Un 26,9% dels adolescents assegura haver consumit pornografia alguna vegada i en un de cada tres casos de manera fortuïta. El consum de la pornografia comença de mitjana als 11,5 anys i el 70% dels enquestats manifesta que no parla de sexe a casa.

Aquestes són algunes de les dades de l'estudi "Infància, adolescència i benestar digital", impulsat per Red.es, Unicef Espanya, Universitat Santiago de Compostel·la i el Consell General de Col·legis d'Enginyeria Informàtica, i en què s'han consultat gairebé 100.000 infants i adolescents d'Espanya. El treball mosta que prop del 10% dels joves assegura haver patit ciberassetjament i un de cada tres joves amb parella reconeix haver viscut control o xantatge a través del mòbil o les xarxes.

Els resultats mostren també que el 9% ha rebut pressions per enviar fotos o vídeos de caràcter eròtic o sexual, tot i que les dades milloren respecte del 2021, i un 25% ha rebut missatges de caràcter sexual. Els resultats mostren que els adolescents estan registrats a les xarxes socials de forma massiva: el 92,5% participa almenys en una xara social i el 75,8% en tres o més. A primària, el 78,3% ja té presència en alguna xarxa.

La majoria dels infants i adolescents accedeix a les xarxes i altres continguts des del dispositiu. Així, el 41% dels infants de 10 anys té mòbil, percentatge que puja al 76% als 12 anys. A l'ESO, el 92,8% disposa del seu propi telèfon i l'edat mitjana d'accés és els 10,8 anys.

Ús problemàtic de les xarxes

Gairebé un 9% d'infants i joves de 10 a 12 anys dedica més de cinc hores a les xarxes socials entre setmana, una xifra que s'eleva fins a gairebé el 20% durant el cap de setmana. De fet, un 17,9% dels joves els pares dels quals no usen el mòbil durant els àpats passa més de cinc hores al dia en xarxes socials els caps de setmana, percentatge que puja al 24,6% si els pares sí que usen el mòbil. Igual passa amb el consum de pornografia (27,5% versus 34,3%) o acceptar desconeguts a les xarxes (31,6% davant 40,3%).

En línies generals, el 5,7% podria haver desenvolupat un ús problemàtic de les xarxes socials, percentatge que arriba al 7,7% entre els que cursen batxillerat. A més, el problema és més persistent entre les noies. Aquest ús intensiu s'associa a més ansietat, pitjor qualitat de vida i més exposició a situacions d'assetjament, ciberassetjament o control a la parella a través dels mitjans digitals.

Necessitat de desconnexió digital

Més de la meitat dels enquestats manifesten una certa necessitat de desconnexió digital i reclamen més educació en aquest àmbit, així com acompanyament adult i parlar sobre salut mental i relacions. L'estudi apunta també la necessitat que aquesta qüestió es tracti com un tema de salut pública, pels efectes sobre el desenvolupament físic, emocional i social de la infància i l'adolescència.

El treball alerta que l'entorn digital encara no és segur i reclama garantir els drets de la infància en línia, equiparar la violència digital a la física a efectes de protecció i resposta, regular l'ús de mòbils als centres educatius i promoure una resposta conjunta d'institucions, famílies, escoles i sector privat, amb la participació activa dels menors d'edat.