Club Social Carme: el «Tiny Desk» a la catalana ja és una realitat

Ginestà, La ludwig band, Maria Jaume, Gavina.MP3 i Al·lergiques al pol·len, han estat els primers artistes convidats

Publicat el 31 de maig de 2026 a les 18:21

En un moment en què els grans festivals i els concerts multitudinaris marquen el ritme de la indústria musical, un grup de joves emprenedors culturals ha decidit apostar justament pel contrari: la proximitat, la intimitat i l’autenticitat. Així neix el Club Social Carme, una iniciativa que converteix petites actuacions en directe en experiències compartides i úniques que mostren el talent català i que es transformen també en peces audiovisuals.

Darrere del projecte hi trobem tres joves vinculats a la música; Bernat Dausà, Pep Saula i Gerard Sancho, els impulsors d’una proposta que ja ha començat a fer soroll dins l’escena musical catalana. “Vam reunir un equip de joves talents provinents de diferents àmbits per treballar plegats i construir tot l’univers del projecte”, expliquen. Actualment, l’equip el formen nou persones a qui els agrada definir-se com “els amfitrions” del Club Social Carme que vetllen perquè la iniciativa continuï creixent. 

“Tot plegat neix a partir de la voluntat de trobar un espai on, en un format de proximitat, es pugui gaudir de la música en directe -que habitualment només es veu en escenaris grans-, però en un entorn més íntim i singular”. La inspiració, reconeixen, prové de formats audiovisuals internacionals com els Tiny Desk Concerts, la sèrie de concerts íntims produïts per NPR Music, on artistes d’arreu del món actuen en un petit despatx generant milers de visites i una gran repercussió a les xarxes.

Artistes catalanes com Rita Payés, Tarta Relena o Sílvia Pérez-Cruz, per exemple, les hi hem pogut veure. En el cas del Club Social Carme, cada sessió consta de quatre cançons en directe que són gravades en una única presa, mantenint l’espontaneïtat i l’essència del directe. “La voluntat és que després es pugui recuperar com una peça audiovisual a YouTube”. 

El nom del projecte també respon a aquesta voluntat de proximitat i identitat. Lluny de buscar una marca internacional o un concepte més modern o efímer, els impulsors van optar per una idea molt més propera: “No volíem triar un nom de moda, sinó un nom amb arrelament que evoqués tradició, autenticitat i un cert punt clàssic”. El nom de Carme, expliquen, remet a “alguna cosa d’aquí, de casa”, i afegeixen com “gairebé tothom té alguna Carme al seu entorn, sigui en amistats o en grups familiars, un fet que reforça aquesta sensació de club social”. La finalitat és construir una comunitat al voltant de la música catalana i fer-ho des d’un espai proper, reduït i gairebé domèstic. 

Concerts privats i aforament reduït

Les sessions del Club Social Carme no funcionen amb un sistema de venda convencional d’entrades. El públic hi accedeix mitjançant invitacions que es reparteixen a través de sortejos que els organitzadors promouen a través de les xarxes socials. “Com que l’aforament dels concerts és molt reduït i cada vegada desperten més interès i repercussió, hem optat per aquest sistema per seleccionar a les persones assistents i, alhora, mantenir el format íntim i proper que defineix el projecte”, relaten els tres socis. Un model on amb aquest funcionament, també es busca reforçar el vincle entre els artistes i el públic. “Ens sembla interessant apostar perquè el públic i els fans dels artistes que venen puguin assistir-hi i tenir aquest contacte més directe i proper”, remarquen.

La gratuïtat de les sessions, però, obliga el projecte a buscar altres vies de sostenibilitat econòmica per poder continuar endavant: “És un model que, com passa amb molts altres projectes culturals del país, necessita buscar fonts externes de finançament”, reconeixen. Per això, el Club Social Carme treballa amb patrocinadors i marques que comparteixen els valors de la iniciativa. “Actualment, és gràcies a aquest suport que la iniciativa pot continuar tirant endavant”. 

El Bar Bocata, l’epicentre del projecte

Les primeres sessions del Club Social Carme s’han celebrat al Bar Bocata, un espai que els impulsors consideren fonamental per la identitat del projecte. “El Bar Bocata és un espai que ens va obrir les portes des del primer moment i ens el sentim gairebé com casa nostra”, asseguren. Tot i això, no descarten créixer ni explorar nous escenaris en el futur. “Éstem oberts a la possibilitat que es puguin fer sessions en altres espais icònics o arreu del territori”, diuen. Ara bé, deixen clar que qualsevol expansió haurà de mantenir intacta l’essència original del projecte: “La voluntat és mantenir sempre el vincle amb l’origen i preservar aquesta essència de proximitat”.

I la selecció artística, sota quins criteris es desenvolupa? Club Social Carme aposta principalment per bandes catalanes amb capacitat de connectar amb el públic i adaptar-se al format íntim de les sessions. “Busquem bandes catalanes que ens agradin, que creiem que puguin interessar al públic i que encaixin amb el nostre projecte”. Tot i la presència d’artistes consolidats, la iniciativa també vol convertir-se en una plataforma de descoberta per a nous talents. “Ens agradaria convertir-nos en un altaveu per a projectes emergents”, remarquen. 

La primera temporada inclou 10 sessions repartides entre primavera i tardor. Al llarg d’aquests mesos primaverals, ja hi han transcorregut Ginestà, La ludwig band, Maria Jaume, Gavina.MP3 i Al·lèrgiques al pol·len. De cara als pròxims mesos d’estiu, els organitzadors apunten que hi haurà “alguna sorpresa especial” i amb l’entrada a setembre, ja tenen alguns noms confirmats, com ara Alosa o The Tyets. “Estem molt contents amb la rebuda que està tenint el projecte dins l’escena musical, cada vegada hi ha més grups que ens contacten perquè hi volen participar”, explqiuen, fet que ho interpreten com un senyal que la proposta agrada i que el projecte va pel bon camí.

Viure la música i recuperar-la

Una de les grans singularitats del Club Social Carme és el pes de l’audiovisual dins la proposta. Cada sessió és concebuda no només com un concert, sinó com un contingut cultural que després pren vida pròpia a les xarxes i a YouTube, on es poden recuperar totes les sessions. “La gravació té un paper fonamental dins del projecte perquè, al cap i a la fi, el producte final Seran quatre cançons, aquesta peça audiovisual formada per quatre cançons interpretades pels artistes”. Els socis fundadors insisteixen que el projecte té dues dimensions complementàries: la presencial i la digital. “Ens agrada que el projecte tingui una dimensió vivencial que només es pot experimentar en directe i en un format reduït, i una altra d’audiovisual, que permet que aquest format arribi a un públic molt més ampli”.

Mirant el futur sense perdre l’essència

Quan imaginen el Club Social Carme d’aquí a uns anys, ho visualitzen com una plataforma consolidada dins el panorama musical català, però sense renunciar al format que els ha definit des del principi. “Esperem haver portat moltes bandes del país, haver descobert nous artistes i consolidar el Club Social Carme com un espai de referència dins la indústria musical catalana”, diuen. Aspiren a convertir-se en un punt de trobada on els grups vulguin presentar els seus nous treballs i experimentar amb formats diferents.

Ara bé, malgrat el creixement potencial que tenen al davant, tenen clar què no volen perdre el petit format que els identifica i forma part de l’essència del projecte. Una iniciativa singular que, en poc temps, ha aconseguit fer-se un espai propi dins l’escena musical catalana i demostrar que les propostes alternatives també poden arrelar i connectar amb el públic quan es treballen amb identitat, coherència i sensibilitat.

Escull Nació com la teva font preferida de Google