La setmana de vaga educativa que s'ha viscut a Catalunya ha deixat clar que mestres i professors -i tota la resta de col·lectius del sistema educatiu- continuen alçats tot i l'acord signat per Educació, CCOO i UGT. Tal com recordava el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una entrevista a Nació, aquest pacte estableix 2.000 milions d'euros destinats a rebaixar les ràtios, apujar els sous i iniciar un camí per a la desburocratització. Aquests plantejaments, però, són de cara el 2029. El contingut de l'acord no convenç el gruix sindical educatiu del país. De fet, en la vaga general de mestres de divendres, el seguiment va ser superior -segons les xifres d'Educació- al de la vaga de l'11 de febrer.
Els sindicats continuen allargant la mà al Govern per reobrir les negociacions, una idea que, a hores d'ara, l'executiu d'Illa no ha acceptat del tot, malgrat que sí que ha reiterat en diverses ocasions que està disposat a "seure" i "parlar" amb els docents. De moment, els sindicats han instat el Govern a reunir-se amb els mestres dimarts vinent a les deu del matí a la seu de la Universitat de Barcelona, ja que justifiquen que és un "terreny neutral". Fonts d'Educació consultades per Nació han preferit no fer comentaris sobre la petició dels sindicats de reobrir les negociacions. Tal com han deixat clar en diverses ocasions, els sindicats ja treballen amb noves protestes per no afluixar el pols i adverteixen que persistiran "fins a la victòria".
Preguntats per aquest diari, els mestres confien que la setmana de vaga viscuda, amb la cirereta del pastís a Barcelona aquest divendres, suposi un "punt d'inflexió" i arrenquin noves protestes: "Hem d'anar a una vaga indefinida, sense miraments. Hem d'anar a per totes perquè s'estan carregant l'educació pública", remarca Ferran Armengol, un dels professionals de l'educació desplaçats a la capital catalana per la protesta. En aquesta línia, docents com Jaume Sallés o Carme Casaramona, també consideren que la setmana de vaga ha de ser un avís que cal "escoltar més" als sindicats majoritaris de l'ensenyament a l'hora de buscar consensos. Sigui com sigui, la tònica general és continuar protestant fins a aconseguir els seus objectius.
Els professors busquen noves formes de protesta
Els mestres ja fa setmanes que busquen noves maneres de continuar endurint el to contra el Departament d'Educació. Després de la vaga de l'11 de febrer, alguns mestres ja van posar sobre la taula negar-se a fer sortides i colònies. Aquesta idea ha estat liderada per l'Assemblea de Docents del Maresme i la Selva, que fa setmanes que fa córrer pels seus grups de WhatsApp i Telegram un comunicat d'adhesió arreu de Catalunya. De moment, aquesta és la forma de protesta que ha agafat més força entre el col·lectiu, sumant més de 200 adhesions de centres educatius del país.
Una protesta d'aquesta mena tindria un impacte directe per a les escoles i, especialment, els nens i nenes, ja que caldria redefinir alguns punts del projecte educatiu. Ara bé, el sector que també en sortiria molt mal parat és el del lloguer de cases rurals i de colònies, perquè patiria un elevat nombre de cancel·lacions i reserves, les quals suposen una part important de la seva activitat econòmica. Això també acabaria repercutint en les empreses de transport. Un còctel que, per als mestres, pot fer canviar el Govern d'opinió respecte les seves reivindicacions.
Per altra banda, tal com ja es comenta en alguns canals de Telegram de professionals del sector, alguns mestres també comencen a posar sobre la taula l'opció de cancel·lar totes les activitats amb agents externs; deixar les escoles sense coordinadors digitals o de riscos laborals, entre d'altres; i deixar tots els informes que cal enviar periòdicament al Departament d'Educació en blanc. De moment, però, aquestes formes de lluita són, simplement, idees.
Altres deures pendents
A banda d'intentar aconseguir frenar la crisi amb els sindicats d'ensenyament, el Departament d'Educació encara té altres assignatures pendents per posar en marxa al llarg d'aquest curs o el vinent. Un dels aspectes més polèmics -i durament criticat pels principals sindicats del sector- és la recuperació de la sisena hora. Aquest era un dels punts de l'acord entre Comuns i PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, i a hores d'ara continua sense complir-se.
La mateixa titular de la cartera, Esther Niubó, ara de baixa mèdica per malaltia, ja va rebaixar les expectatives poc després d'assumir el càrrec i va deixar-ho per a més endavant fins a tenir el "consens" de tota la comunitat educativa: "Si aquest és un gran consens que d’alguna manera podem construir, hem de trobar la mesura concreta i més quirúrgica per fer-ho possible", va expressar la consellera en una de les seves primeres rodes de premsa com a responsable d'Educació. Arribar a aquest consens amb el conflicte actual sembla impossible, i encara més després del pacte amb CCOO i UGT.
