La política espanyola no abaixa el to ni per vacances. La crisi migratòria a Ceuta ha provocat un nou front per a Pedro Sánchez, tant en l'àmbit intern -la dreta i l'extrema dreta assenyalen la gestió i les polítiques del govern espanyol- com extern -ha fet evident la soledat espanyola en una Europa de dretes-. La immensa majoria de migrants que van intentar entrar a Espanya ja han estat retornats al Marroc i les xifres apunten que hi haurà més d'un centenar de morts. Ceuta mira de recuperar la normalitat, conscient que haurà d'atendre encara centenars de persones, però la picabaralla política va a més i el PP i Vox miren de capitalitzar el que ha passat. Tot plegat a les portes d'una reunió d'urgència a la Unió Europea, convocada aquest dimarts a instàncies d'Espanya, per abordar la situació.
El PP ja ha activat la maquinària per mirar de desgastar Sánchez, amb una ofensiva parlamentària i també discursiva. Al Congrés i al Senat, els populars han presentat una bateria de preguntes i sol·licituds d'informació perquè el govern espanyol esclareixi què va passar, per què no es va impedir i què preveu fer el PSOE per evitar que es repeteixi. El punt de mira es posa, sobretot, al Ministeri de l'Interior que capitaneja Fernando Grande Marlaska, tot i que se situa el president espanyol com a "principal responsable". D'altra banda, la dreta també ha presentat una reforma de la llei d'estrangeria per reforçar més la frontera sud i garantir que les persones que intentin entrara de manera il·legal per via marítima puguin ser retornades de manera ràpida.
D'aquesta manera, el PP intenta que la crisi migratòria tingui una dimensió política i qüestionar la capacitat de gestió dels socialistes, en un moment en què les causes judicials han quedat en segon pla per l'aturada de vacances. Alberto Núñez Feijóo, conscient que la carpeta migratòria és terreny adobat per l'extrema dreta, mira de no perdre pistonada i també ha elevat el to, fins al punt de fer servir expressions pròpies de Vox. En les darreres hores, el líder popular ha qualificat la crisi d'"ocupació premeditada" i d'"invasió" que ha suposat una "ruptura de la integritat territorial" d'Espanya, i ha dit que Sánchez és un "pària" a Europa per les seves polítiques migratòries.
Un dels problemes que detecta el govern espanyol és la "desinformació". D'una banda, sobre una sentència del Tribunal Suprem que posa més dificultats per retornar les persones que intenten entrar nedant a Espanya de manera irregular. Per això, es monitoritzaran les xarxes socials per veure si realment s'ha animat a intentar entrar a l'Estat aprofitant aquesta circumstància i també s'ha situat una barrera física flotant per dificultar que es pugui intentar arribar a Ceuta nedant. De l'altra, la Moncloa també ha denunciat una actuació "coordinada" de la "internacional reaccionària" per amplificar la crisi i "difondre mentides" sobre l'espai Schengen i el risc que els migrants entressin en altres països.
El CNI es defensa i contradiu Marlaska
En tot cas, la crisi també ha provocat discrepàncies entre el govern espanyol i el CNI. Una de les incògnites que cal resoldre és, precisament, el paper dels serveis secrets, si estava al corrent d'una possible arribada de milers de persones a la costa de Ceuta. En un primer moment, el Ministeri de l'Interior va dir que el CNI no va informar d'una possible crisi migratòria. Aquest dilluns, els espies espanyols han sortit al pas i han defensat la seva feina. Segons ha informat la SER, el CNI va enviar "diversos avisos" a Interior sobre el risc d'una entrada massiva al frontera amb Ceuta. No se sabia amb precisió quan passaria, però sí que hi havia una amenaça real.
Segons aquestes informacions, Interior no hauria fet cas de les advertències i no hauria reforçat la frontera davant la possibilitat d'un intent d'entrada de milers de persones. Ara bé, sí que admeten que des del juliol van detectar un augment del flux de migrants a les costes de Ceuta. El PP ja ha aprofitat això per qüestionar el govern espanyol. "No em crec que una massa de 60.000 persones aproximant-se a les coses hagi passat desapercebuda", ha dit Feijóo. En l'àmbit judicial, l'Audiència Nacional veu indicis de delicte i vol saber si és competent per investigar els fets. Per això, ha demanat informació a la Policia Nacional sobre l'arribada "massiva" de migrants i vol aclarir si la crisi va ser una "acció concertada o dirigida per algun grup criminal".
Malestar amb Itàlia
A la Moncloa hi ha malestar per la resposta d'alguns socis comunitaris davant la crisi migratòria. Itàlia i Finlàndia van defensar ràpidament la necessitat d'excloure Espanya de l'espai Schengen i, de fet, el govern de Giorgia Meloni va fer el pas i va posar més controls de viatgers provinents de l'estat espanyol. També França ha reforçat les fronteres. "Alguns governs no han estat a l'altura", deia aquest dilluns el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Missatge dirigit al govern italià d'extrema dreta. "Ja li agradaria a Itàlia haver resolt la crisi com ho ha fet Espanya", afegia el ministre. De fet, des del govern espanyol recorden que per la frontera entre el Marroc i Espanya entren moltes menys persones de manera irregular que no pas per Lampedusa.
La crisi, però, no deixa d'evidenciar una certa soledat d'Espanya en una Unió Europea de majoria dretana. En la reunió d'aquest dimarts, el govern espanyol exigirà "solidaritat" als socis comunitaris. En les últimes hores, l'Estat també ha reivindicat l'"espanyolitat" de Ceuta i Melilla, les úniques ciutats europees que tenen frontera terrestre amb l'Àfrica, després que països com els Estats Units i Israel -distanciats del govern espanyol- hagin aprofitat la crisi per qüestionar la integritat territorial d'Espanya. Sigui com sigui, la Comissió Europea ha demanat "reforçar més" la frontera europea en els "punts crítics". "Espanya pot comptar amb el suport de la Comissió", ha dit Ursula Von der Leyen. La reunió dels socis serà un bon termòmetre.
Explicacions al Marroc
Espanya no sembla voler obrir un conflicte amb el Marroc, que no assumeix cap responsabilitat i atribueix la crisi a les màfies. El govern espanyol ha dit que és un soci "fiable" i el ministre Albares ha destacat la cooperació des del 30 de juliol per resoldre la crisi. Mentre els populars reclamen mesures diplomàtiques, el ministre d'Exteriors ha insistit que "fins a l'última persona que va entrar irregularment tornarà al Marroc en col·laboració amb el Marroc". Ara bé, una informació d'El País que cita fonts dels serveis d'intel·ligència espanyols assegura que d'arribada de migrants no va ser planificada per les autoritats marroquines, però tampoc van impedir-la i, de fet, la va facilitar per obtenir-ne rèdits polítiques.
Des del govern espanyol no han volgut escalar el conflicte, però la ministra de Defensa, Margarita Robles, sí que ha elevat el to i ha demanat explicacions al Marroc i que no miri cap a una altra banda. "Demano al govern del Marroc que investigui i arribi fins al final per saber què ha passat", ha dit. Sigui com sigui, la Comissió Europea ja ha felicitat els dos països per la rapidesa en la resolució de la crisi, tot i que des de Ceuta el govern avisa que no es pot fer càrrec de les persones que encara hi ha a la ciutat autònoma. La crisi encara no s'ha resolt del tot, i el front polític atiat pel PP no ha fet més que començar i suma un nou maldecap a Pedro Sánchez.
