Andorra ja aplica la nova llei del català i fa tan sols uns dies ha anunciat la primera multa a un establiment perquè no disposava de fulls de reclamació en la llengua pròpia. El país pirinenc és l'únic estat del món que té el català com a única llengua oficial, però l'ús ha retrocedit en els últims anys. Comptar amb les eines d'un estat li ha permès desplegar una gran norma per garantir la supervivència de la llengua, per això el mirall andorrà no sembla és el més adequat per a Catalunya, amb molts elements que el nostre país no pot activar per les limitacions de trobar-se dins de l'estat espanyol. Però, realment això ho condiciona tot?
Catalunya i Andorra comparteixen contextos similars. La nova llei pirinenca, que actualitza la de 1999, així ho reflecteix. Entre els objectius definits hi ha el de garantir l'ús del català, generalitzar-ne el coneixement i que estigui present en tots els àmbits de rellevància pública: l'ensenyament, els mitjans, l'entorn digital, el món cultural, social i esportiu, i les relacions comercials i empresarials. També "estendre la consciència social que el català és un bagatge cultural indispensable per mantenir la identitat". La música sona molt similar a la de casa nostra i, de fet, el consens polític és majoritari en tots dos casos.
El català, del dret al deure
Una lectura per sobre de la llei andorrana permet trobar la primera limitació catalana. La norma diu que tothom té dret a ser atès i correspost en català: "Ara és obligatori que la conversa s’iniciï en català i encara que una persona no sàpiga parlar-lo, almenys dirà 'Bon dia'", explica Maria Cucurull, presidenta de Cultura Activa, entitat andorrana agermanada amb Òmnium, en declaracions a Nació. Al seu torn, el codi de consum català estableix que la llengua de comunicació tant en l'àmbit públic com el privat ha de ser, com a mínim, el català, però també permet l'atenció en castellà per l'estatus de cooficialitat. Això no evita queixes constants de persones perquè no les entenen en català.
Per altra banda, tots els andorrans tenen el deure de conèixer la llengua catalana. Una figura que es va intentar aplicar a Catalunya fins al punt que es va incloure en el projecte d'Estatut d'Autonomia del 2005, amb l'única oposició llavors del PP. Però cinc anys després el Tribunal Constitucional va sentenciar que el deure de conèixer el català "no és jurídicament exigible" i que no podia tenir equivalència amb les exigències respecte del castellà. Es constatava que no calia un estat propi per situar el català com un deure, però que tampoc es podia amb uns tribunals reticents a posar el català i el castellà al mateix nivell.
Catalunya també tasta els efectes de la justícia amb la llengua a l'escola. La llei andorrana situa el català com a única llengua de l'educació i la vehicular en activitats extraescolars i esportives. Aquí, el Govern i el Parlament es troben en un bucle per mirar d'esquivar les sentències judicials contra el català a les aules, l'última del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a les portes de la Diada. "L'escull principal a Catalunya és precisament aquest: estar subjecta a un Estat que, a través dels seus tribunals, ha impedit històricament que Catalunya pugui fer passes endavant", considera Cucurull.
El vincle entre residència i llengua, clau a Andorra
Mentrestant, a Andorra el deure de saber català va vinculat a la població estrangera. Dit d'altra manera, la renovació de les autoritzacions de residència i treball van lligades a l'acreditació del coneixement oficial de la llengua. La primera i la segona renovació de l'autorització es condiciona als nivells A1 i A2 de català, respectivament. "No es tracta d'impedir l'arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l'aprenentatge del català", diu el text. Cal tenir en compte que són nivells molt mínims i s'entén amb un exemple molt clar: qualsevol alumne català que acabi l'ESO ja pot acreditar el nivell C1.
En tot cas, els resultats han estat positius, les inscripcions per aprendre català s'han disparat i Curull veu "major predisposició a emprar la llengua en l’àmbit social i professional". Altre cop, però, Catalunya no pot establir aquesta exigència ni en els seus ciutadans ni en els nouvinguts per la convivència amb el castellà. El debat sobre l'oficialitat única del català ha estat habitual en el marc de qui dibuixava una República catalana independent i, de fet, ERC ha passat de dubtar-ne fa anys a introduir l'oficialitat única del català en termes de "suport, acompanyament i protecció" en l'última ponència política.
Catalunya té eines malgrat no tenir estat
Però no tot depèn de les eines d'un estat. La llei andorrana estableix que el català és la llengua emprada per totes les institucions públiques, les empreses col·laboradores i els càrrecs i personal al servei de l'administració. Catalunya també garanteix el dret de comunicar-se en català a tots aquests òrgans, si bé també poden rebre resposta en castellà. En tot cas, les administracions catalanes poden introduir clàusules lingüístiques en la contractació administrativa i també de serveis de tercers. El problema és que, en molts casos, no s'exigeix el coneixement del català per aspirar a aquests processos.
Més enllà de les obligacions públiques, la nova llei andorrana aprofundeix en l'ús social, precisament una de les preocupacions a Catalunya. Andorra exigeix que tot allò relacionat amb el sector serveis compti amb el català com a primera llengua, si bé obre la porta a la convivència amb altres idiomes. És el mateix que passa al nostre país. Per exemple, als restaurants les cartes, les factures i els tiquets de caixa, com també qualsevol altre document comercial han de disposar-se en català. El mateix passa amb hotels, caixes i bancs, o el transport públic.
Aprofundir en les sancions, via possible i pendent a Catalunya
On ara insisteix Andorra i Catalunya té molt marge és en les sancions. Cal dir que, almenys fins ara, el país pirinenc no era un exemple. El règim sancionador existeix des de fa dècades, però fins ara no havia acabat en multa. En tot cas, la nova llei actualitza aquestes sancions: les infraccions lleus suposen una multa mínima de 600 euros i les molt greus poden arribar fins als 60.000 euros, mentre que es castiga la reincidència. L'executiu andorrà té desenes d'expedients oberts i no descarta noves sancions.
A Catalunya, les sancions també s'apliquen a mig gas. Només el 7% de les denúncies per vulneració de drets lingüístics -367 de 5.406 tramitades- dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 han acabat en multa. Segons dades de l'Agència Catalana Consum, l'import mitjà de la multa és de 2.240 euros i la més alta és de 10.000 euros. Mentrestant, els últims dos anys les queixes i denúncies per discriminació del català s'han disparat: 3.000 expedients entre 2023 i 2024, aproximadament la meitat de tots els registrats des de 2012.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, era molt clar en declaracions a Nació després del cas de la gelateria catalanòfoba de Gràcia: "Només que es posessin unes poques multes, tots els negocis es plantejarien deixar d'incomplir la llei". En la mateixa línia es pronuncia també Cucurull: "Les lleis s'han de fer complir perquè tinguin un efecte real es tingui o no es tingui un estat propi". De la mateixa manera, la presidenta de Cultura Activa d'Andorra creu que als dos països cal una connexió entre la política i la ciutadania: "Les institucions s'han de creure la lluita per la llengua i els ciutadans n'han de ser responsables i conscients".
La cooperació entre els dos països és plena en l'àmbit lingüístic. Aquesta mateixa setmana, el conseller Francesc Xavier Vila s'ha reunit amb la ministra de Cultura andorrana, Mònica Bonell per "crear noves sinergies". Tots dos van coincidir en el compromís de garantir la vitalitat de la llengua i projectar-la internacionalment. Mentre la llengua és atacada constantment al País Valencià, les Illes Balears i fins i tot a la Catalunya Nord, el mirall andorrà mostra fins on pot arribar Catalunya per protegir la llengua.
