El govern espanyol ja ha desembolcallat els detalls del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, el full de ruta de les polítiques residencials que l'executiu planeja desplegar els pròxims cinc anys. La proposta de l'equip de Pedro Sánchez, i del govern de PSOE i Sumar, té dos fronts: augmentar els diners que havien destinat en el pla anterior -triplicar-los, de fet- i fixar noves condicions per a aquests fons. En aquest cas, es busca comprar més pisos del mercat immobiliari per passar-los al sector o públic o seduir constructors privats amb ajudes a les noves promocions. "El govern no es limita a fer caixa pagadora sinó que assumeix la direcció i la coordinació de la política d'habitatge a Espanya", defensa l'executiu en el document de presentació del pla.
Això significa que es prometen unes transferències a les comunitats autònomes, però a canvi que apliquin les normes estatals i que també posin diners de la seva butxaca. Les grans xifres asseguren que es desplegaran 7.000 milions d'euros. Tanmateix, hi ha un matís: la part de l'Estat es preveu que sigui el 60% d'aquest pressupost, mentre que el 40% restant dependria dels governs autonòmics. A més, això es reparteix en cinc anys, començant per aquest 2026. D'aquesta manera, a Catalunya li pertocarien 609 milions d'euros estatals en total, segons detallen fonts del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana a Nació. Això equival a 122 milions d'euros a l'any.
Aquests diners, i els que hi sumin les administracions autonòmiques, la idea de l'executiu de Sánchez és que es gastin de manera repartida entre la construcció (40%), la rehabilitació (30%) i un paquet de diverses ajudes a diferents col·lectius (30%). Sobre les condicions que es plantegen, la més destacada per al govern espanyol és la fixació que tot l'habitatge de protecció oficial (HPO) que s'aconsegueixi a partir d'ara mantingui la qualificació d'assequible per sempre més, que no caduqui. Això evitaria que es perdessin centenars de milers de pisos protegits, amb el pas del temps, com ha passat les darreres dècades. Tanmateix, a Catalunya ja fa temps que l'administració ha anat desplegant aquest principi.
Ajudes a la construcció, rehabilitació i lloguer
En qualsevol cas, una de les claus del pla és la incentivació a les administracions públiques, però sobretot és un al·licient per a les constructores privades, amb l'objectiu que intensifiquin l'arribada d'habitatge per sota del preu de mercat. Amb aquests fons es proposa finançar fins a 85.000 euros per habitatge construït si hi ha col·laboració público-privada, als quals es pot afegir un suport de fins a 8.500 euros més per pis si s'utilitzen tècniques d'industrialització i 8.500 euros més si es fa a un municipi declarat zona de mercat residencial tens. En total, el finançament públic a la construcció d'habitatge podria enfilar-se als 102.000 euros per pis, segons el govern espanyol. A banda, també es preveuen ajudes a qui faci urbanitzacions de sòl on hi hagi previst aixecar promocions amb habitatge lliure, però també amb un percentatge pisos protegits d'almenys el 40%. L'ajuda a la construcció en aquest cas seria de 8.000 euros per cada llar d'HPO que estigués prevista aixecar.
Igualment, a l'apartat de "construcció" també es compten els fons pensats per comprar habitatges a particulars. I alhora s'ofereixen diners als propietaris que vulguin cedir el seu pis a la Generalitat perquè el Govern el llogui a preu social.
En rehabilitació, es preveuen ajudes per a reformes estructurals, però també per motius d'accessibilitat o eficiència energètica. Igualment, es té en compte especialment la realitat de les ciutats o pobles amb el casc antic envellit, i es proposen ajudes extra també en aquest terreny. També s'ofereixen quantitats importants -fins a 30.000 euros per habitatge- per a aquells propietaris que reformin llars que portin més de dos anys buides i que després es posin a lloguer assequible almenys durant cinc anys.
A l'apartat d'"ajudes" es recopilen els diners que es podrien destinar a diversos col·lectius en conceptes com l'ajut als lloguers, si bé no queda clar com ho acabarien desplegats a Catalunya, que també té els seus propis sistemes de suport. En qualsevol cas, aquests fons plantegen ajudes de fins a 250 euros al mes per a "persones vulnerables", de fins a 300 euros mensuals per a joves i de fins a 1.000 euros, que encara es podrien incrementar, per a dones víctimes de violència masclista.
El conjunt del pla es desplegaria a la pràctica durant el segon semestre del 2026, planteja el govern espanyol. De moment, però, algunes comunitats, com la de Madrid, ja han expressat reticències a les condicions de l'executiu del PSOE i Sumar per aportar aquests fons en habitatge. Per això, la clau arribarà els pròxims mesos, quan es materialitzin els convenis amb les comunitats autònomes.
Constructors, optimistes; moviment per l'habitatge, indignat
De moment, hi ha actors del món de l'habitatge que han rebut l'anunci amb valoracions positives. És el cas de l'Associació de Promotors i Constructors d'Espanya (APCE), que també integra la patronal catalana, que en un comunicat celebren que s'hagin incorporat ajudes a la construcció i mesures econòmiques per donar suport a les urbanitzacions de sòl. Igualment, però, matisen que encara hi ha camí per recórrer a l'hora de facilitar els tràmits urbanístics que embolcallen les futures promocions d'habitatge.
Per contra, el Sindicat de Llogateres lamenta que el pressupost sigui tan baix respecte a la urgència de la crisi residencial. Assenyalen que tota la inversió prevista per l'Estat cada any per al conjunt de les comunitats autònomes per a construir o comprar pisos seria de 336 milions d'euros a l'any. "Actualment, la despesa en defensa anual és de 33.000 milions d'euros a l'any. És a dir, que la despesa en creació d'habitatge de proteció oficial suposaria únicament un 1% de la despesa militar", critiquen. Alhora, lamenten que no hi hagi mesures noves per allargar els contractes de lloguer o per reduir més el preu dels arrendaments.
