Catalunya compta actualment amb 590 municipis rurals, dels quals 476 són micropobles, és a dir, tenen menys d’un miler d’habitants. Aquests micropobles representen més de la meitat dels municipis catalans i gairebé la meitat del territori en superfície, però només concentren el 2,3% de la població. Segons un estudi de la Generalitat, el 36,7% d’aquests municipis no tenen cap establiment d’alimentació i el 13,7% tampoc disposen de restauració.
Per això, la Generalitat impulsarà al juny el programa Arrel, una nova línia d’ajuts dotada amb 2,1 milions d’euros per crear i mantenir comerços en micropobles amb l’objectiu de fixar l’activitat, reforçar la cohesió social i combatre la despoblació. El programa inclou subvencions i acompanyament tècnic i aposta especialment pels establiments multiservei, espais que combinen restauració, serveis i àrees de trobada. Una iniciativa que vol prioritzar els municipis amb menys població i aquells que no tenen oferta comercial alimentària.
En declaracions a l'ACN, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, reivindica que la iniciativa vol garantir “serveis indispensables” als micropobles i evitar que els veïns s’hagin de desplaçar a altres municipis per comprar productes bàsics. Així mateix, Sàmper defensa que els establiments multiservei permeten “fomentar la vida comunitària” i “fixar territori”, i assegura que el programa s’emmarca en l’objectiu del Govern de generar “prosperitat a tot arreu” i reforçar l’arrelament de població als municipis rurals.
El cas del Sindicat d’Olvan
Un dels exemples que encaixa amb el model que vol impulsar la Generalitat és el del Sindicat d'Olvan, al Berguedà. El projecte va néixer arran del tancament dels comerços alimentaris del poble i s'ha anat ampliant a partir de processos participatius amb els veïns. "La idea és que la gent pugui venir aquí, trobar-se amb altres veïns i dinar plegats", explica l'alcalde, Sebastià Prat. La iniciativa també inclou un menjador comunitari que ofereix el mateix menú que es prepara per a l'escola i l'escola bressol del municipi.
Prat defensa que aquests espais són especialment importants en pobles petits, on la desaparició del comerç obliga molts residents a desplaçar-se als municipis veïns. "Estem garantint un abastiment bàsic per a molta gent que no té carnet o mitjans per moure's", afirma. El Sindicat també ha permès recuperar la memòria històrica de l'edifici. L'espai havia estat la seu d'una cooperativa obrera d'alimentació impulsada a principis del segle XX, abans de ser confiscada durant el franquisme. Ara, el municipi l'ha rehabilitat gràcies al finançament dels fons Next Generation, el programa Leader i la Diputació de Barcelona.
Més enllà de la dimensió comunitària, el projecte ha generat quatre llocs de treball. Una part d'aquests s'han creat en col·laboració amb la Fundació Horitzó, dedicada a la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental.
Tres línies d'ajuts
El programa s’articularà en tres línies d’ajuts. La primera estarà dirigida als ens locals perquè puguin fer obres i crear nous establiments. La subvenció podrà cobrir fins al 80% de la inversió amb un màxim de 18.000 euros per projecte. En aquest àmbit, la idea és que els ajuntaments busquin via concurs un emprenedor i que l’acompanyin durant tot el procés, sense buscar necessàriament un rèdit econòmic del negoci.
La segona línia donarà suport al funcionament i consolidació d’establiments impulsats pels ajuntaments, mentre que la tercera s’adreçarà a negocis privats ja existents en municipis rurals. En aquests dos casos, les subvencions cobriran fins al 50% de les despeses amb un topall de 5.000 euros.
