Ubicats en punts diferents de la ciutat de Barcelona, l’Institut Barri Besòs (Sant Martí) i l’Institut Consell de Cent (Sants-Montjuïc) comparteixen una peculiaritat: als seus passadissos, s’hi parlen fins a 22 llengües diferents, fruit la multiculturalitat que hi conviu i de la garantia d’ecologisme lingüístic que significa estimar-se la llengua pròpia. Ara bé, en un entorn plurilingüe en què allò habitual és fer anar cada dia almenys tres o quatre idiomes diferents, es produeix la paradoxa que la riquesa de coneixements lingüístics que acompanya els estudiants, entra en contradicció amb el nivell de competència en llengua catalana que els impedeix, en alguns casos, d'assolir satisfactòriament una part dels objectius d’aprenentatge previstos.
Així, en un moment en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) continua qüestionant el model lingüístic de l’escola catalana, cal aproximar la mirada a dos centres educatius com aquests. És fonamental no perdre de vista que al Barri Besòs i al Consell de Cent, de la mateixa manera que en altres instituts i escoles de la ciutat de Barcelona -i també de l'àrea metropolitana-, l’ensenyament del català i en català és l’únic recurs de què disposa més del 90% de l’alumnat per tal de veure garantit el seu dret d’accés a una llengua que també és seva. Segons l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, tres de cada deu joves de la ciutat no parlen mai en català.
El TSJC va anul·lar a principi del curs escolar bona part del decret de règim lingüístic educatiu que protegia el català com a llengua vehicular a l’ensenyament. En concret, el tribunal va declarar nuls de ple dret els articles que, entre altres coses, fixaven el català -i l'aranès a la Vall d'Aran- com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
La sentència va ser recorreguda pel Govern al Tribunal Suprem (TS) al desembre de 2025, però al març de 2026 el TSJC va ordenar executar provisionalment la resolució del setembre, en resposta a la sol·licitud d’execució provisional de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) i sense esperar la resolució del Suprem. I allò que apunta més a una disputa política que no pas a raonaments de tipus pedagògic, té especial rellevància quan parem atenció a entorns educatius en què els estudiants sols tenen accés a l’aprenentatge d’una de les dues llengües oficials de Catalunya quan són a l’escola.
El professorat com a model
En aquesta línia, la coordinadora de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) de l’Institut Barri Besòs, Livia Vázquez, assenyala que aquests alumnes necessiten “el català com a eina de comunicació” i subratlla que “els professors han d’esdevenir referents”. Vázquez afegeix que “molts d’aquests estudiants parlen català amb fluïdesa, però només a l’escola tenen l’oportunitat de fer-ho”. La docent i professora d’anglès, afegeix que “cal ajudar els nois i les noies perquè augmentin la seva competència en llengua catalana i no se sentin estranys fent ús d’un idioma que contribueix a augmentar el bagatge lingüístic de què disposen”.
La LIC de l’Institut Consell de Cent i professora de català, Sònia Piñol, es pronuncia en el mateix sentit i destaca que l’alumnat viu “immers en un ambient en què el català és inexistent” i en què “el castellà és l’idioma que funciona com a lingua franca entre les diferents comunitats lingüístiques” dins i fora del centre educatiu. La docent destaca que és important que els joves “coneguin un altre ambient i que no hi hagi tanta segregació” i destaca com, en arribar a la universitat, els exalumnes tornen al Consell de Cent de visita i reconeixen haver trobat “un món molt diferent”.
Menys d'un 5% de catalanoparlants
“Un món diferent” en què el català, tot i trobar-se en una situació complexa i delicada, continua tenint un paper fonamental en molts àmbits i sectors. El fet, tanmateix, és difícil de percebre quan al centre on estudies el 52% de l’alumnat parla castellà a casa seva i quan hi ha més alumnes que parlen urdú, panjabi o dàrija amb la família, que no pas estudiants que tinguin el català com a primera llengua. A l’Institut Barri Besòs només un 3% de l’alumnat parla català al domicili familiar, un percentatge superior al dels parlants de xinès, anglès o rus, però diluït entre totes les llengües mencionades i d’altres potser no tan conegudes, com ara el newar (llengua sinotibetana del Nepal) o el wòlof (llengua nigerocongolesa del Senegal).
