L'Ajuntament de Barcelona el mandat vinent tindrà 43 regidors, dos més que ara, si res no canvia. La gran pregunta és com es distribuiran entre els actuals partits i els que aspiren a tenir presència al ple. I la qüestió ja s'endú gran part de les preocupacions dels actuals grups municipals del consistori, que esmolen arguments i afinen intuïcions per a la cursa preelectoral que s'iniciarà quan comenci el curs polític, al setembre. Ara, Nació analitza com afronta cadascun dels grups municipals els mesos clau de camí al maig del 2027.
A hores d'ara, a deu mesos per a les eleccions, les enquestes encara són difícils de traduir com un dibuix fidel del que acabarà passant a les urnes. Tanmateix, el punt de partida dona pistes, si se segueixen les dades d'intenció de vot directa del baròmetre municipal que es fa cada sis mesos a l'Ajuntament. Les dades d'aquestes enquestes apunten que el PSC està consolidat com la força amb més suports, mentre que ERC recupera posicions i s'hi apropa, BComú perd pistonada i Junts queda molt lluny del triomf de Xavier Trias el 2023. Mentrestant, el PP i Vox mantindrien representació al consistori, Aliança Catalana s'hi estrenaria i la CUP, que ha quedat fora els dos darrers cops, tindria algunes opcions de tornar-hi.
Un Collboni reforçat que mirarà a l'extrema dreta
Així, l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, els pròxims mesos té dues feines prioritàries: rematar un mandat que encara té diverses carpetes pendents de tancar i evitar cap crisi que pugui ensorrar unes perspectives electorals correctes. Si bé mai no es pot obviar la relació dels resultats socialistes barcelonins del moment que travessen el PSC a escala nacional i el PSOE a l'àmbit estatal, també és veritat que l'alcaldia ha servit a Collboni per reforçar el seu perfil reconeixible, després de dos mandats com a soci minoritari dels comuns. És, de lluny, el futur candidat amb més coneixement per part de la població: el 84% de la ciutadania diu saber qui és. El segueixen Daniel Sirera (PP) amb un 46,5% i Gerardo Pisarello (BComú) amb un 46,3%.
A hores d'ara, res fa pensar que el PSC hagi estat especialment penalitzat pel seu joc d'aliances variables, per aprovar algunes mesures amb les forces d'esquerres i per pactar amb les dretes uns altres acords, des d'una posició central. Conscients d'aquest escull salvat, els socialistes caminen cap a les eleccions amb una fórmula ja coneguda: capitalitzar els èxits que suposa ostentar el govern de Barcelona, presentar-se com una força progressista moderada i situar-se com el partit que pot aturar amb més solvència l'arribada de l'extrema dreta. De fet, en una entrevista recent a l'ACN, el mateix Jaume Collboni apuntava ja en aquesta direcció: "Crec que el repte democràtic que tindrem l'any 2027 en termes polítics serà bàsicament aquest: com esclafem l'extrema dreta a la ciutat de Barcelona".
Junts i BComú, missió desfer la tendència
Més difícil sembla el paper que ha de jugar Junts els pròxims mesos, ja que malgrat que va ser la força més votada a les darreres eleccions municipals, té assumit que gran part d'aquell èxit venia condicionat pel carisma de Xavier Trias, exalcalde de la ciutat, i per la polarització amb el govern Colau. Ara no tenen ni un argument ni l'altre. Les eleccions primàries de la formació, que van fer evident la divisió interna i la crisi del lideratge nacional, han deixat Jordi Martí Galbis com a candidat, però només el 19,3% de la població el coneix. Junts haurà de fer un esforç per fer reconeixible el seu cap de files, que ja compta amb el respecte de la militància i el partit.
Els juntaires s'aniran allunyant del PSC en aspectes com la seguretat i l'ordre, després d'uns mesos de sintonia, i hauran de decidir si passen a competir cos a cos amb l'agenda de reducció de drets que l'extrema dreta d'Aliança Catalana situarà a Barcelona o si se n'allunyen per aspirar a seduir el votant més moderat. En aquest sentit, també hauran d'intentar limitar la fuga de vots cap a ERC, que els darrers mesos ha anat prenent una posició més sòlida. Això és un problema afegit per a Junts perquè les darreres convocatòries electorals a Barcelona la bossa de votants compartida amb els republicans ha estat substancial: quan a una força li va molt bé, l'altra pateix.
