La incertesa s'ha mantingut fins a l'últim moment. Els independentistes que han arribat amb temps a la plaça del Portal de la Pau, al final de la Rambla, miraven el cel, que combinava clarianes amb núvols, i els organitzadors preparaven escenaris alternatius en cas de ruixats. Finalment, el temps ha respectat una cita central de la Diada que ja no mobilitza com abans -28.000 persones a Barcelona- ni té un impacte polític especialment rellevant, però que encara està marcada en vermell al calendari de l'independentisme més militant.
El president de l'ANC, Lluís Llach, ha estat l'encarregat de llegir el manifest unitari i ha fet una crida a desobeir les sentències judicials contra el català a l'escola. Arran de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tomba el gruix del decret que blindava la immersió, Llach ha exigit a polítics, mestres i societat civil que desobeeixi. "No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista al servei de l'Estat desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país", ha dit el dirigent independentista.
En una Diada sense horitzons clars i l'independentisme desunit, el moviment del TSJC tot just dimecres ha nodrit de contingut el missatge polític. Enmig de crits d'independència, el cantautor ha exigit al Govern i al Parlament que no permeti que els jutges "dinamitin" l'escola i ha fet una crida a organitzar-se per a la desobediència. "Cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir", ha remarcat, i ha insistit que hi ha "més motius que mai" per defensar la llengua com a "eix vertebrador de la nació" i "sense renúncies ni substitucions". "Acabem amb les actituds acomplexades que només beneficien els nostres depredadors", ha reblat, entre crides en defensa de l'escola catalana.
L'acte, presentat per l'escriptora i directora de la llibreria Ona, Iolanda Batallé, ha denunciat l'ofensiva contra l'escola catalana i ha ressaltat que els decrets i les lleis del Parlament no tenen recorregut a l'Estat. "Com blindem el català? Amb la independència", ha dit, i ha assegurat que l'estat propi és l'única via per garantir la supervivència del català en tots els àmbits, especialment a l'educació.
Contra l'espoli fiscal i el boicot a l'amnistia
Les entitats convocants -l'ANC, Òmnium, el Consell de la República, l'AMI, la Intersindical, el CIEMEN, els CDR- han denunciat la vulneració dels drets fonamentals de Catalunya, i han dit que és "constant, planificada i escandalosa". En plena negociació pel finançament singular, Llach ha denunciat l'espoli fiscal de més de 20.000 milions d'euros anuals, que serveix per "empobrir" Catalunya en beneficis de les "elits corruptes" del "Palco del Bernabéu". El president de l'ANC també ha denunciat el boicot dels jutges a l'amnistia. "És un insult a la dignitat democràtica", ha dit.
Motivar el carrer i crides a la unitat
En anys anteriors, l'espera de la manifestació es feia entre crits d'independència, però fa temps que l'independentisme viu desmotivat. Els centenars de persones que esperaven la columna de la marxa, que ha avançat pel passeig de Colom, ho han fet en silenci, i no s'ha animat fins que ha començat a sonar música a l'escenari. Precisament per això, el missatge de Llach s'ha centrat també a reanimar l'independentisme civil, tot recordant la desobediència civil del referèndum de l'1 d'octubre o la vaga general del 3 d'octubre. "Podem fer-ho perquè ja ho hem fet", ha dit.
Des de l'escenari, amb totes les entitats convocants, Llach ha fet una crida a trobar punts d'entesa entre els partits independentistes actuals "i els que puguin arribar". "Som entitats diverses, ens contradiem, però quan hem de parlar del futur d'una Catalunya lliure ens agafem de les mans; els uns sense els altres no arribarem enlloc", ha dit. Entre crits d'"1 d'octubre, ni oblit ni perdó", Llach ha exigit als partits que retornin a les institucions "el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals". Des de les entitats, s'han compromès a "empènyer" i "curar les ferides". "El poble ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat", ha reblat.