En el cas de l’Institut Consell de Cent, l’origen de l’alumnat també és molt divers. Així, tot i que un 61% d’estudiants són nascuts a l’estat espanyol, hi ha una part d’aquests alumnes que no té com a llengua familiar ni el català ni el castellà. S’hi suma l’11% d’alumnes que venen del Pakistan; un 12% de nois i noies de diferents països de l’Amèrica Llatina, com per exemple la República Dominicana, Colòmbia o Veneçuela; i, encara, hi ha un 3% d’alumnat que prove de Bangladesh, un 2% originari de l’Índia i un altre 2% natural de les Filipines. En aquest context, el català és la llengua d’un 2% dels estudiants i hi conviu amb idiomes com, per exemple, el gujarati (llengua indoirànica de l’Índia), el tagal (llengua austronèsica parlada a les Filipines) o el quítxua (llengua ameríndia parlada a l’Equador, el Perú i Bolívia).
"Cultura, identitat i comunicació"
Però com ho viuen els protagonistes de tot plegat? El M.S.A., alumne de l'ESO a l’Institut Barri Besòs, explica que al marge de l'escola, no hi ha cap altre moment en la seva vida diària en què el català estigui present. Tot i això, l’estudiant pensa que “totes les persones de Catalunya haurien de saber parlar i escriure català perquè és la llengua oficial del lloc on vivim” i subratlla que, per a ell, “el català és una llengua que aporta cultura, identitat i comunicació amb més persones” i afegeix que el fa sentir-se “català" i li recorda que està "a Catalunya".
En una línia diferent, però també destacable, hi ha el cas d'un estudiant de l’Institut Consell de Cent qui, després d'una visita al Ripollès, no va poder amagar la sorpresa i va comentar emocionat amb la professora de llengua catalana que havia descobert que el seu cosí “parlava en català amb els amics”.
A l'altre extrem de l'equació, es troba la D.S.G. Nascuda a Catalunya i de pares catalans, explica que va començar a "parlar català des de petita", que parla català "a casa i a l'institut" i que, enllà de l'entorn escolar, utilitza la llengua amb "moltes" amigues seves. De fet, l'adolescent del Barri Besòs es mostra preocupada perquè "és una realitat que el català s'està perdent i que hauríem de millorar això. L'alumna està convençuda que "el català és una llengua molt bonica, que té molta història darrere" i afegeix que "és molt important saber parlar-la, llegir-la, entendre-la i, sobretot, utilitzar-la en el dia a dia".
"Una eina contra la guetització"
Hi està d’acord l’Òscar Tàrrega, el director de l’Institut Barri Besòs, qui explica que “el català, com qualsevol altra llengua, implica uns coneixements que es tradueixen en més oportunitats”. I aquestes oportunitats, subratlla Tàrrega, “no són només laborals, sinó també de socialització”. Per al director del centre, la llengua catalana és, sobretot, "una eina contra la guetització i per a la millora de la convivència”. Quant a la comunicació amb les famílies, el professor comenta que “tot aquest panorama idiomàtic suposa alguns entrebancs”.
Per tal de salvar-los, a l’Institut Barri Besòs ofereixen cursos de català a famílies -i oberts al barri- amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i, mentrestant i si és necessari, compten amb la visita un dia a la setmana d’un servei de mediació i traducció. També compten amb els mateixos alumnes del centre perquè, si hi estan d’acord, facin d’intèrprets de les seves famílies en reunions d’informació general amb la voluntat de posar en valor l’aprenentatge del català per part dels estudiants. Pel que fa a l’Institut Consell de Cent, destaquen l’escull que les famílies no tinguin l’opció la majoria de vegades de fer contactes enllà de la comunitat a la qual pertanyen, sovint a causa de les llargues jornades de feina a què es veuen abocades per factors de tipus socioeconòmic.
Una societat més justa
Mentre els tribunals segueixen qüestionant el model lingüístic de l’escola catalana, els joves d'aquests instituts de Barcelona tenen clar que "és millor parlar dos idiomes que parlar-ne un" i que cada llengua "és una manera singular de veure el món". És l’entorn educatiu l’únic espai en què una part significativa de l’alumnat del país té accés al català i, per tant, a l’aprenentatge d’una de les llengües oficials del territori on viu.
En aquest sentit, un model en què el català sigui la llengua vehicular de l’aprenentatge és l’únic garant d’equitat i de cohesió social per a alumnes de centres com aquests i de molts altres de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin.
