Els fronts oberts del fons New Amsterdam Developers (NAD) a Barcelona comencen a ser difícils de comptabilitzar. Entre l'enrenou accelerat dels últims mesos a un edifici del carrer Sant Agustí, al barri de la Vila de Gràcia, i la lluita persistent dels veïns de la Casa Fajol -més coneguda popularment com a Bloc Papallona- cada vegada hi ha més atencions posades sobre aquesta empresa especialitzada a comprar finques, buidar-les de llogaters històrics i apostar pels arrendaments d'habitacions per a estades curtes. Es tracta d'una de les modalitats del negoci del coliving. Un dels problemes que acompanya aquesta pràctica, però, és que sovint implica fer obres per adequar els pisos i trossejar-los, abans de comercialitzar-los. I aquestes reformes poden comportar afectacions sobre l'edifici. Ara, un nou informe assenyala que això és exactament el que podria estar passant al Bloc Papallona, un edifici protegit situat a la Nova Esquerra de l'Eixample.
Segons denuncia el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, un informe tècnic encarregat a la conservadora i restauradora Blanca Pascual Martín apunta a les obres que l'empresa ha anat fent els últims anys a l'edific com a possible causa dels desperfectes que han començat a aparèixer a la finca. Això té una gravetat especial si es té en compte que la Casa Fajol té la consideració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), fet que comporta unes exigències de preservació afegides. Aquesta situació, a més, se suma al xoc que encara mantenen el fons NAD i els llogaters, als quals es vol desnonar per finalització de contracte, sense opció de renovació.
L'anàlisi de la gestora de patrimoni assenyala, d'entrada, que "el conjunt de les portes originals no està complet", ja que s'hauria substituït algun dels accessos als pisos per portes metàl·liques. Això aniria en detriment de la conservació dels elements a protegir de l'edifici, si fos una mesura permanent. A banda, el text posterior a la visita destaca com a fet especialment preocupant l'entorn de la papallona, el fet més distintiu de la finca: "Es van observar esquerdes a la part posterior del coronament de la papallona a l'exterior del terrat, possiblement provocades per les vibracions que està presentant últimament l'edifici. Aquestes esquerdes si bé no són estructurals i no fan perillar la seguretat de l'edifici, sí que podrien ser perjudicials per a diversos dels elements decoratius presents en aquest, com ara el trencadís ceràmic del coronament de la papallona, element distintiu i principal, o bé els esgrafiats dels arrambaments i les pintures que es troben al sostre del vestíbul".
Mentre el fons New Amsterdam Developers evita respondre a les preguntes dels mitjans de comunicació, els col·lectius pel dret a l'habitatge continuen exhibint la situació que els darrers anys ha anat implantant-se als edificis de la companyia. Ara, el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya reclama a l'administració que faci un pas endavant. D'entrada, recalquen que l'informe de l'experta en restauració i conservació demana una "inspecció tècnica d'urgència" per valorar l'estat de l'edifici i que també s'estudiï si cal demanar responsabilitats a la propietat.
L'Ajuntament també va detectar les esquerdes
En aquest sentit, fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona recalquen que ja hi ha hagut recentment inspeccions que han detectat "noves deficiències" i que "s'ha incoat un expedient de conservació de l'edifici". La darrera visita a la finca va ser el 10 de març. De moment, però, no es concreten les penalitzacions que se'n podrien derivar. El que sí que s'explica des del consistori és que es va apreciar que hi havia "un esvoranc al terra davant la porta d'entrada de la planta baixa", així com "portes antiocupació a tres habitatges" i "esquerdes i fissures a diferents paraments del terrat de l'edifici entre les quals, la de l'element protegit amb forma de papallona".
Així, mentre el problema amb l'habitatge continua obert per als inquilins, ara s'intensifica també el conflicte pels descuits patrimonials. De fons, l'empresa NAD estudia què fer a Barcelona, després de trobar-se amb cada vegada més oposició veïnal i més regulacions en matèria de lloguer.
