Catalunya ja té llei del tercer sector social. Aquest tràmit parlamentari, que s'havia iniciat fa quatre anys, encara ve de més lluny. Els entesos del sector parlen d'una lluita de més d'una dècada per tenir un text legal que reconegués la tasca social de 3.000 entitats del país. I això ha acabat arribant un dimecres de maig de l'any 2026. La norma, aprovada amb el suport del PSC, Junts, ERC i Comuns, s'ha celebrat com una fita entre els actors més importants del sector, però què canvia realment aquesta llei? Entre les novetats més destacades hi ha la incidència que tindran a partir d'ara les entitats a l'hora de dissenyar polítiques socials, argumenten els agents implicats.
El president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, Jordi Roman, ha estat clar: "Per primera vegada se'ns reconeix amb el rang normatiu de llei la possibilitat d'interlocutar amb el Govern i amb les administracions". Això es vehicula a través de la creació d'un organisme clau: el Consell de diàleg civil. Aquest instrument és la principal fitxa que les entitats apunten que s'ha de moure de manera "gairebé immediata". "Això ens permetrà una cosa molt important, que és participar de les polítiques públiques, co-crear les polítiques públiques amb el Govern que hi hagi en qualsevol cas. [...] Sempre hem pogut incidir, però en el moment que tens un reconeixement en un marc normatiu amb rang de llei no hi ha ningú que pugui dir que no vol veure's amb tu. Hi hagi qui hi hagi al Govern estarà obligat a veure's amb el tercer sector", ha reblat Roman.
També se subratlla al text aprovat al Parlament que existeix el compromís del tercer sector social de fer efectiva l'equiparació salarial amb les persones de la funció pública. Aquest front afectaria uns 120.000 treballadors del sector, que acompanyen uns dos milions de persones, han quantificat les entitats. Una de cada quatre persones del país rep alguna mena de suport social per part d'aquestes fundacions, societats i associacions.
Entre els canvis que apareixen també hi ha la voluntat de dotar de recursos econòmics les entitats del tercer sector social perquè puguin fer tasques de representació del col·lectiu al nou Consell de diàleg civil. Amb finançament, la implicació està més garantida, ha subratllat Xavier Trabado, president de la Taula del Tercer Sector Social.
Igualment, la llei inclou els principis rectors del sector, com la transparència o la necessitat que les activitats que es cobreixin s'emmarquin sempre en l'interès general. De la mateixa manera, es marquen l'acció social concertada i la gestió delegada com a opcions preferents per a la col·laboració amb l'administració.
Matisos contra l'abús de l'externalització de serveis públics
Alguns grups que havien impulsat també el text, com el PP o la CUP, s'han acabat abstenint, malgrat donar suport a gran part de la norma per alguns matisos. Els populars, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), subratllen que la nova normativa catalana no pot caure en "l'abús" d'externalització en l'àmbit dels serveis socials. I amb un enfocament paradoxalment similar des de la CUP s'ha insistit que el seu model és un sistema públic "fort" i amb les entitats socials com a "complement", però no una proposta "estructuralment externalitzada".
Pel que fa a l'extrema dreta parlamentària, Vox s'ha abstingut i Aliança Catalana ha votat en contra de la primera llei catalana del tercer sector social.
