L'empresa New Amsterdam Developers (NAD) ja és una referència habitual per a qui aborda l'actualitat de la crisi de l'habitatge a Barcelona. Alguns dels edificis que aquest fons immobiliari ha comprat els darrers anys a la capital catalana s'han convertit en terreny de tensions públiques, tant pels conflicte oberts entre la propietat i els inquilins d'aquestes finques, com per la incapacitat de l'Ajuntament per trobar-hi diàleg en els moments límit. Enmig, hi han aparegut els jutjats, els sindicats d'habitatge i la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Totes les parts estan pendents de les decisions que prenen els dos empresaris que, com s'ha publicat arreu, controlen totes les societats vinculades a NAD: Jeffrey Todd Kaye i Paul Petermeijer. Però hi ha un tercer agent clau.
Segons ha pogut constatar Nació, l'empresa matriu New Amsterdam Developers va constituir-se l'any 2021, va començar a operar i almenys fins al 2023 tenia una tercera part implicada. No només hi figuraven els dos empresaris que ocupen els llocs de representació públics, com a apoderats o administradors, sinó que també hi havia un altre agent econòmic substancial: el fons VPE Fund I LP. Es tracta d'una societat inversora registrada a l'Abu Dhabi Global Market, que alhora està gestionada per VPE Capital, una companyia que també té la seu als Emirats Àrabs Units i que reivindica tenir equips desplegats a Barcelona. "Som una gestora especialitzada d'actius en mercats emergents enfocada a la gestió de fons institucionals amb l'objectiu de maximitzar els rendiments ajustats al risc", apunten al seu web oficial.
En el document mercantil consultat per aquest diari, un dipòsit dels comptes anuals del 2023, s'estableix que NAD queda repartida amb un 37,5% en mans de Todd Kaye, un 37,5% controlat per Petermeijer i un 25% pertanyent al fons inscrit a Abu Dhabi. Així, malgrat la distància amb què funciona New Amsterdam Developers a la capital catalana, ja que es nega a comunicar-se amb la premsa i tampoc no ha cedit a les peticions del consistori en els moments de tensió amb els llogaters de finques com el Bloc Papallona o l'edifici del carrer Sant Agustí, cada vegada es coneixen més peces de la seva arquitectura. Ara, s'evidencia que una quarta part de la companyia matriu està en mans d'una gestora (VPE Capital) que també és propietària de l'Aeroport Internacional d'Almati, al Kazakhstan.
Els conflictes d'una empresa ramificada
Sigui com sigui, New Amsterdam Developers encara té oberts diversos conflictes a Barcelona. En el cas del carrer Sant Agustí, al barri de la Vila de Gràcia, es va suspendre el primer desnonament judicial de la finca després que una mobilització multitudinària impedís que la comitiva judicial pogués entrar a l'edifici. A posteriori, els jutjats van admetre un recurs del Sindicat de Llogateres i es va suspendre el procediment durant mesos, a l'espera que l'Audiència Provincial es posicioni. A la Casa Fajol -o Bloc Papallona- es va acabar registrant una situació molt similar, aturant per la via dels jutjats l'expulsió dels primers inquilins a qui l'empresa no vol renovar els contractes de lloguer, però en aquest cas organitzats amb el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya.
Mentrestant, ha irromput en aquest escenari de tensió el síndic de greuges barceloní, David Bondia, com a figura de mediació. De fet, abans que se suspengués judicialment el desnonament del Txema, un inquilí gracienc, ja va aconseguir que la propietat donés aire a la negociació. Des de llavors, no s'ha donat cap pista de com avancen les converses entre NAD i la sindicatura. El que sí que han emergit són propostes des del moviment per l'habitatge. El ventall d'opcions inclou tant que l'administració -ja sigui l'Ajuntament o la Generalitat- comprin la finca com que es busquin alternatives, com convertir l'edifici del carrer Sant Agustí en una cooperativa.
Mentrestant, al Bloc Papallona, una de les veïnes, Anna Olesti, reclama "l'expropiació" de l'edifici catalogat. Ho fa després que el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya hagi presentat aquesta mateixa setmana 1.500 signatures, entre les quals s'inclouen noms com el d'Isabel Coixet o David Verdaguer, per reclamar que es renovin tots els lloguers dels habitants de la desena de finques que New Amsterdam Developers té a Barcelona.
L'entramat societari de New Amsterdam, però, fa que es creïn habitualment empreses per controlar específicament cadascun dels edificis. Per exemple, la companyia propietària del bloc del carrer Sant Agustí s'anomena NAD Gracia SL. I en el cas de l'edifici coronat per una papallona, a la Nova Esquerra de l'Eixample, l'empresa és NAD Llansa SL, en referència al nom de la via on s'ubica, el carrer de Llança. Quan es mira qui controla aquestes empreses, però, es veu l'evidència de la matriu New Amsterdam Developers SL. Per exemple, una nota simple del registre mercantil detalla que NAD Llansa "és una societat unipersonal" i identifica la matriu de NAD -la que està participada pel fons d'Abu Dhabi- com a únic soci.
De moment, l'empresa afronta alguns expedients per obres indegudes a les finques i per incomplir la nova regulació de lloguers de temporada i habitacions. El que es desconeix és la resolució d'aquests procediments.
La incògnita del futur del 'coliving' (i dels llogaters)
Tampoc queda clar quin és el futur de la companyia a Catalunya, després de la regulació aprovada fa mig any al Parlament, que limita el lucre dels colivings, la gran aposta de New Amsterdam Developers. L'exemple més clar és el lloguer d'una habitació al bloc del carrer Sant Agustí, per 950 euros al mes, uns mesos enrere. El text deia així: "El lloguer es formalitza mitjançant contracte de temporada amb finalitat recreativa, destinat exclusivament a estades temporals per motius d'oci, culturals o vacacional. No constitueix habitatge habitual, ni habitatge de temporada per satisfer necessitats laborals, professionals, d'estudis, mèdiques o similars, ni de situacions provisionals a l'espera d'entrega d'habitatge o retorn a la residència habitual". Així, pràcticament proposava convertir-se en un pis turístic per a estades de més d'un mes, almenys de manera pública. També afegien condicions particulars, com que no es permet portar la parella a casa.
Recentment, NAD ha aconseguit desnonar una veïna d'una altra finca de la seva propietat, al número 60 del carrer Buenos Aires. En aquest cas, es tractava de l'Olalla, una dona soltera amb tres fills menors d'edat que feia nou anys que vivia a l'edifici. Ella ja ha estat expulsada de l'edifici on pretenia viure. La gran pregunta és què passarà amb la resta de les desenes d'habitatges en mans d'un fons difícil de radiografiar.