Tampoc pinten senzilles les coses a BComú. Després d'un cicle de resultats electorals potents (11 regidors el 2015, 10 regidors el 2019, 9 regidors el 2023), . A més d'haver perdut l'alcaldia en favor de qui va ser el seu soci minoritari els dos mandats anteriors, els suports als comuns i a les esquerres més allunyades del centre en el tauler polític actual no són passen un bon moment. Malgrat això, la formació coneix els secrets de l'acció de govern, apostarà per assenyalar les proximitats de Collboni amb els poders econòmics i per cridar l'atenció de les classes populars amb iniciatives que generin interès. Algunes, com la proposició de fer el metro gratuït, ja s'han anat posant sobre la taula. La missió de Pisarello, el relleu de Colau, serà convèncer els electors del que ell ja fa temps que defensa: que el municipalisme pot ser el punt de retorn al poder de "les esquerres transformadores".
Alamany, de la mà estesa a l'alternativa
ERC, al seu torn, té un relat un punt més favorable: venen d'un mandat amb cinc regidors i aspiren a millorar resultats. Les disputes internes han quedat en l'oblit col·lectiu, si és que mai van arribar a impregnar la gran conversa social. L'estratègia de la mà estesa a Collboni per als grans pactes del mandat els servirà per poder farcir els discursos dels pròxims mesos amb la seva principal basa: defensar que han condicionat cap a l'esquerra i cap a la protecció de la identitat barcelonina l'acció de govern socialista. El manual serà insistir-hi per superar el PSC. Si bé no és especialment coneguda per la ciutadania (42%), Elisenda Alamany ja fa temps que ho intenta capgirar. Un dels segells de la líder republicana per fer córrer els seus missatges són els vídeos a Instagram, més polits i adequats als codis digitals que els d'altres polítics. De moment, els sondejos barcelonins insinuen a ERC que van en la bona direcció.
A la dreta, tot més competit
En el cas del PP, les expectatives no són clares. La competició amb Vox, Aliança i Junts complica encara més la papereta que quan hi havia Ciutadans o Barcelona pel Canvi. Hi suma un competidor. A més, el PSC també fa de contrapunt contra l'independentisme. Amb aquest escenari, els populars liderats per Sirera buscaran mantenir-se en el radar polític amb accions a peu de carrer i titulars de contrapunt al govern municipal: les eleccions passades es va buscar posicionar-se com a mà dura contra un cas simbòlic com les ocupacions del Kubo i la Ruïna. Ara, d'entrada, ja estan posant l'accent en altres situacions de precarietat a la via pública com els assentaments de barraques existents a la ciutat.
De manera similar, Vox farà el seu camí amb el to dels darrers anys, coneixedors que gran part de les seves esperances electorals tenen més a veure amb la força que té la marca a l'àmbit estatal, en un moment d'auge i consolidació de l'extrema dreta, que en l'acció municipal. Ara, a més, provarà d'aclaparar amb la idea de "la prioritat nacional", una proposta que ja fa temps que intenta introduir al consistori. Sense cap gran protagonisme, hi ha càlculs que els donen fins a sis regidors a l'Ajuntament de Barcelona.
Dues possibles novetats
Innegablement, de reüll tothom mira cap a la possible entrada d'Aliança Catalana, que ja té candidat, Jordi Aragonès, al consistori. Serà una de les novetats principals de la campanya electoral i posarà a prova la resistència dels votants de les forces ja existents a la cambra local. Alhora, al bàndol contrari, la CUP torna a presentar candidatura, cosa que no farà a ciutats importants com Terrassa. Malgrat els revessos de les dues últimes convocatòries a Barcelona, els anticapitalistes continuen tenint possibilitats d'entrar al consistori, assegura el baròmetre municipal.
