Els resultats de les darreres eleccions a l'Aragó van ser un mal auguri pel futur del català a la Franja de Ponent. La ultradreta espanyola, Vox, va créixer sis diputats, fins arribar als catorze, i la seva influència serà decisiva si el PP vol tornar a formar govern. De moment, ja ha posat sobre la taula dues mesures contràries a la llengua pròpia: la supressió de l'Institut Aragonès del Català i "la fi de la imposició del català" a les escoles. Els franjolins preveuen uns mesos complicats per a l'activisme lingüístic al territori, que s'haurà de tornar a organitzar per afrontar la nova ofensiva espanyolista.
A Nació hem provat d'aclarir quins seran els propers reptes del català a la Franja i hem parlat amb el Moviment Franjolí, un col·lectiu social i cultural dedicat a la defensa, promoció i normalització de la llengua i la cultura catalanes. El moviment ja està bastint noves estratègies per connectar els catalanoparlants del la Franja, un dels indrets dels Països Catalans on menys reconeixement té el nostre idioma.
El català a l'Aragó no està considerat com a llengua oficial i, entre 2013 i 2016, va ser desproveït, fins i tot, del seu nom amb les sigles LAPAO, "Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental". La reforma de la Llei 3/2013, impulsada pel PSOE i la Chunta Aragonesista, contemplava una protecció genèrica com a "riquesa cultural" que garantia també que es pogués ensenyar a les escoles. "Hi ha la opció de fer dues hores a la setmana de català i alguns centres tenen una categoria bilingüe que els permet impartir alguna altra assignatura troncal en llengua pròpia", explica José Noguero, membre del Moviment Franjolí. En aquesta línia, la normativa va permetre la creació de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i l'Institut Aragonès del Català, dedicat la promoció de la llengua i l'estudi de les seves peculiaritats a la Franja.
Malgrat tot, l'escriptor franjolí Francesc Serés explica que la protecció legal existeix "sobre el paper", però que el nivell és "tan baix" que resulta difícil de percebre. "En la majoria dels casos resulta impossible que a l'administració et pugui atendre el català", diu. Aquests factors estan agreujats per les casuístiques que també pateix el Principat, com els canvis demogràfics, l'envelliment de la població o la inundació de continguts audiovisuals en castellà. "Les grans fites per a la consciència de llengua de la Franja van ser l'arribada de TV3, el mapa del temps i les classes de català", afirma.
Arran de la nova conjuntura per formar govern a l'Aragó, Serés pronostica una època difícil políticament que pot accentuar encara més el retrocés de la llengua. "El procés català era la darrera oportunitat de fer alguna cosa, ara Catalunya no es troba en una situació de força, sinó tot el contrari", diu. Des del Moviment franjolí, a més, denuncien que "ser catalanista" sovint s'ha vist com un insult a l'Aragó i que la campanya contra el català ha estat, també, una font de vots per als partits de dretes. "El nivell de violència ambiental, desdeny i incomprensió és tan elevat que la gent que defensa el català són autèntics herois. El desgast polític i mental és molt elevat", assegura Serés.
A diferència de l'Alguer, on els activistes pel català han anat de bracet amb altres llengües minoritzades, el suport dels col·lectius aragonesistes no sempre ha estat clar. "El català de la Franja senta malament tant a un costat com a l'altre, el que passa és que els partits d'esquerres ens deixen viure", exposa José Noguero. D'acord amb aquesta idea, Francesc Serés apunta que no hi ha cap força política que aposti pel català. "Si existís la destrossarien", afirma.
A més, també troben sectors contraris a la unitat de la llengua o que qüestionen la catalanitat de la parla d'algunes zones determinades. "Com que no s'ha fet una delimitació entre l'aragonès i el català, a vegades topem en zones com la Llitera septentrional, que algunes entitats aragoneses reivindiquen com a territori de transició i no català", diu Noguero. Tot plegat, afirmen, és una manera de negar-ne l'existència en terres d'Aragó. "Busquen la manera de fer-nos diferents, neguen que es parli el mateix a Tamarit que a Alfarràs, tot per reivindicar la seva aragonesitat", afirmen des del Moviment.
Incògnites i organització
El Moviment Franjolí està a l'expectativa per veure com es pot materialitzar el propòsit de la ultradreta contra el català a les escoles. "Ens agradarà veure com ho justifiquen als pobles. Si treuen les hores de català, els alcaldes del PP a la Franja es revoltarien, més del 90% de l'alumnat estudia les dues hores de català", diu José Noguero. La opció voluntària de fer català és majoritària, expliquen, i compta amb un gran consens als pobles. "És un ensenyament 'voluntari' molt ampli i retirar-lo seria posar-se en contra bona part de les famílies de la zona", assegura.
De tota manera, els franjolins apunten a la dificultat històrica per organitzar-se a causa de les característiques geogràfiques del territori i la precarietat de les infraestructures que el connecten. "La Franja és un territori allargat i estret que té, en alguns trams, dos pobles d'amplada i diferents ciutats de referència", explica Serés. José Noguero diu que, tradicionalment, la part del nord i del sud "estan força desconnectades". "Ens cal organitzar-nos i fer actes comuns, si no ens escombraran. Ho tenim tot en contra", diu.
D'acord amb aquesta idea, el Moviment Franjolí i els activistes pel català a la Franja ja han creat diari per unir la ciutadania, El Pregó de la Franja, que publica actualitat, reportatges i iniciatives culturals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. "De moment la nostra acció s'ha centrat a les xarxes, però estem posant els fonaments per fer actes i accions en els pobles i arreu del territori", diu Noguero.
