L'Espanya castellana que aspira l'estat nació i que no ha aconseguit assimilar per complet les altres realitats nacionals que conviuen a l'Estat arrossega diverses ferides i traumes. Un dels més visibles és el de la pèrdua de l'imperi espanyol i el seu record. Espanya va disposar des del segle XVI fins al segle XIX d'un gran imperi amb molts territoris a Amèrica i també a Àsia i Àfrica que la va engrandir i enriquir, però que es va anar esllanguint. Els darrers territoris els va perdre fa poc més de cinquanta anys al Sàhara i a Guinea Equatorial. La ferida s'ha fet dolorosa per l'anomenada "llegenda negra" que el nacionalisme espanyol combat i que, animada per rivals militars i de religió protestant, presenta el seu imperialisme a Amèrica com a sanguinari, saquejador i empobridor.
El cas és, però, que aquesta visió és compartida, especialment d'uns anys ençà, per bona part de les opinions públiques de l'Amèrica. Han superat el relat de la "madre patria" i denunciat el genocidi humà i cultural que van patir els pobles autòctons que, com els inques, els maies o els asteques, tenien cultures molt desenvolupades. Amb prou feines han aconseguit sobreviure i en els darrers anys s'han intentat recuperar i dignificar llengües i identitats en alguns països.
Un dels estats més actius en la impugnació del relat espanyolista i l'exigència de perdó ha estat Mèxic, especialment des que hi governa l'esquerra. Ja el 2019, poc després d'arribar al poder, el president Andrés Manuel López Obrador va demanar per carta al rei d'Espanya i al Vaticà que es retractessin per tal com es va produir la conquesta, que també va imposar-hi la fe catòlica. Espanya va respondre amb caixes destemprades i allò va obrir una crisi diplomàtica que també va incloure acusacions de "neocolonialisme econòmic" compartides per altres governs progressistes de la regió. L'enfrontament va continuar amb l'arribada a la presidència de Claudia Sheinbaum a finals de 2024.
Espanya ha decidit posar-hi remei a la seva manera. No ha demanat perdó de forma explícita i formal com va fer el rei de Bèlgica per les atrocitats colonials al Congo i també han fet al llarg dels darrers anys Holanda, Itàlia, Portugal, Dinamarca, Alemanya i fins i tot el Vaticà. Però ha fet un primer pas que l'ha trasbalsada. Aprofitant una visita a una exposició a Madrid sobre la dona en les cultures indígenes i flanquejat per l'ambaixador del país nord-americà, la Zarzuela va deixar que es gravés un comentari del rei en el qual reconeixia "molt abús i controvèrsies ètiques" en el comportament dels conqueridors i en la gestió colonial vistos amb ulls actuals.
Va ser només un comentari, però no va ser ni casual ni improvisat. El Mèxic precolombí era una gran civilització i ara és una potència regional clau que guanya protagonisme en l'actual context geopolític. I ha estat també un país capaç de mantenir una posició digna quan ha calgut, com quan va acollir l'exili republicà i es va negar a reconèixer la dictadura de Franco. Les relacions diplomàtiques es van interrompre el 1939 i no es van reprendre fins al març de 1977, ja ben avançada la Transició.
Ara Espanya té interessos polítics i econòmics per redreçar la qüestió. Fa trenta anys es van posar en marxa les cimeres iberoamericanes, un organisme multilateral de cooperació entre països de parla espanyola i portuguesa que ha anat perdent eficàcia i assistència de caps d'estar. Enguany hi ha aniversari rodó, la trobada és a Madrid al novembre i Espanya vol impulsar-les. Que Mèxic, que va acollir la primera trobada, no hi assistís seria un fracàs que el cap de l'Estat vol evitar.
El que fa Felip VI entra dins del previst. Però fa evident el problema que té Espanya amb la gestió del seu passat. La ferida imperial, les veritats de la llegenda negra (a la que no escapa cap antic imperi), els anys de dictadures nacionalcatòliques, i la nefasta gestió de les polítiques de memòria (Espanya no ha reparat com cal les víctimes de la dictadura i la Transició ni ha demanat perdó per l'afusellament de Lluís Companys, per exemple) ajuden a entendre-ho.
Les reaccions dels mitjans de la dreta espanyolista -criticaven que el monarca ataqués "la memòria dels seus avantpassats"- i dels seus líders serveixen per fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia i de com la democràcia espanyola és lluny de la maduresa i corre perill d'involució. Alberto Núñez Feijóo deia que "fer un examen del que va passar al segle XV és un disbarat" i mostrava "orgull" pel "llegat" espanyol. Anava més enllà la portaveu de Vox al Congrés definint la conquesta d'Amèrica com "la principal obra evangelitzadora i civilitzadora de la Història". L'opinió dels "conquerits" és, en el millor dels casos, accessòria. Ningú no podrà dir que no estava avisat sobre la foscor del que venia.
Avui no et perdis
- Vertigen al Govern i a ERC pels pressupostos; per Bernat Surroca.
- L'expedient Comín per presumpte assetjament, en «stand by» a Junts més d'un any després; per Oriol March.
- Més que una vaga de mestres: què s'hi juguen els nostres fills?; per Anna Mira Perich.
- Les pluges disparen les al·lergies: la primavera serà dura; per Arnau Urgell i Vidal.
- Crítica: «Crims», la veritat de l'engany; per Noelia Karanezi Martín.
El passadís
El CIS presenta avui un nou baròmetre que servirà per mesurar l'impacte que en l'opinió pública i l'estat de forma dels partits ha tingut l'enfrontament de Pedro Sánchez amb Donald Trump. Les conseqüències econòmiques de la guerra de l'Iran poden marcar el final de legislatura i això preocupa el govern espanyol, que si vol avançar ha de triar el millor moment. Aquests dies el CIS fa una enquesta telefònica sobre les finances domèstiques, les despeses i la percepció de la marxa de l'economia. En concret, demanen si la situació de l'economia a Espanya, a Catalunya i a la llar dels enquestats millorarà o empitjorarà els pròxims sis mesos i pels efectes de la inflació. Sánchez vol prendre decisions amb dades.
Vist i llegit
David Alandete, corresponsal de l'Abc als Estats Units i que havia estat subdirector d'El País en la seva època més dreta, és un habitual a les rodes de premsa de Trump. Les seves preguntes al president americà sobre Espanya han donat peu a invectives contra Sánchez i el seu govern i han creat controvèrsia. Agradi més o menys Alandete, el seu rigor i el que opina, té tota la lògica que pregunti i que ho faci per Espanya. Ahir va posar en dubte les capacitats cognitives de Trump: "Els explico. Em diuen que, més d'un cop, quan Trump veu a televisió visites d'alts càrrecs americans, secretaris o comandaments militars, a Caracas segueix la cobertura i, quan apareix Delcy Rodríguez a televisió, pregunta qui és. No la identifica ni la reconeix físicament", va piular. "Fals. Notícia falsa", el van corregir amb missatges molt similars a les xarxes el cap de comunicació i el sotscap de gabinet de la Casa Blanca. El trumpisme demana adhesió total.
La perla del DOGC
El DOGC acaba de publicar les bases reguladores per a la concessió, en règim de concurrència pública competitiva, de les subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d'habitatge o habitació. Els ajuts van adreçats a persones en risc d'exclusió, famílies nombroses o monoparentals. S'expliquen els requisits, l'accés i la valoració. Ho podeu consultar aquí.
