El català viu un atzucac als tribunals, on s'hi dirimirà el marc legal que ha de determinar el futur de la llengua a l'escola. El cop del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'aquest dimecres no va causar sorpresa, però sí indignació -especialment en l'independentisme, que hi va veure un motiu per reivindicar la llengua en la Diada menys multitudinària dels últims 14 anys- i rapidesa en la reacció, com ho demostra el fet que el president Salvador Illa va anunciar al cap de pocs minuts que recorreria la sentència. Què farà el Govern, a banda de combatre judicialment la decisió? La desobediència, per ara, està descartada, com ha indicat aquest divendres la consellera Ester Niubó.
"Mai és la resposta", ha remarcat en una entrevista a la SER Catalunya en la qual també ha defensat que el model lingüístic "ha funcionat". Era la resposta al plantejament de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que en l'acte polític de la Diada va fer una crida nítida a la desobediència. "Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir", va manifestar Lluís Llach, president de l'Assemblea. De moment, Niubó assenyala que actuaran "amb tota fermesa" per protegir el català, i demana evitar la "politització" de la llengua. Hi ha elements, però, que fan pensar que la tardor serà lingüísticament calenta.
Per què? Perquè hi ha pendent la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el decret del 2022 pensat per protegir al màxim la vehicularitat del català a les aules quan la justícia va voler imposar el 25% de castellà a les aules. La consellera d'Educació, en la mateixa entrevista a SER Catalunya, ha obert la porta a desplegar un nou decret que entri molt més al detall en tots els vectors que fixen la presència de cada llengua a les escoles catalanes. El marc legal de fa tres anys va incloure la participació del PSC, en aquell moment a l'oposició. Va ser dels primers grans acords del sobiranisme amb els socialistes des de la tardor del 2017, i per ara no ha blindat la llengua a les aules.
En tot cas, el Govern sosté que, per ara, no hi ha elements per preocupar-se, perquè la sentència del TSJC no té "cap impacte", segons ha determinat la consellera d'Educació en l'arrencada del curs de Batxillerat i Formació Professional. "No tenim cap element de preocupació que ens faci pensar que aquest model trontolla", ha apuntat. De moment, els centres no han de modificar res per atendre les directrius del TSJC. La llengua és un dels elements més sensibles per al Govern -es va posar en marxa una conselleria de Política Lingüística a proposta d'ERC en el marc de la investidura d'Illa-, i un dels més complexos a l'hora de teixir acords. El Pacte Nacional per la Llengua, de fet, va tenir fugues.
No en formen part ni Junts -Carles Puigdemont ha estat crític amb com es va posar en marxa- ni la CUP, que també se'n va desmarcar. En tot cas, aquest organisme tindrà un paper clau en cas que el TC avali el 25% de castellà a les aules, perquè es trencaran una sèrie de consensos -i emergiran també una sèrie de tabús sobre el funcionament del català a l'escola- que implicaran múltiples actors. De moment, això sí, el Govern descarta desobeir sentències -un postulat que lliga amb l'actitud d'Illa, que en la represa del curs està intentant instal·lar la idea de la "Catalunya centrada"- i minimitza els efectes del cop judicial del TSJC. El futur, però, pot complicar el trencaclosques.
