El pla de l'Ajuntament de Barcelona per renovar les polítiques de memòria des d'ara i fins a l'any 2030 implica tres edificis clau de la ciutat, una irrupció digital particular i una ampliació de les mirades i veus sobre el passat. L'espai físic potser més identificable és l'antiga presó de la Model, que ja fa temps que acull explicacions del passat franquista, però que ara preveu anar més enllà en el relat explicatiu de la repressió, també a escala internacional. En aquest sentit, també canviarà la seva funció el Castell de Montjuïc, que acollirà la creació d'un Centre d'Interpretació del Terrorisme, mentre que l'antiga fàbrica Fabra i Coats se centrarà a explicar la història del "treball" barrejada amb la ciutat. Per contra, encara no hi ha cap pista del futur de la prefectura superior de la Policia Nacional a la Via Laietana.
El que sí que destaca és la irrupció d'una web interactiva dedicada a "identificar i interpretar els espais de Barcelona vinculats al comerç d'esclaus i al capital esclavista", ja que respon a fer visibles realitats "llargament silenciades", defensa el govern municipal. En aquest sentit, s'identificaran sobre el mapa i s'aportarà context de domicilis d'armadors i indians, però també d'edificis finançats amb els diners aconseguits de l'explotació d'esclaus. La idea és fer entendre com la capital catalana, "igual que altres capitals europees o nord-americanes", es va beneficiar d'un sistema econòmic que utilitzava persones com a força de treball forçosa.
"Val la pena explicar els impactes que això també ha tingut a la ciutat", ha reblat la tinent d'alcaldia Raquel Gil, durant la presentació del Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament 2026-2030. "Intentem fer una mirada més àmplia, i posar-la allà on els valors democràtics s’han posat en risc o s’han creat situacions que expliquen el punt on som ara", ha reblat, des de la mateixa presó de la Model.
En aquesta línia d'ampliar el focus en les reparacions històriques, el consistori de Jaume Collboni també defensa que els plans de memòria democràtica han d'intensificar les veus de col·lectius que han estat arraconats històricament a l'hora d'explicar el passat, i n'ha mencionat les dones o el col·lectiu LGTBI com a exemples. "La commemoració del 50è aniversari de la primera manifestació gai celebrada a la Rambla, l'any 1977, considerada un moment fundacional del moviment per a la diversitat sexual i de gènere, pot esdevenir un marc immillorable" per estendre les memòries del col·lectiu LGTBI. De moment, el projecte més concret es preveu desplegar-lo a la Model, amb una exposició específica sobre el tema.
Del "terrorisme" a Montjuïc al "treball" a la Fabra i Coats
L'espai penitenciari reconvertit en equipament cultural, escolar i veïnal continuarà tenint un paper central en la política històrica de la ciutat els anys vinents. La idea és muscular-lo. El pla municipal inclou articular-hi tres grans dimensions: la municipal, la nacional i la internacional. I amb aquest plantejament la intenció és que es despleguin informacions de polítiques penitenciàries, però també de repressió franquista, de respostes dels moviments socials i de debats actuals sobre drets humans i les alternatives als empresonaments. Aquesta darrera realitat, a més, emergeix en un moment polític escaient, ja que els darrers anys nombroses formacions han posat el focus en la petició de més presó per als protagonistes de delictes lleus reiterats, com els furts.
Al Castell de Montjuïc la idea és centrar-se en el terrorisme. Partint de la relació de la ciutat amb alguns d'aquests atacs, com el de l'Hipercor (1987) o la Rambla (2017), la intenció és ampliar l'espectre del fenomen terrorista i intentar abordar "la complexitat" d'aquest àmbit. Hi haurà una exposició permanent a Montjuïc què abordarà "causes, formes i conseqüències" del terrorisme, a més d'altres activitats que també miraran al context internacional.
A l'altra banda de la ciutat, a la Fabra i Coats, es promet un nou Centre d'Intepretació del Treball de Barcelona. La proposta és aprofitar la naturalesa de l'equipament per explicar el treball en un sentit ampli, des de les formes laborals que van protagonitzar la realitat barcelonina del passat en àmbits com el fabril fins al treball "domèstic, reproductiu i precaritzat". Igualment, es planteja incloure les lluites obreres i sindicals, així com les migracions, entre els continguts que es desenvoluparan en aquest espai. I tot plegat, acabar-ho portant a l'actualitat.
Amb tot, el pla és divers i també preveu continuar revisant el Nomenclator dels carrers barcelonins o retirar els símbols franquistes que queden arreu de la ciutat, sobretot en "espais privats", ha apuntat Raquel Gil.
