Després d'un matí mirant cap al cel i comptant litres per metre quadrat, la manifestació de la Diada ha aplegat més de 40.000 persones aquest dijous a la tarda. Sense el vigor dels anys àlgids del procés, només faltava la pluja per lesionar les expectatives d'un Onze de Setembre sense horitzó concret en el calendari. Tot i així, malgrat la incertesa pel temps, Barcelona, Tortosa i Girona han acollit el plat fort de la jornada. S'han mantingut tots els actes previstos, però s'ha alterat el format del final, amb protagonisme només per a Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). A la capital s'han concentrat 28.000 persones i a Girona unes 12.000, segons la Guàrdia Urbana.   

Al matí, el mal temps ja ha forçat que l'acte d'Òmnium s'hagi hagut de modificar. L'esplanada de l'Arc de Triomf, epicentre d'un ruixat intermitent, havia d'acollir la tradicional congregació de tots els sectors del sobiranisme que impulsa des de fa anys l'entitat presidida per Xavier Antich. La lectura d'un manifest preparat per personalitats provinents de tots els racons del moviment ha hagut de ser suspesa, i finalment només s'ha dut a terme la intervenció d'Antich, pensada pels mitjans i sense públic. El president de l'entitat ha aprofitat per reivindicar la cohesió social i els grans consensos com a antídot per al "còctel explosiu" que suposa l'ascens de l'extrema dreta arreu del món. 

La Diada d'enguany, com les que han vingut després de la pandèmia, torna a ser una commemoració sense un horitzó concret, a diferència dels anys àlgids del procés. Si entre el 2012 i el 2017 totes les grans manifestacions -alguna es va arribar a acostar als dos milions de persones- anaven associades a un objectiu concret: la consulta del 9-N, les eleccions plebiscitàries o bé el referèndum de l'1-O. Des d'aquell moment, han estat reactives, primer contra la repressió de l'Estat i, en els últims anys, també molt crítiques amb el paper dels partits independentistes, ara centrats en condicionar el Govern de Salvador Illa -és el cas d'ERC- i la Moncloa de Pedro Sánchez, tasca que també ocupa Junts.

La llengua, centre de la reivindicació

Si alguna cosa ha unit en aquesta Diada tots els espectres del catalanisme, del PSC fins a l'independentisme, ha estat la defensa del català després del cop judicial que va rebre ahir per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tant Illa, que ahir va anunciar un recurs en contra de la decisió, com la resta de partits -al marge del PP i de Vox-, han aprofitat per defensar la llengua i reivindicar-la com a eina de cohesió. "És la llengua que ens uneix i que ens ha d'unir en el futur", ha indicat l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, en la tradicional ofrena al monument de Rafel de Casanova. Els sindicats també s'han sumat a aquest discurs en les intervencions matinals. 

"La nació catalana continua sent masegada en múltiples àmbits. El català està en risc, i el TSJC l'hi està posant encara més. Cal fermesa", ha indicat el president del Parlament, Josep Rull. "Sense independència no es pot defensar la nostra llengua", ha remarcat Non Casadevall, secretari general de la CUP. Encara pot quedar algun revés pendent per assumir en clau de llengua, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ha de pronunciar-se sobre el 25% de castellà a les aules. De moment, els esforços que es van fer en l'anterior legislatura no han servit per blindar el català a l'escola; una dinàmica que va en paral·lel al retrocés en l'ús quotidià de la llengua del país per part de la ciutadania. 

Aliança Catalana, enmig d'un cordó policial

Una de les novetats d'enguany ha estat la presència de Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll. Des que la dirigent d'extrema dreta va aterrar a la batllia de la ciutat havia optat per no participar en les manifestacions de la Diada. El discurs xenòfob de la formació -escortada per un cordó policial-, sumat a la projecció d'escons que li atorguen totes les enquestes -el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) assegura que en podria arribar a treure deu-, condiciona l'independentisme. D'aquí les crides a la cohesió d'Òmnium, i també l a reivindicació de la immigració que fa l'entitat. El president Illa, està focalitzate en fer crides a favor de mantenir la "convivència".