Amb el futbol convertit en una indústria de masses més, la FIFA ha convertit el Mundial en un espectacle cada vegada més global. Aquest 2026, per primera vegada, el coorganitzen tres països -Estats Units, el Canadà i Mèxic- i s'amplia el nombre de seleccions participants fins a 48. Un total de 104 partits -alguns amb condicions de calor extremes- que, més enllà de l'esport, enfrontaran enemics històrics, països amb gran tradició i debutants així com seleccions amb bona part dels integrants en lligues estrangeres i altres que, directament, han nascut a la diàspora. A continuació, 10 curiositats geogràfiques del Mundial més gran de la història.
1. El país més petit: Curaçao
Curaçao és una de les sorpreses exòtiques del Mundial. Aquesta illa del Carib de només 150.000 habitants és un dels estats constituents del Regne dels Països Baixos i no es pot considerar independent al 100%. Amb 444 km2 és el país més petit en disputar el Mundial, una fita que, inicialment, havia aconseguit un altre debutant aquest 2026: Cap Verd. L'arxipèlag africà té poc més de mig milió d'habitants i 4.000 km2 de superfície.
2. El país més gran: Canadà
El Canadà disputa el Mundial en ser un dels tres països amfitrions i, amb més de 10 milions de km2, és el que té un territori més extens. Ara bé, el seu palmarès futbolístic és escàs: només hi ha participat dues vegades -1986 i 2022- i mai ha passat de la primera fase. L'actual sistema -d'un total de 12 grups es classificaran els millors vuit tercers classificats- fa pensar que a la tercera, almenys, arribin a setzens de final.
3. Països en guerra o tensions importants
El Mundial arriba en un món en plena tensió. Destaca el conflicte a l'Orient Mitjà que enfronta, entre altres, Estats Units i Israel amb l'Iran, Palestina i el Líban. En aquest context, la selecció iraniana disputarà el Mundial per quarta vegada consecutiva i vuitena en total -mai ha passat de la primera fase- jugant els partits en territori estatunidenc, però amb la base a Mèxic després que Trump impedís que s'instal·lessin a Arizona. Malgrat l'absència de països implicats en els conflictes a Ucraïna o el Sudan, destaca la presència de la República Democràtica del Congo -l'antic Zaire- amb un greu conflicte armat a l'est del país. Haití -on les bandes armades controlen bona part del territori-, Iraq -que no ha recuperat l'estabilitat des de la invasió americana- o la República de Corea -que formalment no ha firmat la pau amb el seu veí del nord-, són altres participants amb conflictes o tensions geopolítiques importants. El Marroc, per la seva banda, participarà en la cita futbolística mentre continuen els atacs contra el Front Polisario al Sàhara Occidental.
4. La selecció europea a la diàspora: Bòsnia i Hercegovina
És molt habitual que algunes seleccions africanes (i en menor grau sud-americanes) tinguin bona part dels seus integrants juguen en lligues lluny del seu país. A més, les recents onades migratòries provoquen que una part important dels seus jugadors no hagin nascut al país que representen. Tanmateix, això també passa a Europa. L'exemple és Bòsnia i Hercegovina -que disputa el segon mundial des de la seva independència-: tots els jugadors militen en clubs de fora la república balcànica i només cinc hi han nascut, un fet que s'explica -entre altres- per l'impacte de la guerra dels anys 90. A l'Àfrica destaca Cap Verd: només quatre jugadors han nascut a l'arxipèlag i no n'hi ha cap que jugui en un club local.
5. Les seleccions més "domèstiques": Qatar i Aràbia Saudita
Les seleccions asiàtiques i de l'Orient Mitjà acostumen a ser poc exportadores de talent futbolístic. Els dos exemples més extrems són el Qatar i l'Aràbia Saudita, amb combinats formats íntegrament per jugadors que militen a la lliga local, excepte dos jugadors. En el cas de l'emirat estan enrolats en un club de la MLS nord-americana i de la Segona Divisió espanyola, mentre que l'extens país àrab els té a França i Bèlgica.
