Els tambors de les pròximes eleccions municipals ja comencen a ressonar dins els partits. I a ERC hi ha un objectiu molt clar que, internament i de nou després del triomf d'Ernest Maragall el 2019, es comença a veure com a possible: l'assalt a l'alcaldia de Barcelona. El panorama s'ha aclarit aquesta setmana: Elisenda Alamany serà la candidata per al 2027, ja que el de la cap de files del grup municipal ha estat l'únic nom que s'ha presentat a les primàries. Durant els últims dies abans que s'esgotés el termini hi ha hagut moviments dels crítics a l'actual direcció per mirar de teixir una alternativa, però finalment no s'ha concretat. Així doncs, la secretaria general del partit té via lliure per agafar el relleu de Maragall, amb qui havia anat de número dos tant el 2019 com el 2023 amb resultats radicalment diferents.
Des de llavors, cal dir que ERC les ha viscut de tots colors a Barcelona. El 2019 va guanyar les eleccions i va acaronar l'alcaldia, però Manuel Valls i Ciutadans van decidir investir Ada Colau de manera inesperada. El 2023, la irrupció de Xavier Trias va fer caure els republicans que, quan ja ho tenien tot tancat per investir el candidat de Junts i compartir govern, van veure com el PP se sumava als Comuns per fer alcalde Jaume Collboni per evitar el primer govern independentista de la història a la capital de Catalunya. Des de llavors, i amb Junts immers en un mar de dubtes sobre el cap de llista a Barcelona, el canvi d'aliances ha estat evident: ERC ha entrat a negociar pressupostos amb Collboni i ha collat per introduir-hi alguns dels seus plantejaments en habitatge, turisme, llengua o comerç.
En paral·lel, el nou equip d'ERC ha configurat un discurs "amb identitat" i amb emocionalitat perquè "Barcelona torni a ser Barcelona", a la vegada que ha sacsejat l'estratègia a xarxes socials. El perfil de dona jove d'Alamany també es creu que pot ser diferencial, especialment, en unes eleccions que es preveuen amb candidats homes i d'una mitjana d'edat tirant a alta. A nivell d'organització interna, Alamany ha insistit a treballar "d'una manera més moderna", fet que des del partit s'atribueix a un fet generacional. Consideren que abans la política es regia més per grans figures de carisma i personalitat, i que les noves generacions entenen que cal treballar amb més precisió per afinar molt més el missatge i el públic al qual es dirigeix.
Discurs "amb identitat" per recuperar Barcelona
El nou equip d'ERC a Barcelona després de les municipals de 2023 va fer un diagnòstic de la caiguda electoral i va concloure que, amb el cicle de Maragall acabat, el partit havia deixat de ser reconeixible perquè no tenia ni un projecte ni un relat clar de com volia que fos la ciutat. "Calia reposicionar-se per tornar a connectar amb la ciutadania", assegura una font consultada. Arran d'això, es "professionalitza" la presa de decisions per marcar l'estratègia i els missatges que es transmeten. Què vol dir això? Els republicans asseguren que va fer una feina demoscòpica elaborada, creuant dades de diferents baròmetres i enquestes, per entendre quines són les preocupacions de la ciutadania. A partir d'això, es va analitzar també com ERC podia trobar el seu espai i construir una resposta des de la perspectiva d'un partit d'esquerres, però que també creu que Barcelona "s'està perdent".
En què es basa aquest nou discurs? Doncs en "recuperar la identitat" de Barcelona amb diferents eixos entre els quals es troben la crisi de l'habitatge -tractant l'arribada d'expats-, la governança del turisme massiu -que no el rebuig a l'arribada de visitants-, la protecció del català o la defensa del comerç de proximitat davant els supermercats 24 hores o les botigues d'ungles o souvenirs. La carpeta de l'habitatge és una que ara treballen tots els partits i de la que els Comuns n'han fet bandera, però en la llengua o la defensa de la identitat de la ciutat els republicans consideren que el PSC o els Comuns no són creïbles i que tampoc ho és Junts, que consideren que va donar via lliure al turisme i a la gentrificació de la ciutat.
