La limitació de la compra especulativa d'habitatge es complica al Parlament. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha donat un cop a la norma després que hagi determinat que vulnera el dret a la propietat privada. L'escrit, avançat per Europa Press, dona la raó als recursos que van presentar Junts i el PP. Aquest tràmit va suposar que la llei no es pogués aprovar abans de l'estiu, en l'últim ple del curs al Parlament, tal com pretenien els Comuns, tot i que el PSC com ERC ja advertien que calia temps per a la negociació. L'òrgan és de caràcter consultiu i determina sobre l'adequació d'una llei a la Constitució i a l'Estatut.
El text considera que la proposta de llei vulnera els drets a la propietat i a la herència, però també els que es refereixen a la llibertat d'empresa. L'informe del Consell de Garanties Estatutàries també assenyala una "falta de suficient certesa i previsibilitat" en la norma, cosa que creu que suposa una vulneració del principi de seguretat jurídica que està previst a la Constitució. L'òrgan, especialment dur amb la norma, afegeix que vulnera l'Estatut pel que fa a la competència en matèria de dret civil i envaeix la competència exclusiva de l'Estat sobre les bases de les obligacions contractuals.
Els arguments del Consell de Garanties
En el seu dictamen, el Consell de Garanties Estatutàries assegura que encara que la millora del dret d'accés a l'habitatge sigui "una finalitat legítima", la proposició de llei "no supera el test de raonabilitat" perquè no hi ha un "just equilibri entre les restriccions imposades" i l'objectiu de frenar la compra especulativa. "Les persones afectades per la iniciativa suporten una càrrega excessiva o desproporcionada", alerta el CGE. Pel que fa a la llibertat d'empresa, el Consell també apunta que l'obligació per part de persones físiques de destinar l'adquisició a residència habitual afegeix una "barrera d'accés per a l'exercici d'activitats econòmiques" que "no supera l'examen de proporcionalitat aplicable".
El Consell recorda que "no totes les adquisicions que no es destinin a residència pròpia i habitual són especulatives", i hi ha "un ampli ventall de mesures menys restrictives" per assolir els objectius previstos. De fet, pel CGE la proposició de llei planteja "un sacrifici absolut de la llibertat d'empresa de totes les persones físiques que vulguin operar en el sector de l'habitatge" en les zones tensionades, que recorda que ara mateix pràcticament inclouen el 90% de la població de Catalunya.
El Govern es compromet a buscar alternatives
Des del Govern s'ha anunciat que es buscaran totes les mesures legals per protegir el dret a l'habitatge. La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ha advertit que la "mercantilització" de l'habitatge és "un perill quan tenir una llar es converteix en un problema" per a la majoria dels catalans i, en aquest sentit, ha defensat que és necessari "trobar les vies que d'acord a llei" que aportin solucions a un tema estructural. “S'ha de trobar el camí perquè la principal funció d'una llar al nostre país sigui la de tenir un sostre per una persona o una família”, ha exposat Paneque.
La diputada de Junts Judith Toronjo ha afirmat que el dictamen “demostra que els Comuns, amb el suport del PSC, han fet una llei de pressa, malament i per la porta del darrere”. “Estem parlant d’una ingerència directa sobre el que els catalans podem fer amb el nostre propi habitatge”, ha criticat Toronjo, en un comunicat. La portaveu del PP al Parlament, Lorena Roldán, ha celebrat el dictamen perquè “desmunta de dalt a baix aquesta llei comunista”. Segons Roldán, l’informe “acredita” que la llei “és un nyap que va néixer vulnerant drets fonamentals, envaint competències i atacant principis bàsics” de l’estat de dret.
Per altra banda, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha rebutjat el dictamen: "No compartim l'anàlisi del CGE sobre la proposició de llei, ja que creiem que no s'ha entès que no limitem l'adquisició sinó el destí de l'habitatge", ha assenyalat Albiach en un missatge a X. La portaveu nacional de la CUP, Su Moreno, ha reclamat deixar de "seguir agenollats" en matèria d'habitatge i ha apostat per continuar "empenyent" cap a limitar la compra especulativa. Moreno ho ha verbalitzat en una entrevista a l'ACN: "Hem de poder seguir empenyent dins el Parlament perquè es legisli en aquesta qüestió i resoldre-la, que és una emergència".
L'aprovació de la llei, ajornada a la tardor
La prohibició de la compra especulativa d'habitatge va ser la gran contrapartida que van obtenir els Comuns a canvi del suport als pressupostos, i volien tancar el curs amb la seva aprovació. De fet, per això van aconseguir que el Parlament tramités la norma per la via ràpida -cosa que el CGE critica- i ho tenien tot preparat per aprovar-la en l'últim ple de l'any. Ara bé, tant Junts com el PP van decidir portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries per una suposada vulneració del dret a la propietat privada -ara avalada-, un tràmit que implica que s'ajorni la votació de la cambra i, inevitablement, l'enviï al pròxim període de sessions que arrancarà a la tardor.
Però, indirectament, els contraris a la norma han donat aire als impulsors per arribar a una proposta de consens. Malgrat les presses dels Comuns, tant el PSC com ERC havien expressat certes reticències en alguns aspectes de la llei. Estan d'acord en el què, però tenen dubtes en el com. PSC i ERC volen que la norma s'apliqui només als grans tenidors, als titulars de cinc o més habitatges. Comuns i CUP plantegen que la limitació de la compra d'habitatges no depengui dels ajuntaments. Malgrat les discrepàncies, PSC, ERC i els Comuns s'han conjurat per arribar a un acord en què també pot entrar-hi la CUP. Ara, però, tenint en comptes el dictamen del CGE que, en tot cas, és només consultiu.
