Estat i Generalitat han tancat una desena d'acords en el marc de la comissió bilateral i la comissió mixta de transferències que s'han fet aquest dimecres a Madrid. Els més importants, com el Tren Orbital o la societat d'inversions, tenen a veure amb l'acord de pressupostos que van tancar dimarts el Govern i ERC, i que necessitaven l'aval del govern espanyol. La reunió, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Victor Torres, i a la qual ha assistit també la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha volgut donar més robustesa als pactes, escenificant el compromís de l'executiu de Pedro Sánchez perquè arribin a bon port. Això és el que han acordat els dos governs:
Línia Orbital Ferroviària
Estat i Generalitat han signat un protocol de col·laboració que s'haurà de desenvolupar en un conveni de finançament per redactar els estudis i projectes, i executar les obres necessàries per desenvolupar la Línia Orbital Ferroviària. Es constitueix també un grup de treball per redactar aquest protocol, que definirà les fases, les prioritats, les actuacions i el calendari per desenvolupar cada tram. Està previst que les obres tinguin un cost de 5.200 milions d'euros, que en principi hauria d'abonar l'Estat, i que s'allarguin fins al 2040. El projecte contempla un traçat de 120 quilòmetres i 23 noves estacions, i connectarà Mataró i Vilanova sense passar per Barcelona.
Consorci d'Inversions
Els dos governs han acordat impulsar un nou model de "governança compartida" per accelerar i millorar l'execució de les inversions a Catalunya davant d'una situació de dèficit estructural acumulat en les infraestructures del país. El consorci d'inversions, adscrit al Ministeri de Transports, va fracassar al Congrés pel vot en contra de Junts, per això les dues parts han acordat crear, de moment, la Societat Mercantil Estatal d'Inversions de Catalunya, participada per les dues administracions, per dotar de més "agilitat, flexibilitat i capacitat operativa l'execució dels estudis, projectes i obres vinculades" a les infraestructures. Aquest consorci ha d'assumir l'impuls de la Línia Orbital Ferroviària.
Nou Consorci de la Zona Franca
Un dels acords de pressupostos entre el Govern i ERC és el canvi en la governança del Consorci de la Zona Franca, perquè tingui majoria catalana. Els dos governs han pactat crear un nou consorci en què la Generalitat i l'Ajuntament tinguin un 55% de la participació -40 i 15, respectivament- i el 45% restant sigui de l'Estat. El Govern veu amb bons ulls aquest canvi, que ha de permetre "tenir la màxima incidència en les decisions que es prenen en àmbits tan importants econòmicament" com és el Consorci de la Zona Franca. La reforma que es planteja, però, no serà senzilla i es treballen diverses vies per accelerar-la o esquivar un hipotètic veto al Congrés.
Aval econòmic per ampliar la plantilla dels Mossos
El Govern i el Ministeri de l'Interior van pactar a l'inici de la legislatura de Salvador Illa ampliar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents l'any 2030. Des d'aleshores, s'han anat fent promocions per fer créixer la plantilla del cos, però aquest dimecres el govern espanyol s'ha compromès a posar els recursos econòmics necessaris per pagar aquest increment d'agents. L'augment de la plantilla de Mossos, així com de la plantilla de jutges, també s'ha refermat en l'acord de pressupostos entre el Govern i ERC, per combatre la multireincidència i reduir la percepció d'inseguretat i impunitat.
Impuls del reconeixement i l'ús del català
La llengua també ha tingut el seu espai en la comissió bilateral. Els dos governs han acordat "explorar mecanismes" per instaurar la formació lingüística als cossos de l'Administració General de l'Estat que operen a Catalunya, en la línia del que s'està fent en l'administració de Justícia. Així, es crearà un grup de treball que haurà de fer una proposta abans d'acabar l'any, i també s'acorda que l'Estat promogui "progressivament" l'opció del català en els recursos digitals, webs i tràmits electrònics. Els governs català i espanyol han coincidit en la necessitat de continuar avançant en l'ús i promoció de la llengua, quan aviat farà tres anys que l'oficialitat del català a Europa està encallada.
Més incidència internacional de Catalunya
La comissió bilateral ha pactat activar la subcomissió d'Assumptes Europeus i Acció Exteriors, una demanda habitual que fins ara no s'havia atès. Aquesta eina ha de permetre reforçar els mecanismes de col·laboració i reconeixement institucional en l'àmbit internacional, una estratègia que segueix el Govern des de l'inici de la legislatura, de manera coordinada amb el govern espanyol.
Centre d'Atenció Ciutadana compartit amb l'Estat
La reunió també ha servit per refermar l'acord que es va tancar el febrer de 2025 sobre la necessitat de prioritzar un model d'atenció ciutadana més proper, accessible, eficient i integral. Així, s'acorda impulsar un projecte pilot de Centre Integral d'Atenció Ciutadana, entès com un espai d'atenció i acompanyament administratiu, integrat per personal de les dues administracions, per exemple per fer tràmits successoris i hereditaris, informació sobre prestacions o coordinació amb serveis socials. Ha de servir per crear "espais compartits d'atenció ciutadana", que s'ubicaran en dependències de la Generalitat o de la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.
Desplegament de les competències de gestió del litoral
Tal com va avançar Nació, un altre dels acords passa pel desplegament efectiu de les competències de gestió del litoral. El traspàs ja es va fer el 2008, però supeditat a informes vinculats de l'Estat que, a la pràctica, atorgava el govern espanyol el dret de veto. Els dos governs han pactat reformar el reglament general de costes per adaptar-lo al marc competencial que preveu l'Estatut i "consolidar i reforçar" el paper de la Generalitat en l'ordenació i gestió del litoral. Això s'haurà de fer en un termini de tres mesos a través d'un reial decret aprovat en consell de ministres. L'acord s'inspira en el que ja tenen el País Basc i Galícia des del 2025.
Cessió d'una part de l'edifici "Siza" a Barcelona
Els dos governs també han pactat que l'Estat cedeixi a la Generalitat una part de l'edifici Siza, situat a l'avinguda Litoral Mar de Barcelona, que actualment acull la seu del Centre Meteorològic de Barcelona. Concretament, es traspassa la segona planta, uns 600 metres quadrats. Segons el Govern, aquest traspàs consolida les competències catalanes en la gestió del litoral, i permet incorporar aquest immoble al patrimoni de la Generalitat.
