L'arribada de Lleó XIV a Espanya ha estat fulgurant. Tal com era de preveure, Madrid, una de les grans metròpolis conservadores d'Europa i una ciutat molt donada als grans esdeveniments, li ha ofert una rebuda massiva i amable. El Papa és, més enllà d'un líder espiritual per a centenars de milions de persones, un líder mundial que exerceix una gran influència geopolítica i que opera en un context de crisi del multilateralisme i auge dels populismes.
A diferència de Benet XVI, un sant pare amb una agenda conservadora i que va arriscar poc políticament, Lleó XIV transita, per ara i sense tanta vehemència, pel camí marcat pel papa Francesc. Així, es beneficia del corrent de simpatia que, cap a les idees que ha propagat el Vaticà en els darrers temps, va provocar l'anterior Papa també entre els sectors més secularitzats.
Davant les guerres, les desigualtats, l'individualisme i l'ultraconservadorisme que vol transitar dels marges al cor de l'Església catòlica -també passa a l'Islam, el judaisme o l'evangelisme-, el Vaticà ha optat per una posició moderada. I això, ara i aquí, és tenir una posició més progressista i tenir-se-les amb Donald Trump com ja ha fet. Per això el Papa, a més de reivindicar la fe i la religiositat, ha aterrat a Espanya amb crides contra una confrontació amb la qual té més a veure la dreta ansiosa de recuperar el poder que l'esquerra i avisant els seus que ningú "pot agenollar-se davant de Déu mentre menysprea el germà". Tothom escolta el que vol i ho interpreta com vol, però l'extrema dreta no pot estar complaguda.
Avui Lleó XIV serà el primer Papa que adreci un discurs al Congrés, on només el boicotejaran Podem i el BNG. Ho farà en la doble condició de Sant Pare i de cap d'Estat. El darrer a fer-ho va ser l'ucraïnès Volodímir Zelenski el 2022 per instar al compromís espanyol i europeu després de la invasió del seu país per part de Rússia. S'espera que no defugi grans assumptes com ara les guerres o el debat migratori, però entre línies pot deixar anar algun missatge de preocupació per la corrupció i la creixent crispació política espanyola que amenaça de convertir en inservible la legislatura.
És possible que el Papa faci, en el to i en el fons, discursos lleument diferenciats a Madrid i a Catalunya, on visitarà Barcelona, Montserrat i Brians. El Vaticà sap que són realitats polítiques diferenciades encara que alguns dels seus delegats, com ara l'arquebisbe Omella, facin veure que no i siguin poc sensibles a temes que al nostre país ho són molt, com ara la llengua. Ha estat a punt de posar en risc la bona rebuda a Lleó XIV a més de passar-se pel clatell la carta pastoral Arrels Cristianes de Catalunya, que deixa clar que el català és la "llengua pròpia" del país i que hauria de vincular tots els bisbes. L'entrevista a Dolors Fernàndez, de Justícia i Pau, és eloqüent.
Explicava Miquel Urmeneta en aquesta informació que els estudis demoscòpics demostren que, malgrat el descens de la pràctica religiosa a Catalunya, la societat té predisposició a escoltar discursos com els de Lleó XIV si sintonitzen amb els interessos i la sensibilitat majoritària. Veurem que dona de si aquests dies el seu pas i fins a quin punt l'Església està disposada a implicar-se, malgrat els seus errors, pecats i mancances històriques, en ser un agent de concòrdia, convivència, respecte a la diversitat, i lluita contra les injustícies que provoquen les desigualtats creixents.
Avui no et perdis
- «Abandoneu la narrativa de la polarització»: qui és aquest Papa que ens ve a veure; per Pep Martí.
- De la mà de l’Opus i polèmic amb Benet XVI: així és l’home clau del viatge del Papa; per Pep Martí.
- Barcelona exposa per primera vegada els límits de Carles Puigdemont; per Oriol March.
- Del pols de Rufián a fer complir Sánchez: cinc carpetes calentes d'ERC a Madrid; per Lluís Girona.
- Un fons d'inversió d'Abu Dhabi, l'última peça empresarial del conflicte als blocs Papallona i Sant Agustí; per David Cobo.
El passadís
Personalitats com Pep Guardiola, Joan Laporta, Pedro Sánchez o Salvador Illa han estat vistes aquest cap de setmana a la zona VIP del festival Primavera Sound de Barcelona, el més massiu dels que se celebren a la ciutat tot i que els preus per al públic general són cada cop més privatius com explica Guillem Maneja. Van poder escoltar grups com The Cure, Kneecap o Gorillaz. Dissabte, Sánchez va aparèixer per sorpresa amb la seva esposa, Begoña Gómez, i amb el matrimoni Illa després d'haver rebut al matí a Lleó XIV a Barajas. Al Motel Primavera van coincidir amb l'exentrenador del Barça, que anava acompanyat de la seva exdona Cristina Serra, els periodistes Ricard Ustrell i Jordi Basté, el líder de Pimec Antoni Cañete o el president del grup d'ERC al Parlament Josep Maria Jové, entre altres. A aquest últim li agrada molt la música heavy i al Primavera no se n'escolta gaire, però sí que va aprofitar, segons m'expliquen, per parlar distesament amb Sánchez i Illa, amb qui el seu partit té molts assumptes pendents.
Vist i llegit
Setmana de visita papal, de proves de la selectivitat, vagues de mestres, i també d'inauguració del Mundial als Estats Units, Mèxic i Canadà. Serà el més participat de la història i té molt trellat geopolític. El futbol és política i també és cultura. I això abordava aquest cap de setmana el suplement cultural d'El País. Un Babelia coral amb un text introductori de Ramon Besa repassava la llarga producció que en narrativa, crònica, art, cinema i música ens ha llegat l'esport rei excitant el talent i la creació. Em quedo amb el mític Cuentos de futbol de Jorge Valdano, una lectura plaent, i amb Kubala del gran Joan Manuel Serrat, una cançó que connecta amb la màgia dels ídols d'infància i les poques alegries d'un país en blanc i negre. Podeu recuperar aquí la tria sencera del diari.
Pilota a l'olla
Les irregularitats amb el vot per correu van retardar les eleccions del Reial Madrid. Tal vegada hi tingui alguna cosa a veure que feia més de vint anys que no es donava veu als socis i que la democràcia interna al Bernabéu estigui alguna cosa més que rovellada. En tot cas, Florentino Pérez torna a guanyar malgrat que se li han vist les costures i és evident que té oposició entre la massa social. Veurem ara si, amb el polèmic José Mourinho, el club blanc és capaç de reconstruir-se esportivament de forma ràpida i quin és el futur societari del club. Pérez vol vendre'n una part a un inversor extern per saber el valor real que té l'entitat.
