Prop d'una quarantena d'hospitals de Catalunya deixaran de fer hores extra a partir del mes de juny, moment en què comença una de les èpoques de major pressió assistencial, per forçar el Departament de Salut, dirigit per la consellera Olga Pané, a negociar. Així ho ha anunciat aquest dijous el sindicat Metges de Catalunya, majoritari dins el sector, en el marc del llançament de la campanya Ni un minut més, la qual busca aplicar més pressió -a banda de les persistents jornades de vaga- contra el Govern perquè alerten que el sistema "s'aguanta pel sobreesforç dels professionals".
Entre els que ja han comunicat que se sumen a la campanya ‘Ni un minut més’, hi ha sobretot serveis d’Anestesiologia d’hospitals com Bellvitge, Vall d’Hebron, Sant Pau, el Mar, Parc Taulí, Germans Trias i Pujol o el Josep Trueta de Girona, segons el sindicat, que preveu que la llista d’adhesions encara s’ampliï, també amb centres d’atenció primària (CAP). De moment, davant les primeres adhesions, el sindicat ja ha valorat molt positivament l'impacte inicial de la campanya. El secretari general de l'organització majoritària del sector, Xavier Lleonart, ho ha qualificat "d'èxit absolut": "Els metges han dit ‘prou’ perquè no estan disposats a seguir aguantant el sistema amb el seu sobreesforç”, ha afirmat en roda de premsa.
El secretari general ha assenyalat que hi ha especialistes que poden arribar a fer al cap de l’any, entre l’activitat ordinària, les guàrdies i les peonades, 3.000 hores laborals, que representen prop del doble del còmput anual d’una jornada a temps complet: “Estem parlant d’un sobreesforç que és inhumà”, ha alertat Lleonart. El sindicat calcula que l’activitat extraordinària, o peonades, pot representar pràcticament un 30% de l'activitat assistencial, tot i que puntualitza que no disposa de dades oficials. En aquest sentit, Lleonart ha advertit que aturar aquest terç de l’activitat assistencial d’alguns serveis “pot representar un greu problema per al departament” i ha recalcat que el problema no el crea Metges de Catalunya amb la iniciativa. “És un monstre que ha creat l'administració infradotant de professionals al sistema”, ha recriminat.
Les llistes d'espera, desbordades
La roda de premsa d'aquest dijous al matí ha servit per presentar el seu informe sobre l'estat actual de les llistes d'espera dels centres sanitaris del país. El sindicat recull que les operacions amb termini màxim garantit -el temps d’espera màxim legal-, com són les oncològiques o de cirurgia cardíaca, compleixen l’espera de 45, 60 o 90 dies -segons la intervenció-, excepte casos molt concrets. També es troben dins el temps d’espera garantit de 180 dies els procediments de cataracta, pròtesi de genoll i de maluc i les reconstruccions mamàries diferides primàries, si bé en aquest darrer cas l’espera ha augmentat de 111 a 126 dies en un any, segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, que alerta d’un “empitjorament” en les llistes d’espera.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, n’hi ha diverses que superen el termini de referència -en aquest cas, és un objectiu orientatiu, recomanat-, i que és de 30 dies si la prioritat és preferent i 90 si és ordinària. Segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, també hi ha retards en les primeres visites a l’especialista. A més, el sindicat alerta de diferències entre regions sanitàries i destaca el cas de la metropolitana nord, que també és la que té més població.
