Un estudi de la Plataforma per la Llengua assenyala que existeix un vincle entre la gentrificació d'un barri com el Poblenou, a Barcelona, i el retrocés social del català. L'encariment de l'habitatge, l'arribada de nous habitants estrangers amb un poder adquisitiu més elevat i la conversió dels comerços també explica perquè la llengua catalana va perdent presència en un entorn específic, més enllà de la tendència general. A banda de diversos apunts teòrics, l'informe afegeix també dades pròpies en què s'ha constatat com, per exemple, a les botigues de l'epicentre del Poblenou ha crescut de manera notable la presència de l'anglès: aquest 2026, un 22% dels negocis analitzats tenen la retolació identificativa en llengües que no són ni català ni castellà, mentre al 2012 això era només un 6% dels casos. D'aquestes altres llengües, el que predomina de manera aclaparadora és l'anglès. Només hi havia una excepció: un rètol en italià.
No hi ha dades del barri en particular en l'àmbit lingüístic. Tanmateix, a nivell de districte (Sant Martí) s'ha passat del 45% de persones amb el català com a llengua habitual al 31,8% actual, en un període de vint anys. I mentrestant, també s'ha viscut una conversió urbanística, residencial i comercial que sí que s'ha focalitzat en el Poblenou, també a escala mediàtica.
Això no ha estat casual, argumenten els autors de l'anàlisi. "És un procés que ha estat afavorit per les polítiques públiques les darreres dècades", ha assenyalat Albert Massana, responsable de l'estudi, tant pel que fa projectes com el 22@ com pel que fa a la captació de grans empreses tecnològiques o de l'àmbit de la ciència, que sovint també arrosseguen l'arribada de treballadors d'altres països amb una capacitat adquisitiva superior.
En aquest sentit, des del punt de vista demogràfic, l'estudi recorda que mentre que l'any 2017 la mitjana de la renda per càpita del Poblenou era inferior a la mitjana de la ciutat, en només cinc anys la població d'aquest barri ja tenia una renda mitjana superior amb més de 1.000 euros de diferència. Al conjunt de la capital catalana, la mitjana era de 22.994 euros per càpita, mentre que els poblenovins arribaven el 2022 als 24.026 euros anuals per persona.
Si bé encara són pocs, també es detalla que han anat creixent cada vegada més ciutadans de zones com Austràlia i Nova Zelanda i l'Amèrica del Nord. Igualment, han crescut amb més força la presència de veïns nascuts a l'Europa septentrional -com seria el Regne Unit, Dinamarca, Islàndia o Letònia- i de l'Europa occidental -Àustria, Bèlgica, França, Alemanya o Països Baixos-. Tanmateix, numèricament, el creixement més notable és el que té l'origen a l'Amèrica del Sud. En conjunt, l'informe insisteix: “El problema no són les persones que arriben al barri, sinó les polítiques urbanístiques i econòmiques”.
Pressió a l'administració i a les empreses
I com això té un motor polític, segons han apuntat des de la Plataforma per la Llengua, la resposta també ho ha de ser. En aquest sentit, reclamen "establir una política lingüística vinculada al 22@ i a noves activitats econòmiques" amb "plans d'acollida", especialment per a empreses i coworkings, però també amb cursos de català que s'ofereixin automàticament a qualsevol persona que s'empadroni a Barcelona. I en aquest front demanen que sigui l'Ajuntament que faci un pas endavant.
Des de l'altra banda de la problemàtica, també es proposa protegit el comerç de proximitat, amb més ajudes als "establiments històrics amb arrelament lingüístic", per evitar la substitució de la cultura del brunch per motius econòmics. Igualment, es posa sobre la taula la possibilitat de "declarar zones de protecció cultural i comercial amb criteris lingüístics".
Estudis d'impacte lingüístic abans de poder construir habitatges
Ara bé, la proposta "estrella", segons l'ha catalogat Xavier Dengra, coordinador de la Comissió d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua en la presentació de l'estudi als mitjans de comunicació mira cap a les polítiques urbanístiques. Així, es planteja posar en marxa "plans pilot" per fer estudis de l'impacte lingüístic que pot tenir una nova promoció d'habitatges, si es té en compte que aquests nous pisos poden acabar sent captats per nous residents que no tenen cap vincle amb la llengua d'un territori. Es planteja que abans de concedir una llicència per construir un nou edifici, es tingui en compte el futur lingüístic de la finca (i, per tant, del barri).
"De la mateixa manera que nosaltres podem arribar a ser capaços de denegar una construcció d'una promoció per un tema merament ambiental que té un impacte que tots veiem que és evident, que també es faci per l'impacte lingüístic. Demanem que hi hagi un estudi d'impacte lingüístic i que en el futur pugui tenir el mateix pes que un estudi d'impacte ambiental", ha detallat Dengra. Si bé ha reconegut que actualment la proposta pot sonar "marciana", també ha recalcar que a altres zones d'Europa, com Irlanda o Gal·les, ja s'implementa.
Igualment, encara en l'àmbit de la planificació urbanística, es proposa a les administracions que plantegin noves exigències a les constructores i que plantegin sancions si no les compleixen. La iniciativa que reclamen des de la Plataforma per la Llengua és "que les empreses constructores" incloguin el català com a part essencial de la promoció i la publicitat dels nous habitatges, i que no se centrin únicament en l'anglès o el castellà.