6. Germans i rivals: quatre parelles en seleccions diferents
Les migracions de les darreres dècades provoquen que molts combinats nacionals tinguin jugadors d'altres orígens, siguin de primera, segona o tercera generació. Ara bé, també hi ha el cas contrari, ciutadans de ple dret d'un país que opten per enrolar-se amb la selecció dels seus avantpassats. Aquest fet -molt sovint per causes més esportives que d'identitat- provoca que hi hagi fins a quatre parelles de germans defensant samarretes diferents: Guéla Doue (Costa d'Ivori) i Desiré Doue (França), Iñaki Williams (Ghana) i Nico Williams (Espanya), Kevin Luckassen (Ghana) i Brian Brobbey (Països Baixos) així com John Souttar (Escòcia) i Harry Souttar (Austràlia). A més, hi ha quatre parelles de germans que comparteixen selecció: Lucas i Theo Hernández (França), Quinten i Jurriën Timber (Països Baixos), Laros i Deroy Duarte (Cap Verd) i Leandro i Juninho Bacuna (Curaçao). Aquests quatre jugadors, per cert, han nascut tots a Holanda.
7. Rivalitats històriques... i bèl·liques
Al Mundial hi ha rivalitats futbolístiques històriques: Escòcia-Anglaterra -considerada la més antiga de l'esport rei-, Argentina-Brasil o l'Alemanya-Països Baixos. Tanmateix, n'hi ha d'altres per antics conflictes armats -Anglaterra amb Alemanya i Argentina, Japó amb Corea o França amb Algèria- o més recents: Croàcia-Bòsnia i Iran-Iraq. A més, Estats Units i Iran -però de manera col·lateral l'Aràbia Saudita i Qatar- estan en ple conflicte.
8. Un Mundial amb quatre debutants
En un Mundial amb 48 equips -es parla que el 2030 encara es podria ampliar a 60- hi haurà quatre seleccions que el jugaran per primera vegada. A banda de Cap Verd i Curaçao, també debutaran en una Copa del Món dos combinats asiàtics: Jordània i Uzbekistan. Curiosament, ara fa quatre anys només va debutar Qatar -per ser amfitriona- mentre que el rècord és del 2006 quan, de les 32 participants, sis s'estrenaven: Angola, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Trinidad i Tobago i Ucraïna.
9. Seleccions sense estat al Mundial
Catalunya, malgrat tenir fins a 13 representants al Mundial, continua sense selecció oficial, un fet que tot apunta que es mantindrà mentre no disposi d'un estat propi. Una circumstància que, tanmateix, no és imprescindible. Dues de les nacions del Regne Unit -Anglaterra i Escòcia- jugaran amb igualtat de condicions que estats d'arreu del món. A més, hi ha un cas ben curiós: Curaçao es considera un país constituent del Regne dels Països Baixos. Malgrat tenir una amplíssima autonomia -i seleccions pròpies-, el govern neerlandès s'encarrega de la política exterior i la defensa d'un territori que, fins al 2010, formava part de les extintes Antilles Holandeses.
10. Països que no existien fa 50 anys
Alguns dels debuts de les darreres edicions del Mundial són per motius futbolístics, per exercir d'amfitrió o per l'ampliació d'equips. Ara bé, hi ha una altra via: la independència. En aquest sentit, a la Copa del Món que es disputa aquest estiu hi ha un bon nombre de països que no existien fa 50 anys. La majoria són fruit de la desintegració del bloc soviètic -Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, República Txeca i Uzbekistan-, però també hi ha el curiós exemple de Curaçao, tot just setze anys després de la fi de les Antilles Holandeses. La República Democràtica del Congo, per la seva banda, juga per primera vegada amb l'actual denominació després de fer-ho com a Zaire als anys 70.
