El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que el Govern recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a l'escola. "No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència", ha avisat el president. Illa ha garantit que l'executiu defensarà el model lingüístic de l'escola catalana "amb tota la contundència" i ha dit que emprendran totes les mesures que considerin oportunes. "El català ha de continuar sent la llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i de l'escola", ha afegit. El PSC va ser un dels partits que van avalar el decret -ara qüestionat pel TSJC- al Parlament.

El tribunal ha anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). El tribunal declara nuls de ple dret els articles, o parts d'ells, 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 que, entre altres coses fixaven el català i l'aranès a la Vall d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència es pot recórrer.

També s'ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que el català fos la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà. El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d'alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l'administració (com l'ús del català en la projecció externa dels centres, la llengua en els processos selectius o l'acreditació lingüística del personal no docent), en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l'educació.

En l'actual sentència, els magistrats utilitzen nombrosa jurisprudència del TC i del mateix TSJC sobre la matèria, recordant que ja anteriorment s'havia establert que les dues llengües han d'estar en "equilibri". "L'absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d'ensenyament, a diferència de l'aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l'alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix", afirma la sentència.

De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional (TC) per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.