S’acosta el dia 11 de juny, en què farà cinquanta anys que els Rolling Stones van actuar per primer cop a Catalunya, a la plaça de toros La Monumental. Una d’aquestes nits que solem evocar a la premsa cada cop que s’alinea amb un aniversari rodó. Però mentre el concert dels Beatles, el 1965, apareix com una escletxa de llum i xerinola enmig del franquisme, i el de Bruce Springsteen, el 1981, encara és relatat amb emoció iniciàtica pels qui hi van ser, el dels Rolling Stones, el 1976, igual de memorable i d’històric, va acompanyat d’una certa dosi de "malrotllisme", ja des d’abans que s’arribés a celebrar.

Ho explica amb detall Jordi Novell, ben acompanyat de les fotografies de Francesc Fàbregas, a Black & Cat (Enderrock Llibres), un volum dedicat tot ell a reconstruir els fets que van envoltar la celebració del concert. La qual cosa comporta retrocedir als recargolats precedents. El tour del disc Black & blue es va anunciar el 12 de març, només tres mesos abans de la data catalana (sí, això era quan els artistes encara no t’empenyien a calcular que coi estaràs fent d’aquí un any i mig, quan vinguin a actuar a la teva ciutat), i el promotor, Gay Mercader no tenia encara aleshores tancat el recinte que l’acolliria, ni tan sols la ciutat. 

Com explica el llibre, la idea del Gay era construir un escenari fix que es pogués fer servir tot seguit per altres concerts, i el lloc havia de ser Cambrils. Però, tot i que el senyor alcalde n’era favorable, ningú no semblava comptar amb la “mobilització popular molt violenta” amb què la ciutadania cambrilenca respondria, alertada per la crida a la disbauxa, la barra lliure d’alcohol i drogues, i les “tendències sexuals depravades” que albiraven a l’horitzó. Ah, quan el rock’n’roll era identificat com un agent perillós. Total, que les obres de l’auditori ja havien començat quan el ple municipal les va paralitzar. L’intent de buscar un espai per al concert a La Roca del Vallès tampoc va prosperar: es va fer córrer que, sent-ne el promotor un tal Gay, era una tapadora per muntar-hi un “campament homosexual nudista”. Van aparèixer pel poble cartells amb la llegenda “Gay 76 No”.

Tot plegat té aires d’esperpent vist amb els ulls del 2026, però així van anar les coses. El concert es va celebrar, a la Monumental, i va ser un èxit artístic i un fet històric, però Gay Mercader no es va lliurar d’unes males vibracions i d’unes crítiques ferotges que podien venir de qualsevol banda. Per no haver pogut aturar les càrregues policials i els pots de fum, com si ell hagués de tenir un fil directe i fluït amb la Guàrdia Civil d’aquella Espanya franquista sense Franco. O per haver posat les entrades massa cares (900 pessetes, preu automàticament derivat de l’alt catxet del grup). És entranyable llegir cartes, publicades a Disco Exprés, com aquesta on diu que, per l’alt preu de les localitats, “ara resulta que anar a veure un concert pop només ho poden fer els privilegiats”. El 1976! I crida l’atenció que el Gay es molestés en replicar-les, fent anar els seus arguments. 

Ell em deia no fa gaire que no volia parlar d’aquest concert dels Rolling Stones perquè va ser un malson i un dels pitjors episodis de la seva vida, i crec que podem entendre’l. Ignorància, mirada de vol gallinaci, mala bava còsmica i futurologia un xic desviada: es deia ja aleshores que els Stones estaven acabats i que durarien quatre dies. Però som al 2026, el Gay ens ha portat Eric Clapton fa unes setmanes, els Stones trauran un nou àlbum aviat i la resta és història.