Hi va haver una època en què passejar per Barcelona el matí de l'Onze de Setembre era el termòmetre més precís per saber com de massiva seria la manifestació prevista per la tarda. Milers de persones s'hi passejaven amb la samarreta dissenyada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), omplien els bars i els restaurants, i es desplaçaven en transport públic -el servei es reforçava per atendre les necessitats de mobilitat- cap al lloc de la concentració. Ha plogut molt -mai més ben dit, veient el temps advers d'aquesta Diada- des d'aquest moment. La xifra d'assistents d'enguany ha estat la més baixa -41.500 persones en tres ciutats- des del 2012, si s'exclou l'edició de la pandèmia.
Que el moviment ha perdut vigor és indubtable, com també ho és la pèrdua de poder polític de l'independentisme. Però continuen existint uns mínims que mantenen els fonaments del projecte, encara que no sigui massiu ni sedueixi com ho va fer la dècada passada. El principal és el català. No tant de manera propositiva -el Pacte Nacional per la Llengua no compta amb tots els actors del catalanisme, tenint en compte l'autoexclusió de Junts i de la CUP-, sinó reactiva. Una actitud pràcticament obligada, tenint en compte els embats judicials que va patint cíclicament la llengua. L'últim, dimecres mateix i a càrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha impulsat la Diada.
Perquè tothom -des del PSC fins a l'extrema dreta independentista- que ha tingut un micròfon al davant ha reivindicat la llengua, un element que ha servit per vertebrar la intervenció de Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La desobedència es torna a declinar, però no per fer la independència o per promoure resolucions al Parlament contràries al dictat del Tribunal Constitucional (TC) o del Tribunal Suprem, sinó per defensar la llengua. "Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir", ha indicat Llach en l'acte que ha tancat la mobilització.
"Catalans, posem-nos dempeus, però aquesta vegada amb els punys tancats, ferms, decidits a defensar la nostra llengua. Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això", ha remarcat el president de l'Assemblea. La pluja ha deslluït el final de les concentracions, que han baixat d'assistents respecte l'any passat. A Barcelona s'hi han acostat 28.000 persones, pràcticament la meitat de l'any passat, mentre que a Girona ho han fet 12.000, xifra superior al 2024. A Tortosa s'ha arribat als 1.500 manifestants. La verterbració de la resposta a les invectives de la justícia serà una de les carpetes principals de la tardor, i de ben segur que no serà senzilla.
Consens per la llengua
"És la llengua que ens uneix i que ens ha d'unir en el futur", ha indicat l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, en la tradicional ofrena al monument de Rafel de Casanova. Els sindicats també s'han sumat a aquest discurs en les intervencions matinals. "La nació catalana continua sent masegada en múltiples àmbits. El català està en risc, i el TSJC l'hi està posant encara més. Cal fermesa", ha indicat el president del Parlament, Josep Rull. "Sense independència no es pot defensar la nostra llengua", ha remarcat Non Casadevall, de la CUP. Encara pot quedar algun revés pendent per assumir en clau de llengua, perquè el TC té al forn la sentència sobre el 25% de castellà.
Al matí, el mal temps ja ha forçat que l'acte d'Òmnium s'hagi hagut de modificar. L'esplanada de l'Arc de Triomf, epicentre d'un ruixat intermitent, havia d'acollir la tradicional congregació de tots els sectors del sobiranisme que impulsa des de fa anys l'entitat presidida per Xavier Antich. La lectura d'un manifest preparat per personalitats provinents de tots els racons del moviment ha hagut de ser suspesa, i finalment només s'ha dut a terme la intervenció d'Antich, pensada pels mitjans i sense públic. El president de l'entitat ha aprofitat per reivindicar la cohesió social i els grans consensos com a antídot per al "còctel explosiu" que suposa l'ascens de l'extrema dreta arreu del món.
El fracàs de l'extrema dreta
Una de les novetats d'enguany ha estat la presència de Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll. Des que la dirigent d'extrema dreta va aterrar a la batllia de la ciutat havia optat per no participar en les manifestacions de la Diada. El discurs xenòfob de la formació -escortada per un cordó policial-, sumat a la projecció d'escons que li atorguen totes les enquestes -el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) assegura que en podria arribar a treure deu-, condiciona l'independentisme. D'aquí les crides a la cohesió d'Òmnium, i també l a reivindicació de la immigració que fa l'entitat. El president Illa està focalitzat en fer crides a favor de mantenir la "convivència".
El manifest de la Diada, subscrit pels convocants, rebutja explícitament els postulats del partit d'Orriols. En la seva intervenció, Llach ha fet una defensa de la declaració dels drets humans, la convenció sobre l'estatut dels refugiats i la convenció sobre els drets dels infants, i ha defensat la "moral cívica de convivència" que representen aquests tractats, que també signifiquen una "exigència de convivència" que afecta tant els ciutadans com les organitzacions socials i polítiques, i que l'extrema dreta no comparteix. Amb prou feines han congregat 260 manifestants. El català ha eclipsat qualsevol altre debat aquest Onze de Setembre, de mínims per la pluja i l'apatia, però amb la llengua al centre.