Acords per fer properar l'agenda
En l'actual legislatura, els republicans ja han arrencat alguns compromisos en aquests assumptes, com l'augment del recàrrec municipal de la taxa turística, la limitació dels supermercats de 24 hores i els souvenirs "ofensius", o la creació del comissionat per a l'ús social del català. "Estem tocant tecles que ningú havia tocat abans", asseguren fonts republicanes, que celebren que aquest canvi de discurs els ha situat a la centralitat. "Hem sabut connectar amb el sentit comú de la ciutat", asseguren.
L'optimisme que es respira a les files barcelonines d'ERC també es transmet a les enquestes, cosa que també li passa al partit a escala nacional. L'últim baròmetre municipal situava ja a ERC com a segona força per davant dels Comuns i de Junts i retallant distàncies al PSC amb totes tres formacions perdent suports mentre els republicans en guanyaven. Els d'Alamany constaten que estan "fent forat" amb aquells temes que toquen de prop als barcelonins i fins i tot asseguren que l'oposició "està fent la migdiada". "Ens estan deixant l'autopista per a nosaltres sols", considera una font consultada. El discurs "amb identitat" creuen que és una bona manera de marcar perfil davant la frontera de votants que puguin tenir amb els socialistes o amb BComú.
Nova estratègia a les xarxes socials
En paral·lel al canvi de discurs, ERC també ha optat per una nova estratègia comunicativa a les xarxes socials. Una altra part del diagnòstic que van fer els republicans és que la ciutadania no entenia els seus missatges. Fonts consultades asseguren que no hi havia coherència entre el que es transmetia i el que realment volia el partit. En aquest sentit, doncs, s'ha apostat per una comunicació basada en nous formats, que s'allunyin de la dinàmica institucional, com pot ser el tall habitual d'una roda de premsa o d'una intervenció al ple.
Qualsevol que remeni una mica per les xarxes socials d'ERC veurà Alamany passejant-se per Barcelona exposant les problemàtiques de la ciutat i explicant què vol fer ERC per pal·liar-les. Tot amb un to informal, majoritàriament des del carrer, fora dels marcs institucionals habituals. Fins i tot amb toc irònic o humorístic, com el de la líder republicana preguntant per la ciutat si algú parla català i trobant-se que gairebé ningú l'entén. El perfil d'Alamany a Instagram ha crescut un 19,4% en l'últim any i és la dona política del partit amb més seguidors, mentre que el perfil d'ERC Barcelona també ha crescut un 12,4%. A escala nacional, el perfil d'ERC a Instagram ha crescut un 18% en un any -de 68.500 a 80.700 seguidors- i a TikTok un 50% -de 16.000 a 25.000 seguidors-.
El Park Güell ha d'obrir-se de nou als barcelonins/es. Hem de reduir els turistes perquè que els veïns hi puguem tornar.
— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) October 21, 2025
Garantir que puguem viure el nostre dia a dia sense la pressió de la massificació.
Perquè Barcelona torni a ser la nostra Barcelona… i el Park Güell, també. pic.twitter.com/L2UDQdm4MW
Alamany ha estat protagonista de l'estratègia comunicativa a Barcelona. Fonts d'ERC detallen que la secretaria general del partit dona molta importància a la comunicació i, de fet, gestiona els seus perfils a les xarxes socials, cosa poc habitual en èpoques de communities manager i experts en comunicació política. Alamany va insistir a dir que calia canviar la comunicació política del partit, un diagnòstic que també es feia des de l'equip de comunicació i estratègia de nacional. El canvi de logo i imatge corporativa d'ERC, estrenades el passat setembre, també va en la línia d'oferir una imatge renovada del partit. El temps dirà si la feina d'ERC dona fruits, però el partit és cada cop més optimista.
