La pinça entre l'entitat espanyolista Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha traduït en un nou atac contra el català a les aules. El tribunal referma la seva insistència perquè hi hagi més castellà a l'escola catalana, però és cert que el pronunciament d'aquest dilluns és més simbòlic que amb efectes reals. De fet, el Govern deixa clar que res canvia i que els alumnes catalans estudiaran, quan tornin de Setmana Santa, amb la mateixa llengua que ho feien l'últim dia abans de començar les vacances. Una visió que comparteix Plataforma per la Llengua, poc sospitosa d'encobrir l'executiu. En tot cas, és la constatació que l'últim decret sobre la llengua a l'escola, aprovat l'any 2022, no esquiva l'ofensiva dels tribunals.
La sentència no té efectes immediats, però sí que contribueix al clima hostil contra el català a l'escola en un moment d'emergència lingüística, visible també a les aules. Mentre la principal preocupació dels tribunals és que el castellà tingui presència, la veritable vehicularitat que no es compleix en molts centres és la del català. Menys de la meitat del professorat de 4t d'ESO s'adreça en català als alumnes, segons dades de 2021. És per això que, malgrat la decisió del TSJC d'aquest dilluns canvia poc les coses -i fins i tot toca el crostó a l'AEB-, partits i entitats han sortit a carregar contra els jutges i a posar pressió sobre el Govern. Tard o d'hora, Salvador Illa haurà de donar resposta a una situació que tindrà un desenllaç en el Tribunal Constitucional.
Un atac sense efectes reals
La realitat és que, més que un nou atac contra el català, es pot considerar que se certifica l'atac fet el passat setembre. La raó és que el TSJC només ordena l'execució de la sentència presa el 8 de setembre, just abans de la Diada, que anul·lava part del decret que ha de blindar el català a l'escola. Llavors, el tribunal considerava nuls tota una sèrie d'articles que fixaven que el català -i l'aranès a la Vall d'Aran- són les llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge. Per tant, l'única cosa que fa el TSJC és ordenar que no s'apliquin uns articles que ja s'havien declarat nuls i que, per tant, ja no s'estaven aplicant.
Així ho expliquen fonts del Departament d'Educació, que constaten que la nova sentència "no altera" l'activitat dels centres educatius. Des del Govern sostenen que la vehicularitat està garantida a través de la llei i el decret de 2022 i també als Documents per a l'Organització i Gestió de Centres. De fet, arran de la suspensió cautelar ja no s'havia aplicat el decret que ha anul·lat el TSJC. "No hi ha cap afectació immediata", insisteixen des del Departament, que defensen criteris "pedagògics i contextuals" per decidir sobre l'ús de les llengües i defensen el model actual, "consolidat, avalat pedagògicament i jurídicament".
Més pressió al Govern
La sentència sí que marca territori i deixa clar un cop més que els tribunals no ho posaran fàcil per protegir el català. Illa no haurà de teixir una resposta immediata a la sentència del TSJC, més enllà que Junts en demana la compareixença, però a llarg termini se li obrirà una nova carpeta especialment sensible pels seus socis. ERC ja demanava aquest dilluns "valentia" al Govern per defensar els criteris pedagògics i tècnics mentre que els Comuns demanaven "esgotar totes les vies" legals. La resposta a la sentència també definirà el valor del Pacte Nacional per la Llengua, gran aposta de l'executiu, que els integrants demanen impulsar, sense tenir encara el suport dels juntaires.
Des del teixit social i cultural, també s'ha intensificat la pressió. Òmnium, USTEC, Somescola, la Intersindical i altres entitats han carregat contra els jutges, però també han demanat que el Govern doni resposta a la sentència. Des de Plataforma per la Llengua han demanat calma i han considerat que la decisió només serveix a l'AEB per "marcar relat i agenda" més enllà de suposar cap canvi real. Al contrari, l'entitat lingüística ha recordat que una part del decret no ha estat anul·lat i que permet dos elements claus: sancionar els professionals que incompleixin el projecte lingüístic i exigir un nivell C2 de català als nous docents.
El TSJC posa límits a l'AEB
De la sentència d'aquest dilluns també en surt element interessant: el TSJC posa límits a l'AEB i li deixa clar que els tribunals no poden imposar el sistema educatiu de Catalunya. L'entitat espanyolista ha fet diverses peticions entre les quals hi havia que el tribunal ordenés a Educació enviar instruccions a les escoles sobre el compliment de la sentència. Els jutges reconeixen que l'administració ja no està aplicant la part del decret suspesa i que, per tant, està complint les ordres judicials. "El que no pot pretendre la part executant -l'AEB- és dissenyar un sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals", apunta el TSJC.
Pendents de la decisió del TC
Les traves del TSJC han estat constants en els últims temps. Fa un any ja va desestimar recursos de la Generalitat contra dotze sentències que avalen fer més hores de castellà en aules del país i va tombar les instruccions d'Educació que no incloïen el castellà com a llengua habitual a l'escola. Hi ha 24 escoles afectades per aquesta imposició del 25% del castellà, que fuig dels criteris pedagògics. Ara se li suma la incertesa que es genera amb l'anul·lació de gran part del decret. El Govern manté certa prudència i va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem el passat desembre, tot i que sembla poc probable que esmeni els criteris que hi ha hagut fins ara.
En tot cas, l'executiu assegura que el marc actual dona "plena seguretat jurídica" als centres i als seus projectes lingüístics. Això vol dir que el català es manté com a llengua vehicular i que el sistema assegura una presència adequada del castellà com a llengua curricular. La decisió, que fa mesos que es diu que és imminent, queda en mans del Constitucional. La sensació és que podria avalar la llei del 2022 que constata la vehicularitat del català, però posar pegues al decret, que és una mica més ambiciós sobre la preferència del català. Malgrat el caràcter progressista de l'alt tribunal, fer pronòstics en matèria de llengua és complicat. Mentrestant, la protecció del català a les aules queda de nou en entredit.
