736 empreses. Aquesta és la xifra exacta de societats mercantils a les quals el govern espanyol va enviar una carta en què els recordava l’obligació d’acceptar les pròrrogues de lloguer demanades pels inquilins durant la vigència d'un decret extraordinari. Es tracta de 736 companyies que tenen o gestionen més de 50 habitatges. Ara, Nació ha tingut accés al catàleg complet d'aquestes empreses a través d'una petició d'accés a la informació, fet que permet detallar quin és el registre de megapropietaris amb què treballa actualment el govern espanyol, una llista fins ara inèdita.
En ple debat polític sobre l'acumulació d'habitatges, aquesta llista inclou molts dels noms d'empreses que els darrers anys han ocupat grans titulars sobre la situació immobiliària a Catalunya. Hi ha grans operadors internacionals, com Blackstone, Cerberus, Goldman Sachs, Lone Star o l'empresa de capital risc TPG. I també hi surt àmpliament representat el sector bancari. Es menciona explícitament el Banc Sabadell, Caixabank, el BBVA, el Santander, Kutxabank o Unicaja. Igualment, hi apareixen figures reconegudes del sector immobiliari, com Núñez i Navarro, i s'hi troben societats que actualment tenen conflictes oberts amb llogaters, com són Renta Corporación o Vivenio Residencial.
Per poder saber si una empresa consta a la llista del govern espanyol dels mega-propietaris o gestors d'habitatge, Nació ha preparat un registre digital consultable. En diversos casos, apareix el nom del grup matriu (per exemple, Blackstone) i no cadascuna de les filials que conforma la societat (com ho serien Budmac Investments o Lanusei Investments). L'eina només reflecteix les entitats citades explícitament en el recompte treballat pel govern espanyol.
Els detalls d'un registre inèdit
L'existència d'aquest inventari de grans tenidors d'habitatge es va evidenciar a partir d'una comunicació recent del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Mentre encara tenia vigència el decret que permetia allargar dos anys els contractes de lloguer que finalitzessin entre 2026 i 2027, el ministeri dirigit per Pablo Bustinduy (Sumar) va fer un pas endavant per reclamar explícitament als grans propietaris de l'estat espanyol que acceptessin les peticions dels llogaters. Són societats privades que, en conjunt, acumulen més de 50.000 habitatges de lloguer, apuntava l'executiu estatal en una nota de premsa.
D'entrada, Consum no facilitava als mitjans de comunicació les dades que explicaven qui eren aquests grans propietaris o gestors d'habitatge. Tanmateix, a partir d'una petició de Nació al Consell de Transparència i Bon Govern, l'administració finalment va cedir les dades. Així, en un document remès a aquest diari, apareixen totes les entitats a les quals l'executiu de PSOE i Sumar va enviar una carta aquest abril, durant la vigència del reial decret-llei sobre lloguers. Fonts oficials del ministeri, a més, insisteixen que només es va remetre l'escrit a entitats que tinguessin 50 habitatges o més entre les seves propietats o cartera de gestions.
De la mateixa manera, la resposta aconseguida via Transparència matisa que el recompte de les propietats que Consum atribueix a les entitats és "un càlcul realitzat a partir de fonts públiques" i que no disposa d'una relació concreta de quants immobles té cadascuna de les empreses esmentades. Així, consideren que les companyies tenen més d'una cinquantena de pisos, però no dimensionen si en són 51 o 2.000, ni tampoc especifiquen a quina data fa referència el registre.
El registre inicial comunicat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 inclou fins a 903 entitats, però el recompte de les empreses grans tenidores d'habitatge es queda en 736, després de descartar les administracions públiques (hi ha desenes d'ajuntaments), les fundacions, les institucions religioses, les cooperatives i les comunitats de béns, de propietaris i hereditàries. En la seva comunicació oficial, el govern espanyol parlava de "541 empreses, com immobiliàries, fons d'inversió o entitats financeres", però el catàleg final consultat per aquest diari comptabilitza gairebé 200 societats mercantils més.
Les xifres prèvies a Catalunya
Malgrat les dificultats per accedir a les xifres oficials de qui són els principals propietaris d'habitatges al país, una de les investigacions més destacades en aquesta línia correspon a Civio, el mitjà que l'any 2023 va publicar la llista completa d'empreses amb més de 50 habitatges de lloguer de llarga durada a Catalunya. En aquest cas, l'estadística era molt més acurada perquè es basava en les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), una eina que no totes les comunitats autònomes tenen activa, fet que dificulta la informació a escala estatal.
A la radiografia immobiliària catalana publicada per Civio emergia que hi havia 284 societats matriu megapropietàries d'habitatge. Aquestes societats controlaven el 9,6% del parc de lloguer del país: gairebé 70.000 habitatges. En aquell cas, però, sí que s'incloïen en el recompte les entitats públiques. Així, la llista destacava la Generalitat com a principal tenidor del país (10.731 pisos), seguida de Caixabank (5.064), l'Ajuntament de Barcelona (4.809), Cerberus (2.877) i Blackstone (2.493). Altres bancs com el BBVA o el Sabadell també constaven en el top 10. L'estadística es basava en dades de finals de 2022, i els darrers anys moltes d'aquestes empreses han fet vendes importants. Així, el sector immobiliari canvia la pell habitualment i la informació és esmunyedissa.
A l'Estat, mentrestant, encara hi ha un misteri que el govern de Pedro Sánchez no ha resolt: abans d'enviar una carta a totes les entitats propietàries de més de 50 pisos, es va anunciar que s'havia tramitat una comunicació als 13 tenidors més grans de tot l'estat espanyol, que acumularien "més de 100.000 habitatges de lloguer". El nom d'aquestes 13 "immobiliàries i fons" encara no s'ha fet públic. De moment, aquest diari ho ha reclamat.
