El feminisme afronta un moment difícil, amb una part del jovent que se’n distancia i un context polític marcat per l’auge dels discursos d’extrema dreta. A les portes del 8-M, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor s’ha mostrat “preocupada” per la percepció que té part del jovent sobre les desigualtats de gènere. Ha citat el baròmetre Fad Juventud, que apunta que els joves se senten cada cop menys feministes, i també un estudi recent de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que evidencia una bretxa clara entre nois i noies a l’hora d’identificar les violències masclistes.
Segons Menor, “els nois joves no tenen una percepció de l’existència de les desigualtats, de fet, les neguen”, mentre que les dones “són molt més conscients de les desigualtats, perquè també pateixen”. En aquest sentit, ha considerat que aquest fenomen no és casual, sinó que respon a un missatge difós amb força a les xarxes socials i pels partits d’extrema dreta, que presenta els avenços feministes com una amenaça per als homes. “El que volem és que cap gènere tingui privilegis i que hi hagi igualtat real”, ha subratllat la consellera, que ha dit que "això també genera por".
Menor ha opinat que “l’assignatura pendent” del feminisme és interpel·lar els homes, i ha reconegut que s’ha parlat “moltes vegades o de manera excessiva de la culpabilització dels homes, i no de la seva corresponsabilització” en la lluita feminista. “Des del feminisme ens hem oblidat de generar més converses amb els nostres companys homes i interpel·lar-los d’una manera correcta, i jo crec que això hem d’enfortir-ho molt”, ha argumentat.
En aquest sentit, ha apostat per escoltar més els joves i afavorir espais on puguin parlar entre ells, especialment als centres educatius, a través d’una coeducació que promogui el debat i la reflexió compartida. “La clau està en provocar espais de diàleg. Hem de parlar menys als joves i deixar que parlin entre ells molt més. Volem deixar d'actuar des de la perspectiva del que cal fer i començar a afavorir que els nois i les noies s'expliquin com els afecten en el seu dia a dia aquestes bretxes de gènere, i que puguin arribar a un consens", ha assenyalat.
Malgrat els resultats d’aquests baròmetres, la consellera sí que s’ha mostrat esperançada pel fet que, segons les enquestes, la percepció de les desigualtats per part dels homes augmenta amb l’edat. Això, ha dit, la fa sentir "moderadament optimista", perquè demostra que l’experiència vital ajuda a entendre millor i a reconèixer les discriminacions existents. La consellera hi veu “possibilitats d’intervenció”, fent entendre que la igualtat beneficia el conjunt de la ciutadania. En aquest punt, ha recordat que drets com el divorci o els permisos de paternitat, fites aconseguides pel feminisme, han millorat la vida tant dels homes com de les dones.
Ara bé, tot i reconèixer que el feminisme ha de practicar l’autocrítica i evitar l’autocomplaença, la consellera sí que s’ha mostrat molt crítica amb el discurs promogut per la ultradreta que apunta que és un moviment “antipàtic”. Ha assenyalat que tot allò que qüestiona privilegis resulta antipàtic. “Som antipàtiques per al masclisme i per al món androcèntric perquè reivindiquem el nostre espai i perquè no els agrada”, ha considerat.
Homenatge a les dones que van lluitar fa 50 anys
La campanya del Govern d’aquest 8-M pren com a fil conductor el 50è aniversari de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, quan l’any 1976, més de 4.000 dones es van reunir al paranimf de la Universitat de Barcelona per debatre obertament sobre els seus drets després de 40 anys de dictadura. La Generalitat ret així homenatge a les dones protagonistes d’aquelles jornades, que van esdevenir una fita històrica per al moviment feminista.
De fet, una de les impulsores de l’esdeveniment, Mercè Otero, és una de les dones que apareixen a la campanya. La seva presència és un reconeixement personal i alhora col·lectiu per a totes les dones que han obert camí i han contribuït a ampliar drets i llibertats. En aquest sentit, la trajectòria d’Otero simbolitza la força d’una generació que, després de dècades de dictadura, va organitzar-se per reclamar drets bàsics com el divorci, la lliure disposició del propi cos o l’abolició de les lleis discriminatòries.
