La CUP ha fet aquest dissabte el primer pas per articular una candidatura àmplia de cara a les eleccions municipals de Barcelona del 2027. Ho ha fet amb la celebració de la primera Assemblea Popular Municipalista, una trobada que ha reunit unes 200 persones a La Violeta de Gràcia i que neix amb la voluntat de convertir-se en un espai estable de coordinació entre moviments socials, entitats i organitzacions de l'esquerra transformadora.
La iniciativa compta inicialment amb el suport de la CUP Barcelona, Comunistes de Catalunya i Anticapitalistes, tot i que els impulsors aspiren a incorporar-hi més col·lectius i activistes durant els pròxims mesos. Tot i que l'assemblea s'emmarca en l'horitzó de les municipals, els promotors insisteixen que el projecte "va més enllà del calendari electoral" i que vol consolidar una estructura permanent per "construir poder popular" i reforçar les lluites als barris.
La membre de l'assemblea Irene García Montes ha defensat que el nou espai neix per "recuperar la ciutat" davant un model que "expulsa el veïnat dels barris": "El capital i la marca Barcelona ens estan traient els barris". A banda, també ha assegurat que aquesta primera assemblea és només "el començament d'un procés que tindrà continuïtat", ja que la previsió és celebrar una nova trobada a l'octubre per continuar definint el projecte i ampliar les aliances.
Una alternativa anticapitalista al model de ciutat
Un dels impulsors de la iniciativa, Ivan Miró, ha assegurat que l'objectiu és "fer front al projecte de les elits locals i globals" que, al seu parer, converteix Barcelona en "un enclavament de l'economia global" i expulsa les classes populars. En aquest sentit, ha defensat una ciutat "veïnal", amb els residents al centre de les polítiques públiques. Miró ha diferenciat clarament l'Assemblea Popular Municipalista del procés de construcció de la futura candidatura electoral i, tot i defensar la necessitat que hi hagi una opció "d'esquerres radicals i anticapitalistes" a l'Ajuntament, ha remarcat que l'assemblea té uns objectius més amplis i pretén esdevenir una "institució popular" estable que connecti les diverses lluites socials de la ciutat.
Habitatge, turistització i serveis públics, al centre del debat
La trobada ha comptat amb la participació de representants de moviments veïnals, ecologistes, sindicals i pels drets socials, i entre les principals reivindicacions hi ha hagut la crisi de l'habitatge, la gentrificació, la turistització, la precarietat laboral i la defensa dels serveis públics. Laia Aleu, del Torrent de Gràcia, ha situat l'habitatge com "la mare dels ous" del model econòmic de Barcelona, mentre que Aran Livina, de Vallcarca, ha criticat la manca de diàleg del govern del PSC i ha reivindicat el barri com una "barricada contra la gentrificació".
També hi han intervingut representants de Zeroport, la Nau Bòstik, la Crida LGTBI i la CGT de les escoles bressol i de l'Ajuntament, que han denunciat l'augment de les desigualtats, la mercantilització dels drets i l'auge de l'extrema dreta. La jornada s'ha tancat amb grups de treball per començar a definir les línies de futur de l'assemblea, que els impulsors presenten com el primer pas per coordinar les diferents lluites socials de Barcelona i bastir una alternativa política de cara als pròxims anys.
