El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). El tribunal declara nuls de ple dret els articles, o parts d'ells, 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 que, entre altres coses fixaven el català i l'aranès a la Vall d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència es pot recórrer.

També s'ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que el català fos la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà. El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d'alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l'administració (com l'ús del català en la projecció externa dels centres, la llengua en els processos selectius o l'acreditació lingüística del personal no docent), en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l'educació.

L'AEB ha celebrat la sentència perquè obligaria els centres a tenir el castellà com a llengua no només d'una assignatura, sinó també vehicular d'altres matèries i àmbits. Per això, exigeix a la Generalitat que compleixi sense demora la sentència i "reformi el model educatiu per a garantir els drets lingüístics de tots els alumnes a Catalunya i deixi d'una vegada per sempre d'inventar procediments fraudulents per a evitar que el castellà sigui també llengua vehicular d'ensenyament a Catalunya". Així mateix, reclama al govern espanyol que "exerceixi les seves competències i actuï a través de l'Alta Inspecció d'Educació per assegurar que aquesta resolució es compleixi" a tots els centres.

El decret parcialment anul·lat s'empara en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.

El TSJC ja va suspendre cautelarment l'estiu de l'any passat el decret, com demanava l'AEB, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”. D’aquesta forma, continua, “s’intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.

Recordava el TSJC que aquest decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu català en percentatges que no poden ser inferiors al 25%.

De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional (TC) per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.

En l'actual sentència, els magistrats utilitzen nombrosa jurisprudència del TC i del mateix TSJC sobre la matèria, recordant que ja anteriorment s'havia establert que les dues llengües han d'estar en "equilibri". "L'absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d'ensenyament, a diferència de l'aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l'alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix", afirma la sentència.

"Tampoc sembla que hi hagi previst cap mesura per garantir que els centres educatius facin el necessari per compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües oficials", afegeix.