L'Associació Promotora del Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona, coneguda com La Bonne, ha presentat una reclamació davant la presidenta de la Diputació de Barcelona per recuperar la propietat de l’edifici del carrer Sant Pere Més Baix. Si no rep resposta, ho elevarà al contenciós. L'entitat al·lega que la cessió de l'immoble durant la dictadura va ser una confiscació encoberta, i es basa en la llei de memòria democràtica del 2022 per exigir-ne la reversió.
La resposta de l’ens supramunicipal ha sigut de “sorpresa, decepció i tristesa” per la decisió de La Bonne, i ha assegurat que està complint “estrictament” amb el llegat de Bonnemaison. En tot cas, ha garantit que seguirà treballant per trobar una solució acordada.
La Bonne remarca que l'edifici té valor simbòlic per al moviment feminista català. L'any 1909 Francesca Bonnemaison va impulsar la primera biblioteca pública de dones de tot Europa. El 1922, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, creat, gestionat i finançat íntegrament per dones, es va instal·lar definitivament a l'immoble del carrer Sant Pere Més Baix.
Segons la documentació aportada per l'associació, basada en una investigació de la historiadora Isabel Segura i les juristes Marisa Fernández i Eugenia Canal, l'Institut funcionava amb plena normalitat i salut econòmica fins al juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil, les responsables de l'entitat es van trobar sota una pressió creixent per part de les noves autoritats franquistes. Pilar Primo de Rivera, cap de la Secció Femenina de Falange, va visitar l'edifici el febrer de 1939, i en els mesos següents la Falange va maniobrar per prendre'n el control.
L'any 1940, la Junta General de l'Institut va acabar cedint tot el patrimoni de l'entitat -incloent-hi l'immoble- a la Diputació de Barcelona, diu La Bonne, amb la condició explícita que es continués l'obra social de l'Institut. L'entitat considera que aquella cessió no va ser voluntària, sinó forçada, i que el pretext de dificultats econòmiques que s'hi va al·legar era fals, com demostren les actes de l’entitat.
L'ús actual de l'edifici
El 1942, la Diputació va cedir gratuïtament l'edifici a la Secció Femenina de Falange durant 25 anys. La Bonne assegura que la condició de la cessió -continuar l'obra cultural i social de l'Institut- mai no ha estat completa per la Diputació. Amb el pas dels anys, l'edifici va acollir una escola d'enginyeria de la Universitat Politècnica, i posteriorment l'Institut del Teatre, usos del tot aliens a la cultura de les dones. A això s’hi suma un ús actual que l’entitat considera "negligent" dels espais per part de la Diputació. Segons denuncia, l’edifici acull tota mena d’actes desvinculats del feminisme a conseqüència del relloguer d’espais amb finalitats lucratives.
Des del 2003, La Bonne ocupa una part de l'edifici mitjançant convenis de cessió d'ús amb la Diputació. Tanmateix, l'entitat subratlla que en l'actualitat no hi ha cap conveni vigent, i que la situació és insostenible. La reclamació de La Bonne es fonamenta en la llei de memòria democràtica, que reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats per raons polítiques, ideològiques o de consciència durant la Guerra Civil i la dictadura. La llei reconeix expressament les associacions feministes i institucions educatives com a entitats amb dret a reclamar aquesta restitució.
La resposta de l'administració: una situació complexa
La propietat de l'edifici no és l'únic front obert de La Bonne, ja que si la cessió fos considerada legalment vàlida, la plataforma també demana la resolució del contracte per incompliment de la condició essencial que la motivava, d'acord amb el Codi Civil. Per tant, ha anunciat també que inclourà l'immoble en la base de dades de béns confiscats pel franquisme que elabora el grup d'investigació ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, un projecte finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica concebut com a eina de suport per a reclamacions judicials.
Per la seva banda, fonts de la Diputació de Barcelona han remarcat “el seu històric compromís” en relació amb l’enfortiment del propòsit i les polítiques feministes, i també en la via de fer de l’Espai Francesca Bonnemaison un lloc de referència. Recorden que a l’espai hi conviuen diverses activitats i equipaments, com les oficines de l’Àrea de Feminismes (de nova creació aquest mandat), la biblioteca (que és pública), l’Escola de la Dona (amb més de 3.000 matrícules), més de 70 activitats aquest any i exposicions i actes corporatius. En aquest sentit, remarquen que s’està “complint estrictament amb el llegat de Francesca Bonnemaison”.
Pel que fa a l’encaix jurídic adequat de l’associació La Bonne dins l’Espai Bonnemaison, les mateixes fonts subratllen que fa temps que la Diputació està treballant en diverses fórmules jurídiques, tot i que reconeix que la situació és “complexa”. La Diputació ha mostrat “sorpresa, decepció i tristesa” per la via que l’associació La Bonne ha decidit seguir, ja que s’estava treballant per trobar una solució acordada. L’ens supramunicipal assegura que continuarà en aquest camí per seguir “sumant amb el feminisme que aquesta entitat representa”.