Així, sota l’eslògan "Els somnis, com la lluita, venen de lluny", la campanya posa el focus en la memòria feminista i en el paper de les dones grans com a dipositàries d’una experiència col·lectiva que connecta les lluites del passat amb les realitats de les dones d’avui. Els anuncis i les peces gràfiques de la campanya relaten escenes per connectar generacions. En aquest sentit, ha recordat que “el feminisme no és un relat teòric, és una política que transforma la vida de la gent i genera drets concrets”.
Menor ha defensat que cal visibilitzar que els drets aconseguits no són irreversibles. Per això, els espots mostren la força de la quotidianitat com a palanca de transformació cap a societats més justes i igualitàries, i evidencien que els drets no cauen del cel.
La consellera s'ha mostrat convençuda que la campanya permetrà analitzar quines són les desigualtats del present, i sobretot “contrarestar una mica l’imaginari actual que diu que la igualtat no és necessària, que s’ha arribat massa lluny, que és quelcom del passat i que no cal protegir-la”. Així mateix, ha assegurat que a Catalunya "la igualtat real està blindada per llei", però no s’està complint al 100%. “Encara queden moltes bretxes, moltes dades de desigualtat que no són una frase dita com si fos un eslògan, sinó que són dades que existeixen en la realitat i que determinen molt. Encara queda molta feina per fer”, ha avisat.
Violència masclista, el gran repte del segle XXI
Precisament, un d’aquests àmbits és el de la violència masclista. Tot i el desplegament de serveis d’atenció a les dones arreu del territori, la consellera ha reconegut que l’erradicació d’aquesta xacra continua sent el gran repte del segle XXI. “El nostre objectiu és erradicar la violència i això no ho hem assolit. Se’ns queden moltes dones fora del sistema i no acabem d’aconseguir que les dones vegin en els nostres serveis un punt on adreçar-se”, ha lamentat Menor, que ha dit que encara costa molt evitar els feminicidis.
També ha expressat la seva preocupació perquè la violència sexual cada vegada estigui més present i sigui més agressiva. Per això, ha apostat per reforçar l’educació afectivosexual i revisar constantment els serveis per garantir equitat territorial i eficàcia en l’atenció.
Prohibir la prostitució i la pornografia violenta
En aquest punt, s’ha posicionat clarament a favor de prohibir la prostitució, i ha remarcat que es tracta “d’una forma de violència contra les dones”, i també s’ha mostrat partidària de vetar la pornografia violenta i l’accés lliure de menors a aquests continguts. A parer seu, el problema no és només la prohibició, sinó la manca de regulació del món digital, que “no garanteix la protecció de l’interès superior del menor”. En aquest sentit, ha valorat positivament les regulacions plantejades en aquest àmbit pel govern espanyol. "Em sento molt orgullosa del meu país, perquè en aquest sentit està sent molt valent a l’hora de proposar determinades regulacions", ha apuntat.
Pel que fa a l’acció de la Generalitat, ha defensat que la perspectiva de gènere ha d’impregnar tota l’acció del Govern, i ha anunciat, que a més de la creació recent del Consell Assessor Feminista, aviat s’aprovarà el nou Pla d’Igualtat de Gènere, caducat des del 2022.
El consell assessor, justament, és una de les 50 mesures que el Govern va aprovar el passat 8-M amb mirada de legislatura, i ha anunciat que, un any després, el 90% ja s’han iniciat i el 68% es troben en fase avançada o finalitzades. Així, ha considerat que, amb una planificació estratègica consolidada i recursos adequats, l’impacte de les polítiques feministes serà encara més gran, i ha alertat del risc de no poder aprovar els pressupostos del 2026.
