El 67,3% de les dones ha admès haver patit alguna mena de violència sexual al llarg de la vida i el 15,5% en l’últim any, segons l'Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, basada en 8.621 entrevistes. Tot i això, només el 6% de les afectades ha denunciat les agressions viscudes. A més, el treball ha constatat un augment notable de la violència digital: una de cada quatre dones assegura haver-ne estat víctima des dels 15 anys.
Núria Parlon, consellera d’Interior, ha posat en valor la feina feta darrere d’aquest estudi i ha remarcat que és “molt més que un recull de dades”, perquè “és una eina fonamental per entendre el fenomen de les violències sexuals i alhora un instrument de reconeixement i reparació de les dones que hi participen”. Així, ha apuntat que el 90% de les enquestades han valorat positivament l’experiència.
Parlon ha explicat que s’ha contactat de manera aleatòria amb les 8.621 enquestades, totes majors de 16 anys. A més, s’han fet deu reunions de grup amb unes 60 testimonis de diferents comarques, edats i perfils socioeconòmics, amb la voluntat de recollir mirades diverses i aprofundir en la comprensió de la realitat analitzada.
La consellera ha afirmat que els resultats obtinguts han evidenciat que el fenomen és “estructural”, perquè no és fruit de fets aïllats: “El 67,3% de les dones que hem enquestat han declarat haver patit algun fet de violència sexual des dels 15 anys”, ha dit la responsable d’Interior que ha afegit que el 15,5% ha admès haver viscut algun episodi durant el 2024, any en què s’ha fet l’enquesta. Per tot plegat, ha insistit que “la violència sexual és persistent i condiciona la vida i la percepció de seguretat de la majoria de dones”.
En aquest sentit, segons l’enquesta, el 80,4% de les dones que en van patir l’últim any van viure dos o més episodis, i gairebé un 10% ha assegurat que els fets han estat continuats en el temps.
La franja d’edat més vulnerable és la de les joves d’entre 16 i 24 anys, de les quals un 45,6% ha reconegut haver patit violència sexual. La prevalença disminueix progressivament amb l’edat i es manté aquest patró en totes les tipologies.
Precisament, pel que fa a les formes de violència sexual, aquelles que no impliquen accés corporal han continuat sent les més freqüents. El treball ha mostrat que el 62% de les dones victimitzades des dels 15 anys n’ha patit alguna, mentre que el 49,9% ha viscut situacions amb accés corporal.
Creixement notable de les violències digitals
En l'àmbit de les violències sense contacte físic, les digitals han experimentat un creixement notable en l’edició d’enguany de l’enquesta: una de cada quatre dones, el 24,8%, ha dit haver-ne viscut alguna des dels 15 anys. Aquests episodis inclouen la difusió d’imatges o vídeos íntims o comentaris ofensius en línia. “Són una nova cara d’un vell problema”, ha valorat la responsable d’Interior que ha afegit que “la violència masclista és una energia negativa que no es destrueix, sinó que es transforma”, i que en l’era digital “té una penetració també en la realitat i en la vida de les dones”.
Alt impacte emocional de les xarxes socials
En aquesta línia, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme, ha explicat que, malgrat no implicar contactes corporals, la difusió d’imatges o vídeos íntims és un dels fets amb major impacte psicològic sobre les dones. Ha detallat que el 87% de les enquestades que han viscut aquesta mena de situacions han assenyalat que han desenvolupat "ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima o problemes de son". De fet, ha assegurat que aquest és el segon fet amb més impacte psicològic, per darrere dels casos de violació amb violència i intimidació. També s’ha referit a la hipersexualització que es produeix a les xarxes socials, un entorn que les dones joves identifiquen com a especialment exposat.
Violència dins i fora la parella
D'acord amb l'enquesta, una part significativa de les violències sexuals té lloc en l’àmbit de la parella o exparella. El 43,5% de les dones que han viscut violència sexual des dels 15 anys i el 30,9% de les que ho han fet l’últim any han situat l’agressor en aquest entorn. A més, tres de cada quatre dones que han patit violències dins la parella ho han fet per part de la parella del moment. Les formes digitals adquireixen especial rellevància després de les ruptures: el 14,2% de les víctimes d’exparelles ha afirmat haver rebut amenaces de difondre imatges íntimes i l’11,2% ha dit haver patit comentaris ofensius en línia.
Les violències sexuals fora de la parella es donen tant amb persones desconegudes com amb persones conegudes. Entre les víctimes de l’últim any, el 54,9% ha assenyalat agressors coneguts i el 66,2% desconeguts. Quan es tracta d’agressors coneguts, predominen les violències sense accés corporal, sobretot comentaris ofensius o l’enviament d’imatges no sol·licitades. En canvi, amb desconeguts creix el pes de les violències digitals i també dels tocaments, apropaments i seguiments. Segons Alfageme, aquestes experiències "tenen un impacte notable en la percepció de seguretat". Així, les dones que han patit agressions al carrer o en espais oberts puntuen el seu nivell de seguretat amb un 5,9 sobre 10, la xifra més baixa de tots els contextos.
Silenci estadístic
Una altra de les problemàtiques que l’enquesta ha posat sobre la taula és el que Parlon i Alfageme han denominat “silenci estadístic”, és a dir, la baixa xifra d’agredides que decideixen interposar una denúncia formal.
Només el 2% dels casos amb accés corporal han arribat a denunciar-se, i l’índex general de denúncia per a fets considerats delictius s'ha situat al voltant del 6%. Algageme ha explicat que el vincle amb l’agressor condiciona fortament aquesta percepció delictiva: el 55,5% dels fets comesos per desconeguts es consideren delictius, davant del 37,2% quan l’autor és conegut i d’un escàs 11,7% quan es tracta de la parella actual.
D’altres variables que poden influir en aquest silenci estan relacionades amb "la normalització social de determinades conductes, la por de no ser cregudes, la vergonya, el bloqueig emocional i, sovint també, la percepció que el procés de denúncia serà massa llarg i fins i tot dolorós".
Per Parlon, “aquest silenci estadístic reforça la idea que cal incidir amb major intensitat per fer aflorar aquestes veus”. Ha reconegut que s’han fet passes importants per generar entorns de confiança que facilitin la denúncia, però ha dit que “encara queda molta feina per fer” i ha remarcat que el compromís d’Interior és reforçar els protocols i evitar la revictimització de les dones: “Tenim la certesa que només si les dones se senten protegides, legitimades i ben acompanyades podran trencar aquest silenci que l’enquesta ens deixa veure i al qual hem de parar molta atenció”, ha valorat.
Normalització i invisibilització del fenomen
Alfageme també s’ha referit a la invisibilització i normalització de certes conductes i ha apuntat que només l’11,1% de les dones recorda espontàniament haver patit violència sexual des dels 15 anys. “Quan se’n detallen els fets, la xifra s’enfila fins al 67,3%, fet que evidencia la normalització de moltes d’aquestes pràctiques”, ha afirmat.
Alhora, ha assenyalat que la victimització augmenta quan les dones es troben en altres situacions de vulnerabilitat: les que tenen una situació laboral precària registren un 30,6% de victimització, gairebé el doble que les que gaudeixen d’estabilitat laboral. Variables com l’estat de salut o l’entorn social també intensifiquen el risc.
