Catalunya ha rebut 3.604 denúncies per discriminació lingüística aquest passat 2025, així ho ha explicat aquest maig el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Les xifres representen un increment notable dels atacs contra els drets dels catalanoparlants en comparació amb el 2023 i el 2024, quan es van registrar 2.671 i 2.423 denúncies respectivament. La majoria de queixes s'han presentat a l'Agència Catalana de Consum però també en consten sobretot als departaments de Salut, Política Lingüística i Universitats, entre d'altres.
Els catalans, segons l’article 8.3 de la llei 18/2017 de comerç, tenen dret a ser entesos en català i s'estableix que els treballadors assalariats de l'àmbit del comerç i a la prestació de serveis, "han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya”. Cal tenir en compte que el text legal no obliga al treballador a parlar en català, però sí que dona el dret als clients a expressar-s'hi i ser atesos independentment de l'idioma oficial que parlin.
A Andorra la situació és diferent arran de la llei 6/2024, que estableix el dret de ser atès en català i que forma part del conjunt de mesures del govern per frenar el retrocés de la llengua al Principat. Aquesta legislació, també fa necessari acreditar 30 hores de formació i, més tard, un nivell A2 de català per poder renovar els permisos de residència. Tot plegat ha anat acompanyat d'una campanya de conscienciació ciutadana, més classes de llengua pròpia i, a finals del 2025, del primer pla d'acció per la llengua, que s'ha proposat augmentar l'ús social del català en tres anys.
Andorra, un referent per a Catalunya?
La llei andorrana ha fet dos anys aquest abril de 2026 i, molts experts, l'han assenyalat com un referent per a la política lingüística a Catalunya. Amb el segon aniversari, des de Plataforma Andorrana per la Llengua constaten que s'han augmentat el nombre de recursos perquè les persones nouvingudes puguin fer classes i renovar els permisos de residència i que, en conseqüència, també ha crescut molt en el nombre d'inscrits en els exàmens oficials de català.
L'impacte a la quotidianitat, però, no està sempre està assegurat i el respecte al dret a ser atès en català té un seguiment desigual, sobretot, als carrers més turístics del centre d'Andorra la Vella on hi abunden les franquícies de grans cadenes comercials. "Malgrat que tenim aquest dret lingüístic de ser atesos en català a les botigues, el que passa molt sovint és que no es compleix i, per tant, s'han d'aplicar les mesures de denúncia", exposa el president de Plataforma a Andorra, Guillem Fiñana.
El 2025, Andorra va registrar un centenar de queixes i només dues van ser penalitzades amb multes de 1.201 euros, la sanció mínima prevista per als casos "greus", d'una gamma de multes que va dels 600 euros per les incidències lleus fins als 60.000 euros per a les infraccions "molt greus". D'aquestes queixes, 25 es van trametre des de Plataforma Andorrana per la Llengua, que disposa d'un servei de tramitació que els permet recollir-les, tramitar-les i fer-ne un seguiment un cop són a l'administració. "De les 44 infraccions que vam detectar, 22, a criteri nostre, eren esmenables i si el comerciant les corregia, no patia la sanció. Les 22 altres, a nostre criteri, no eren esmenables, i per tant, s'havien de sancionar. Això, però, no es va produir en la major part dels casos", explica el president de l'entitat.
Des de Plataforma apunten a una "diferència de criteri" entre el govern i l'entitat que es podria deure a una interpretació més o menys literal del text legal. "Nosaltres no ho jutgem negativament, en tant que encara estem parlant amb el govern per veure quins són els seus criteris, contrastar-los, i veure què podem aportar a nosaltres, en aquest sentit", diuen. En aquesta línia, afirmen, encara estan en una fase d'observació de l'impacte de la llei.
Dificultats per tramitar les queixes
Un dels principals contratemps que han detectat en el veredicte per a cada queixa és el sistema d'atribució de competències per a la tramitar-les, que "és molt dispers" i no se centra una sola institució. "No hi ha una sol ens que gestioni les instruccions de tots els expedients, sinó que les vulneracions lingüístiques les gestionen els serveis d'inspecció sectorialment competents del govern la matèria", explica Fiñana.
Aquesta circumstància està agreujada per una "saturació" prèvia a la llei dels serveis d'inspecció d'alguns departaments i per una "falta de mitjans". "Quan va entrar en vigor llei del català, se'ls va afegir més feina i no necessàriament tenen més mitjans per dur a terme aquesta càrrega addicional", diu Fiñana. Les sancions, acaben el seu recorregut al Servei de Política Lingüística o del Ministeri de Cultura, que és qui acaba decidint i resolent. "Estem en contacte amb el govern d'Andorra, amb el Ministeri de Cultura concretament, per veure per què s'imposen tan poques sancions", exposa.
De tota manera, remarquen que la llei té una part important de "conscienciació" i no un "afany recaptatori". "No és el fet d'imposar-li una sanció, sinó el fet d'incoar-li un procediment i, de vegades, només així ja pot resultar", apunten des de Plataforma. Malgrat tot, això no sempre sembla suficient i ja s'han detectat casos de reincidència en comerços que havien estat denunciats prèviament.
Una bona llei i poc "fervor activista"
El portaveu de la Plataforma Andorrana per la Llengua defensa que la nova legislació lingüística és “una llei valenta”, “completa” i “ambiciosa”, i considera que ofereix prou eines per protegir el català si s’aplica correctament."Institucionalment estem molt coberts, però no existeix tant fervor activista a l'hora d'empènyer o d'impulsar la llengua", exposa.
Guillem Fiñana ho atribueix a la realitat política i històrica d'Andorra, que no viu sota un sentiment d'amenaça d'un Estat més gran i que gaudeix d'un ampli consens polític a favor del català. "Això fa que, en certa forma, de vegades, no ens adonem de les tendències culturals i demogràfiques a les quals, malgrat tenir un estat propi, no som immunes", explica. Tant és així que mantenir el català a les converses també és un repte per a molts andorrans, que abandonen ràpidament la seva llengua quan algú se'ls dirigeix en català.
D'acord amb aquesta idea, Fiñana defensa que cal "ser una mica més activistes" malgrat trobar-se en el paradís institucional del català, l'únic territori de tot el domini lingüístic que, amb l'estructura legal d'un estat, ha tingut la capacitat legal per convertir el català en un deure, no només en un dret. "Potser el fet de no haver patit mai tant com la resta de Països Catalans a nivell històric fa que no siguem tan activistes. Això, d'alguna manera, ho s'hem de canviar", diu.
