Moment convuls per al sistema educatiu català. En plena guerra dels sindicats amb el Departament d'Educació, ara en mans del conseller Albert Dalmau a causa de la baixa mèdica d'Esther Niubó, ara s'obre un nou front de conflicte. Aquesta vegada, però, amb les direccions. L'Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA) ha presentat aquesta setmana un recurs potestatiu de reposició -un mecanisme intern- contra la resolució EDF/570/2026 del Departament d’Educació i Formació Professional, la qual fa referència a l'adjudicació de places provisionals per al curs vinent. La consideren una "vulneració clara i injustificada" del marc legal vigent.
Així ho explica el seu president, Jordi Satorra, en conversa amb Nació: "Veiem amb preocupació que la conselleria estigui arribant a acords per la congelació de places perfilades [és a dir, aquell tipus de places que només pot cobrir un professor amb un seguit de requisits acadèmics]", assevera el director, que destaca la importància de poder influir en la conformació de les plantilles per garantir un bon funcionament del projecte educatiu. D'acord amb l'acord entre Govern, CCOO i UGT, a partir del curs vinent el nombre de places perfilades de cada centre no podrà superar el 3%, xifra significativament inferior a l'actual, que se situa en un 8% de mitjana arreu del país. Per al president d'AXIA, que engloba prop de 300 direccions, aquest acord "suposa un retrocés en l’autonomia dels centres educatius".
Un dels arguments esgrimits en el recurs de reposició és que les directrius de la nova adjudicació provisional de places per al curs vinent imposen una interpretació “restrictiva, arbitrària i sense base tècnica” de la normativa, la qual afecta directament en el paper de les direccions al centre: "Amb aquests canvis plantegen, indirectament, l'eliminació del decret de plantilles i, per conseqüència del de direccions", argumenta Satorra, que creu que també interfereix en el desplegament de la LEC. La supressió encoberta d'aquests decrets, segons denuncia, afecta "en l'estabilitat" dels claustres educatius, fet que acaba repercutint en el rendiment acadèmic de l'alumnat.
El paper de les places perfilades
Per al president d'AXIA, les places perfilades són cabdals pel bon funcionament dels centres i els seus projectes educatius, una de les grans prioritats de la LEC. És per aquest motiu que els centres de màxima complexitat poden arribar a tenir fins a un 50% de places limitades amb perfils, ja que es considera positiu per a l'alumnat i, en el seu moment, va ser una bona manera de garantir el professorat en centres on costava més tenir docents a causa de la complexitat de les aules. A més, l’entitat adverteix que el sistema previst per cobrir places de difícil provisió pot generar situacions d’injustícia i desigualtat, ja que, a parer seu, limita l’accés en condicions d’igualtat a determinats llocs.
Independentment del percentatge de places perfilades, Jordi Satorra admet que cal tenir una "regulació" sobre com s'escullen els interins que ocupen les places, però assegura que això ja s'està fent: "Tot està auditat. Nosaltres presentem les actes de les entrevistes i tota la documentació del procediment", argumenta. Els sindicats, però, acusen les direccions de fer servir aquests procediments per escollir "a dit" el professorat del seu centre: "Sempre rebem moltes acusacions velades per part dels sindicats", lamenta Satorra, que desmenteix profundament que les direccions -o, com a mínim, la majoria d'elles- aprofitin el decret per escollir arbitràriament el professorat. "Notem que hi ha una gran falta de confiança", afegeix.
En aquesta línia, el president d'AXIA també apunta que docents i administració els han deixat de banda en la presa de decisions i en les negociacions sindicals: "L'administració no ens defensa, però els sindicats tampoc. Això és insòlit", lamenta Satorra, que assegura que, durant tot el procés negociador de la vaga educativa, en cap moment s'ha parlat sobre apujar el complement salarial de les direccions. En canvi, el complement dels docents ha estat un dels aspectes més debatuts. En ple conflicte, doncs, les direccions no se senten escoltades, ni per als sindicats ni pel Govern.
Les direccions, claus per a Educació
Les direccions se senten abandonades per Educació, per alhora juguen un paper essencial per a la conselleria, especialment en el context actual. Des del 16 de març, dia en què va començar la setmana de vaga, responsables de la cartera d'ensenyament van iniciar una ronda de contactes amb les principals direccions del país per vendre'ls "l'acord de país" amb CCOO i UGT. Aquell mateix dilluns, de fet, els encarregats de traslladar el pacte als directors van ser Ignasi Giménez Renom, secretari de Millora Educativa, i Josep Maria García Balda, director general de Professorat i Personal de Centres Educatius, dos dels més alts representants de la conselleria: "Necessàriament, necessitem la seva complicitat i la seva confiança perquè això pugui ser una realitat", va assegurar Giménez.
La primera trobada va ser a les Terres de l'Ebre, però s'ha repetit arreu del país.Amb aquests moviments, la conselleria buscava guanyar adeptes que els donessin suport al pacte amb els sindicats minoritaris de l'ensenyament i, d'aquesta manera, apaivagar el malestar dels docents. L'efecte, però, ha estat tot el contrari. Tal com va quedar demostrat durant la setmana de vaga, el gruix de mestres i professors del país s'han mostrat contraris al pacte, el qual titllen de "vergonya", i consideren que cal reobrir negociacions. Fins i tot algunes veus dissidents dins de CCOO també són partidàries a reprendre les converses i sumar-se a la vaga. Mentrestant, però, des del Govern es mantenen ferms i continuen defensant el seu acord amb els dos sindicats minoritaris en l'àmbit de l'ensenyament.
