Existeix l’objecció de consciència dins el cos dels Mossos d’Esquadra? Es plantegen negar-se a complir una ordre per raons ètiques i morals? El seu principi de negativa a complir ordres il·legals, com opera quan reben ordres infames? Tot això ens preguntàvem l’altre dia al Raval, mentre professorat desplaçat al lloc abraçava la canalla que perdia la llar, i els Mossos s’imposaven per neutralitzar la barrera humana que fèiem per impedir un desnonament atroç. El Raval, Badalona… el pa de cada dia.
Ara no parlaré de la feina dels Mossos d’Esquadra contra les bandes criminals, els delictes fiscals, la corrupció i els fraus, els autèntics delictes d’odi, o els delictes contra el medi ambient, la salut pública, contra els drets humans bàsics, contra la violència de gènere, l’explotació laboral o contra totes les lleis d’igualtat i antidiscriminació; si ho fes seria per dir que suspenen, que els falta millorar eficàcia i esforços, que se’ls escapen molts dolents.
No, avui parlaré de quan la policia s’alinea obertament amb el bàndol dels delinqüents, dels agressors, dels opressors, dels qui van contra el bé comú. Quan la policia és una amenaça en si mateixa per la seva posició de força repressora i se salta una pila de lleis, normes i protocols. Però no em centraré en l’àmbit en què és més coneguda, documentada i denunciada la seva reiterada vulneració, la repressió contra el dret a la protesta. No, em centraré en la infància. Infàncies vulnerades i invisibilitzades.
Avui parlaré de quan la policia canvia de bàndol per, directament, maltractar la infància. Quan la policia protegeix als abusadors que executen actes com deixar sense casa una població que legalment gaudeix d’un nivell superior de protecció segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides (1989), el qual recull i impregna la Llei 14/2010 del sistema català de protecció de la infància, considerada una de les lleis més avançades de l’Estat en drets dels infants.
Mossos que actuen contra la llei avançada que deixa clar que tota actuació administrativa, judicial o policial que afecti menors ha de prioritzar-ne la protecció i el benestar. Per més policia judicial que sigui, si l’interès superior del menor preval sobre qualsevol altre interès legítim, per què s’envia els Mossos d’Esquadra a fer la feina bruta d’expulsar infants i adolescents de les seves llars i deixar-los abandonats a la vulnerabilitat habitacional? On queda la protecció de la infància com a principi rector obligatori de totes les actuacions públiques?
I on queda l’article 9 de la Llei 14/2010, d’especial atenció a infància amb discapacitat? Passava al del Raval, i passa en un alt % de desnonaments amb infància. A Badalona és constant. Detectada la circumstància, no s’activen totes les alarmes de protecció? No! La canalla que queda al carrer o obligada a viure en una habitació amuntegada o en una pensió temporal a quilòmetres de la seva escola, és en molts dels casos, infància amb diversitat funcional. Cap mosso protegeix el seu dret legal!
L’estudi Acompanyament a infàncies i adolescències afectades pel risc d’exclusió residencial i la pèrdua de l’habitatge de FEDAIA, la proliferació de Docents 080 i la guia i campanya Sense casa no hi ha educació, i la cada cop més gran implicació de les comunitats educatives en la lluita contra els desnonaments és una bona notícia des de la població organitzada. Les notícies de Mossos infiltrats en assemblees de docents, d’intencions de posar Mossos als instituts i la presència diària de Mossos contra el seu dret a una llar són la mostra d’una deriva vergonyosa que desqualifica definitivament el major Trapero i la consellera Parlón, en conxorxa amb les autoritats educatives que renuncien a protegir els menors.
Durant els tres anys que vaig ser diputada (2021-2023) em vaig prendre molt seriosament la tasca de la Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya. Els pobres acords assolits per l’alineació de PSC i Junts amb moltes tesis del PP, Ciutadans i VO van ser un bany de realitat inapel·lable. És el poble qui salva el poble, i la nostra infància està en greu perill. I quan la llei es proclama protectora, però la pràctica expulsa infants de casa seva, no estem davant d’un error: estem davant d’una elecció política.