Un mà a mà. Així ha quedat la cursa per presentar-se a la votació popular per ser síndic de greuges de Barcelona. Els dos únics aspirants que han alçat la veu són l'actual defensor del poble barceloní, David Bondia, i l'aspirant Gemma Calvet, qui ha bastit una carrera com a jurista, diputada independent per ERC (2012-2015) i figura amb diferents càrrecs institucionals en matèria de transparència i bon govern. Ara un s'anima a repetir, després d'haver conegut la institució i haver protagonitzat alguns episodis destacats, com la implicació en la fi del conflicte a la Casa Orsola, mentre que l'altra considera que ha de fer un pas endavant com a "coneixedora de l'administració".
A partir de l'1 de juny els barcelonins empadronats podran votar a la plataforma digital Decidim per una de les dues candidatures, si bé la votació no és vinculant. El nom del nou màxim representant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l'acaba decidint el plenari municipal en una votació que requereix d'una majoria política. Tanmateix, el sondeig popular ajuda a marcar un primer camí de suports ciutadans. Així, per orientar la població amb dret a implicar-se en el procés, Nació repassa les prioritats que marquen els dos candidats a síndic de la capital catalana.
Bondia: un pas més en mediació i irrupció de la IA
D'entrada, entre les novetats que planteja Bondia hi haurà fer un pas més enllà en la figura de la mediació, després que aquest paper hagi anat agafant embranzida en alguns conflictes socials enquistats. Un dels darrers casos havia estat els veïns d'edificis ocupats de Vallcarca, però ara també està immers en contactes amb l'empresa New Amsterdam Developers (NAD), propietària de finques amb llogaters en lluita, com el Bloc Papallona o el del carrer Sant Agustí. La idea de l'actual síndic és fer un avenç i tenir un instrument propi de mediació per centralitzar casos d'aquesta mena i operar de manera similar davant situacions enrevessades.
Amb el fons de la idea d'estendre el "dret a viure bé", més que no pas el dret a viure a la ciutat, el mateix David Bondia apunta cap a la necessitat d'abordar en el següent mandat aspectes pendents, com l'accés al padró -també de qui no té llar-, la neteja o els serveis socials. La intenció del síndic és pressionar de maneres més efectives a l'administració local. Igualment, es mantindrà com a línia estratègica l'atenció al sensellarisme i la cerca de propostes per reduir substancialment l'actual xifra de persones dormint al ras, que voreja les 2.000. El compromís de Bondia implica publicar de manera més clara també les trobades que tingui amb els grups d'interès i la documentació que impliqui els casos que acompanyi.
Tanmateix, una de les línies més cridaneres és l'aposta per posar la intel·ligència artificial (IA) també al servei de la ciutadania, expliquen fonts de la candidatura. La idea és incorporar la IA a la gestió de les queixes per adaptar els processos als ciutadans, però també per augmentar l'agilitat dels tràmits, si bé sempre mantindran una supervisió humana.
Calvet, de la dignificació dels serveis a la conversa "estable"
D'una manera similar, també Gemma Calvet subratlla que la postura de la sindicatura ha de ser actuar d'ofici de manera habitual i planteja que el seu segell serà fer-ho en àmbits com els drets humans i la protecció dels empleats públics que presten serveis clau. "He adquirit molt de coneixement a les administracions públiques i les solucions no són tan complicades, però s'ha de saber modular les accions de resposta, ja no només a les queixes, sinó amb accions que apareguin abans del conflicte". Això, d'entrada, planteja focalitzar-ho en àmbits com el dels treballadors sanitaris, educatius o d'atenció ciutadana, com podrien ser les OACs. La intenció és "lluitar perquè els donin més mitjans".
A banda, ara que s'ha aprovat la primera llei del tercer sector social a Catalunya , l'exresponsable de l'Oficina de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) planteja també canviar els criteris de la concertació social: "Actualment s'està treballant amb criteris ordinaris i això està expulsant entitats que ofereixen molts bons serveis i no poden competir amb determinades empreses". En aquesta línia, també reivindica una pressió per evitar la precarietat en el sector social i la incertesa amb les entitats que presten els serveis.
En el pla institucional propi, promet transparència econòmica de manera recurrent i senzilla de resseguir. I, a banda de posar la banya amb la violència masclista, també es posa sobre la taula la intenció d'establir "un sistema estable de contacte amb associacions veïnals, entitats socials, la ciutadania directament, els sindicats o les plataformes ciutadanes". Que no sigui feixuga la conversa ni que es basi en reunions anuals, proposa. A més, per rematar-ho, preveu apropar-se a la ciutadania amb campanyes que els recordin els drets que tenen, tant d'accés a la informació com en l'àmbit digital.
Amb aquestes dues propostes a la Sindicatura de Greuges de Barcelona s'obre el procés per poder votar candidat. Es podrà participar digitalment de l'1 al 30 de juny. A més, a cada districte hi haurà un punt d'explicació de les dues candidatures per promoure-hi la participació. Després els grups municipals hauran de dir la seva. Però el primer pas es tanca aquest juny.
