El català, arraconat en el lleure juvenil de Barcelona: el 75% de les interaccions són en castellà

Un estudi de l'IEC i l'Ajuntament assenyala que els entrenadors i monitors són "referents lingüístics" perquè els joves canvien la llengua quan s'hi dirigeixen

Publicat el 05 de març de 2026 a les 08:15

El 75% dels joves barcelonins utilitzen el castellà quan parlen entre ells mentre participen en activitats esportives o de lleure. Segons un estudi elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) encarregat per l'Ajuntament de Barcelona que s'han presentat aquest dimecres en el marc de la jornada L'ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?, els entrenadors i els monitors són "referents lingüístics" amb un rol "indispensable" per al foment de la llengua perquè els joves sí que canvien al català pèr adreçar-s'hi.

Concretament, s'han presentat les dades recopilades a partir de l'observació i l'anàlisi quantitativa i qualitativa feta en 11 centres esportius i de lleure barcelonins. En total, han participat en aquesta fase del projecte 720 joves i 113 monitors i entrenadors. Aquestes dades indiquen que els monitors fan un ús "rellevant" del català i que quan els participants s'hi adrecen mantenen "en part" aquesta llengua, tot i que "usen molt més el castellà".

També es constata que els participants, quan parlen entre ells, "fan un ús majoritari del castellà". Així, s'observa una "forta asimetria lingüística", ja que els monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que els participants, tot i que el castellà "continua sent majoritari".

La clau per mantenir el català als centres esportius i de lleure, segons el IEC

Davant d'aquest escenari, l'IEC advoca per dissenyar estratègies "globals" als equipaments de lleure o esportius i que hi hagi un acompanyament "sostingut" de prescriptors i de la direcció dels centres. També s'ha observat que crear hàbits nous és més fàcil a començament de curs que a mig curs, perquè les dinàmiques inicials "es mantenen per inèrcia".

Alhora, l'anàlisi qualitativa mostra que el grau de sensibilitat institucional envers la qüestió lingüística varia segons l'equipament, i la coherència lingüística de la direcció és un factor "determinant". Per tot plegat, l'IEC adverteix que revertir la tendència actual requereix unes estratègies "sostingudes en el temps", una política lingüística "ferma" i unes eines "concretes" que facilitin la transformació real dels hàbits lingüístics en els espais d'oci juvenil.