El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat anul·lar de manera provisional bona part del decret de règim lingüístic educatiu que blinda el català com a llengua vehicular a l'escola. Ho ha fet després d'estimar parcialment la sol·licitud de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, de manera que ha declarat nuls diversos articles que, entre altres coses, fixaven el català -i l'aranès a la Vall d'Aran- com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
La sentència no és ferma, però declara nuls els preceptes del decret que ja havia anul·lat la primera sentència del 8 de setembre del 2025. Aquesta sentència també anul·lava el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà. A més, contravenia l'obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d'activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.
Amb tot, el TSJC ha anul·lat 11 articles del decret de règim lingüístic educatiu: el 2, lletres c, d i e; el 4, apartats 1, 2, 3 i 5; el 6, excepte l’apartat set; l’article 7, apartat dos; el 9, apartat 3b; el 10, apartat 1 i 2; l’article 18, lletra a; el 19, apartat 1 (lletres e i f) i apartat 2 (lletres a, b i d); l’article 24, apartat 2, lletres a, b i f; l’article 33, i el 34, apartat 1. Alguns d'aquests també estableixen la garantia de la "presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l'alumnat en finalitzar l'etapa educativa obligatòria", seguint els projectes educatius, i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o l'aranès en el cas dels alumnes sords.
Què diu el decret de règim lingüístic educatiu?
El decret parcialment anul·lat s'emparava en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
El TSJC, però, ja va suspendre el decret cautelarment l'estiu de l'any passat, com demanava l'AEB, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles. Tanmateix, ja va avançar que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.
Recordava que aquest decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu català en percentatges que no poden ser inferiors al 25%. De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà "s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats".
El TSJC rebutja controlar el compliment de la Generalitat
En la resolució feta pública aquest dilluns, el TSJC rebutja altres peticions de l'AEB, que reclamava que el tribunal ordenés al Departament d’Educació que emetés una instrucció general als centres i presentés un informe de compliment al tribunal. “El que no pot pretendre és dissenyar un sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals", conclou.
