La Casa Orsola va convertir-se en un símbol llogater perquè va aconseguir indignar unes capes de la societat habitualment anestesiades amb la crisi de l'habitatge. La claredat de l'operació immobiliària era eloqüent: una empresa va comprar tota la finca i va començar a expulsar llogaters que hi vivien des de feia anys per elevar el preu dels lloguers amb contractes de temporada. Allò, unit a una mobilització persistent dels veïns, amb el Sindicat de Llogateres, va activar mecanismes de resistència com feia temps que no es veien a Catalunya amb un sol bloc. Ara, una operació molt similar, però encara més agressiva i desafiant amb les administracions, fa reviure els fantasmes de la Casa Orsola. Aquest dimecres està previst el primer desnonament, ordenat per una jutgessa, al bloc del número 14 del carrer Sant Agustí, a Gràcia.
De nou, es crida a una mobilització popular que ho aturi. Col·lectius pel dret a l'habitatge, com el Sindicat d'Habitatge de Gràcia i el Sindicat de Llogateres, han organitzat aquest dimarts una jornada prèvia al carrer amb monòlegs i concerts, amb noms com Marc Sarrats, Ginestà o Maria Hein, amb la intenció de plantejar resistència al dispositiu de Mossos d'Esquadra i a la comitiva judicial que es presentin aquest dimecres davant de la finca del carrer Sant Agustí. "Avui comença la resistència. Ens quedem a dormir", clamen els cartells que corren per les xarxes socials. L'estratègia oberta a la ciutadania recorda de manera automàtica a les concentracions massives davant de la Casa Orsola.
L'estratègia d'un fons bolcat als colivings
Aquesta vegada, com a rerefons, no només hi ha els contractes de temporada, sinó també el model de colivings, els lloguers per habitacions. I l'empresa que va comprar la finca l'any 2023 per canviar el tipus d'ús dels habitatges és un fons que ve de lluny. Es tracta de New Amsterdam Developers (NAD), una companyia amb diverses ramificacions que ha adquirit una desena d'edificis sencers a Barcelona, tal com informava aquesta mateixa setmana La Directa, per aplicar un sistema idèntic a tot arreu. Es tracta d'expulsar els inquilins permanents, no renovant-los els contractes quan finalitzen, i buscar dues coses: fer lloguers per habitacions que multipliquin els ingressos que obtenen per cada habitatge i assegurar-se que hi haurà molta rotació d'inquilins, que allò no es converteixi en l'habitatge permanent de ningú.
No és una acusació dels sindicats, aquestes característiques, sinó que és literalment el que ofereix la propietat en els anuncis que es poden trobar a Idealista. L'exemple més clar és el lloguer d'una habitació al bloc del carrer Sant Agustí, per 950 euros al mes. El text diu així: "El lloguer es formalitza mitjançant contracte de temporada amb finalitat recreativa, destinat exclusivament a estades temporals per motius d'oci, culturals o vacacional. No constitueix habitatge habitual, ni habitatge de temporada per satisfer necessitats laborals, professionals, d'estudis, mèdiques o similars, ni de situacions provisionals a l'espera d'entrega d'habitatge o retorn a la residència habitual". Així, pràcticament proposa convertir-se en un pis turístic per a estades de més d'un mes, almenys de manera pública. També afegeixen condicions particulars, com que no es permet portar la parella a casa.
La realitat, però, és que el model dels colivings -lloguer per habitacions- o els contractes de temporada han estat limitats pel mateix topall de preu que ja afecta els lloguers de llarga durada a Catalunya. Això, que és vigent des de fa tres mesos, hauria de treure els incentius perquè les empreses interessades a aplegar molt més beneficis per un sol habitatge volguessin expulsar els llogaters. Tanmateix, el Sindicat de Llogateres denuncia que la manca de multes per als que incompleixen la normativa està facilitant que això es perpetuï i que, mentrestant, els propietaris puguin demanar als jutjats que els inquilins que han quedat fora de contracte siguin desallotjats.
Ajuntament i Generalitat, de moment sense solucions
De moment, malgrat l'anunci d'una habitació per gairebé 1.000 euros -en un pis de tres habitacions- sigui públic i constatable, aquest cas encara no ha comportat l'inici de cap expedient sancionador. En el passat, amb la regulació de lloguers catalana existent del 2020 al 2022, l'Ajuntament de Barcelona sí que havia iniciat processos de multa per anuncis que violaven les condicions de la llei. Tanmateix, ara s'interpel·la a què la Generalitat mogui fitxa en aquest sentit. "És sancionable? Podem presumir que sí, però s'ha de comprovar i s'ha de desplegar mitjançant la incoació dels expedients per part de la Generalitat", ha reblat aquest mateix dimarts el comissionat d'habitatge al govern municipal, Joan Ramon Riera. El Govern català, però, tampoc no ha activat cap mecanisme de resposta davant l'execució judicial.
El que sí que reivindica el consistori és haver-li imposat sancions prèvies per valor de 20.000 euros als propietaris de l'edifici, per motius d'obres fetes de manera indeguda, després que els veïns ho denunciessin. Ara bé, això no ha fet canviar de moment el model d'expulsió de veïns de New Amsterdam Developers. L'inquilí que aquest dimecres afronta el seu intent de desallotjament, Txema Escorsa, retrata que al bloc de Sant Agustí "de les onze famílies" que hi havia a la finca ara només en queden "cinc". Com a últim moviment abans de la crida a resistir al carrer, el llogater ha dedicat una carta pública a l'alcalde Jaume Collboni, però també al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al president de l'estat espanyol, Pedro Sánchez: "Jo he decidit quedar-me a casa pacíficament quan vinguin a fer-me fora, defensant el dret a l'habitatge, a mantenir el teixit veïnal del barri i la ciutat davant els colivings il·legals que vostès no han evitat".
Al contrari que amb la Casa Orsola, on la propietat almenys entrava en converses amb l'administració, aquesta vegada el fons NAD es caracteritza per passar de llarg, tant de les peticions del veïns com de l'administració, assegura l'Ajuntament. "La qüestió és que a la via de diàleg amb la propietat ara mateix hi ha el silenci", ha apuntat Joan Ramon Riera. Per intentar-ho resoldre, igualment, s'ha activat un mecanisme d'última hora: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha iniciat una mediació entre el Sindicat de Llogateres i la propietat. El temps, però, pressiona i les solucions encara no arriben. Conscients d'això, els col·lectius pel dret a l'habitatge tenen la seva pròpia recepta: convocar tanta gent com sigui possible des d'aquest vespre fins a l'endemà al matí.
