El turisme és el motor principal de la connectivitat de Barcelona per via aèria, però ara cal convertir aquest potencial en més connexions intercontinentals directes, més estabilitat anual i més retorn econòmic, social i territorial per a Catalunya. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi Barcelona en el mapa global: connectivitat aèria, turisme i competitivitat de ciutat, elaborat per Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA). Aquest dilluns ha estat presentat pel president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, acompanyat del cap del gabinet d’Estudis, Joan Ramon Rovira, i Jaume Adrover, director del GPA.
La Cambra subratlla que la demanda turística ha estat el factor clau que ha permès consolidar rutes, incrementar freqüències, diversificar mercats i desenvolupar una xarxa aèria més àmplia de la que correspondria a una ciutat basada únicament en la demanda local o empresarial. Amb 57,5 milions de passatgers el 2025, el Prat és en oferta de seients el tercer aeroport d’Europa.
Rovira ha posat de relleu el grau de connectivitat aèria de Catalunya, gràcies en bona part al turisme, però no només. L’aeroport del Prat és el cinquè a Europa en tràfic, origen i destinació, darrera de Londres, París, Istambul i Milà. El sector de l’economia del coneixement, d’alt valor afegit, no tindria tant de potencial sense el nivell de connectivitat de Barcelona. Desenvolupar la connectivitat intercontinental és un dels objectius de l’estudi. Joan Adrover ha resumit l’objectiu de l’estudi pel que fa a connectivitat: “Ja som competitius a Europa, però hem de ser rellevants al món”.
Els creuers, un actiu complementari
L’estudi subratlla el paper dels creuers com a actiu complementari d’aquest ecosistema: la combinació d’un aeroport internacional amb un port de creuers rellevant al Mediterrani. La interrelació és evident: al Port de Barcelona, el 59% dels creueristes fan servir l’avió per iniciar el seu creuer i el 23% provenen de fora d’Europa, especialment nord-americans i caandencs. L’Observatori Turisme de Barcelona ha estudiat aquest lligam: el 5,5% dels creueristes del 2025 van arribar amb American Airlines, el 4% amb Delta i el 4% amb Continental. Els congressos internacionals, les fires i encontres empresarials també tenen incidència.
L’atractiu cultural de Barcelona també és un element que impacta, amb 11,6 milions de visitants als museus i 13,5 milions de visitants als llocs d’interès, així com 3 milions d’espectadors. La Cambra assenyala que una major connectivitat reforçarà la competitivitat de les indústries culturals. “La connectivitat aèria és un node sistèmic clau que no solament facilita l’arribada de visitants a Barcelona, sinó que funciona també com una infraestructura relacional que connecta mercats, persones, talent i oportunitats d’inversió, a més de projectar la cultura, potenciar l’economia del coneixement i la identitat empresarial de Barcelona al món”.
L’activitat associada a l’aeroport del Prat suposa -segons s'assenyala a l'estudi- una facturació de 33.689 milions d’euros, un valor afegit de 16.399 milions d’euros de contribució al PIB català i prop de 218.000 llocs de treball (6,8% del PIB).
Incrementar la connectivitat intercontinental
Per la Cambra, la gran assignatura pendent és el desenvolupament de la connectivitat intercontinental. Les rutes de llarg radi han crescut (de 17 destinacions el 2005 a 59 el 2025), però encara una part important dels passatgers amb origen o destinació Barcelona continua viatjant de manera indirecta a través d’altres aeroports.
Dels 9,6 milions de passatgers intercontinentals de l’aeroport de Barcelona el 2025, més de 5,3 milions amb origen o destinació Barcelona viatgen de manera indirecta. Un fet molt clar en mercats com l’Àsia, Amèrica del Nord i Amèrica Llatina. El repte, han insistit avui a la Cambra, no és només créixer en passatgers, sinó en rutes directes, més freqüències i operacions estables tot l’any.
El turisme no és l’únic factor
Ho ha dit a l’inici de l’acte Josep Santacreu. Més enllà del turisme, la connectivitat es basa en una combinació diversa de factors que reforcen la competitivitat global, des de les comunitats internacionals residents a la ciutat, sectors com la recerca i la salut, així com la captació d’inversió estrangera. L’estudi destaca el perfil del passatger de negoci internacional com a estratègic per assegurar el retorn a la rendibilitat de les rutes i al conjunt de la comunitat.
L’estudi cameral recorda com la connectivitat ha estat cabdal per atreure hubs tecnològics, centres de recerca o inversions extraordinàries en les ciències de la salut. També la càrrega aèria té un paper creixent, en un context en què la logística ha guanyat encara més pes. Més de la meitat de la càrrega gestionada per l’aeroport (el 57%) es va transportar en rutes intercontinentals.
Consolidar mercats amb demanda latent
El repte és transformar les potencialitats de Barcelona amb una connectivitat competitiva, especialment en el llarg radi. L’estratègia de futur ha de prioritzar tres objectius: protegir el turisme com a gran generador de demanda aèria internacional. Segon, reforçar les connexions intercontinentals en mercats on Barcelona ja té demanda latent, especialment a l’Àsia, Amèrica del Nord i alguns mercats d’Amèrica Llatina. I tercer, integrar en el relat de promoció de rutes tots els actius que complementen el turisme: passatgers de negocis, salut, tecnologia, recerca, talent, comunitats internacionals i càrrega aèria. Combinar la gestió del volum per mantenir les rutes, la desestacionalització, les connexions intercontinentals i la resiliència urbana són els ingredients d’una estratègia guanyadora.
Santacreu: “Les potencialitats del turisme superen les externalitats negatives”
El president de la Cambra no ha dubtat ni un segon quan li han preguntat si les externalitats negatives del turisme es veuen compensades per les seves possibilitats: “Òbviament. Si no tinguéssim turistes, la resta de sectors patirien molt, començant per l’economia del coneixement”. Santacreu ha afegit que l’activitat turística requereix una gestió eficaç de les afectacions negatives que comporta, però ha assenyalat que no hi ha activitats humanes neutres: “Un hospital també pot tenir externalitats negatives”.
Santacreu ha destacat que "molts països del món voldrien estar com nosaltres pel que fa al turisme". Sobre la governança de l'aeroport, Josep Santacreu ha reiterat la posició de la Cambra en favor de la gestió amb una participació rellevant en mans de la Generalitat.
