Les discriminacions lingüístiques no són casos aïllats, sinó el principal motiu de discriminació, segons els catalans. Així ho reflecteix una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicada aquest dijous, que estableix que el 41% dels catalans que s'han sentit discriminats ho han fet per motiu de llengua. La xifra es manté en valors propers al 40% durant els últims anys, fet que consolida el català en primera posició com a principal motiu de discriminació. El 37% dels catalans s'ha sentit discriminat, segons aquesta enquesta. D'aquests, el 41% apunten que el motiu ha estat la llengua, mentre que el 39% diuen que ha sigut a causa del lloc de procedència o de la nacionalitat.
Per altra banda, els catalans són pessimistes sobre el futur immediat del català. El 52% de la ciutadania considera que la llengua catalana es parlarà menys d'aquí a cinc anys, segons la mateixa enquesta. Altres preguntes de l'estudi també transmeten la manca d'optimisme de la ciutadania sobre la llengua, ja que més de la meitat dels enquestats també creuen que el català es fa servir poc en l'actualitat i que també s'utilitza menys que fa cinc anys.
L'enquesta formula tres preguntes que compara l'ús del català actual amb el passat i el futur. Sobre el present, el 53% dels catalans creuen que el català s'usa poc avui dia -i per primer cop ho diuen la meitat dels enquestats- mentre que un 35% considera que es parla bastant, mentre que un 9% només apunta que s'utilitza molt. El pessimisme ha augmentat en els últims anys: el 2023 hi havia un empat de 42% entre qui creia que el català s'utilitzava poc o bastant, però des de llavors només ha fet que créixer el "poc" i disminuir el "bastant" o "molt".
Pel que fa a l'ús del català en retrospectiva, més pessimisme. El 57% dels enquestats a l'estudi del CEO consideren que el català es fa servir menys que fa cinc anys. Per contra, el 30% creu que es fa servir igual que fa cinc anys i el 12% dels optimistes pensa que ara es parla més el català que fa un lustre. Si bé de manera més moderada, també creix el percentatge de catalans que considera que el català es parla menys en comparació als resultats d'anys anteriors.
Finalment, l'ús del català en prospectiva tampoc transmet optimisme entre la ciutadania. El 52% dels catalans creuen que el català es farà servir menys que avui d'aquí a cinc anys, una xifra que ha crescut deu punts en dos anys. Per contra, hi ha un 37% de catalans que pensen que la llengua es parlarà igual que avui d'aquí a un lustre mentre que un 9% de més optimistes considera que el català es farà servir més d'aquí a cinc anys.
El català, arraconat en el lleure juvenil de Barcelona
Cal recordar que aquest mateix dijous s'ha conegut una altra enquesta pessimista sobre el futur de la llengua. El 75% dels joves barcelonins utilitzen el castellà quan parlen entre ells mentre participen en activitats esportives o de lleure. Segons un estudi elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) encarregat per l'Ajuntament de Barcelona que s'han presentat aquest dimecres en el marc de la jornada L'ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, els entrenadors i els monitors són "referents lingüístics" amb un rol "indispensable" per al foment de la llengua perquè els joves sí que canvien al català per adreçar-s'hi.
Concretament, s'han presentat les dades recopilades en 11 centres esportius i de lleure barcelonins. En total, han participat en aquesta fase del projecte 720 joves i 113 monitors i entrenadors. Aquestes dades indiquen que els monitors fan un ús "rellevant" del català i que quan els participants s'hi adrecen mantenen "en part" aquesta llengua, tot i que "usen molt més el castellà". També es constata que els participants, quan parlen entre ells, "fan un ús majoritari del castellà". Així, s'observa una "forta asimetria lingüística", ja que els monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que els participants, tot i que el castellà "continua sent majoritari".
