Cap campanya recent per a l'ús del català ha fet tant d'èxit entre la ciutadania com aquella proposta del 2005 que va fer irrompre una dentadura entusiasta que repetia "parla sense vergonya", "parla amb llibertat", "per començar, parla en català". La icona d'aquella proposta de la Generalitat -"la Queta"- promulgava amb els seus lemes una empenta per parlar en llengua catalana en el dia a dia, sense importar el perfil lingüístic habitual de qui rebia aquests missatges. Insuflar convicció o atreviment, segons el context, era el fons de la proposta. Ara, vint anys més tard, a Barcelona es planteja desplegar una campanya amb un rerefons molt similar, segons ha pogut saber Nació. Converses recents entre el govern de Jaume Collboni (PSC) i el grup d'ERC han posat aquesta possibilitat sobre la taula i han acordat, inicialment, tirar-la endavant al llarg del 2026.

La intenció és dirigir-se tant als catalanoparlants, perquè no canviïn de llengua, com als castellanoparlants, perquè s'animin amb un idioma que també coneixen. Igualment, també es vol seduir persones nouvingudes que tenen un altre idioma com a llengua més habitual, però que han estudiat la llengua catalana i en dominen els fonaments. D'entrada, a més, la campanya està pensada per interpel·lar els joves.

La iniciativa neix d'un plantejament d'ERC, que es formalitzarà amb un prec a l'Ajuntament de Barcelona, al qual respondrà el govern. Abans, però, les dues forces ja ho tenen treballat. Si bé la formació republicana plantejava un calendari imminent, el govern socialista estaria disposat a tirar-ho endavant, però sense una cotilla temporal tan exigent. L'executiu de Collboni planteja que sigui durant el 2026 el moment en què l'equip de la comissionada del català, Marta Salicrú, presenti finalment aquesta nova campanya institucional.

Les dades que empenyen l'acció

Entre els moviments que expliquen aquesta proposta hi ha les dades que els últims anys s'han anat coneixent sobre l'ús social del català. A Barcelona, tal com mostra l'evolució de l'Enquesta de Serveis Municipals, cada any es redueix un punt percentual la taxa de veïns que utilitzen la llengua catalana de manera habitual en les seves relacions socials. Actualment, és l'idioma principal del 35% dels barcelonins, mentre l'any 2021 ho era del 39%. 

A això cal sumar-hi la focalització sobre els joves. Una enquesta del 2020 al jovent barceloní encara porta ressaca. Llavors, s'advertia que, en aquest segment de població, creixia l'ús habitual del castellà (62,1%) i baixava el del català (28,4%). La dada s'agreujava quan es detectava que, a diferència d'altres edicions anteriors, ja no es registrava cap districte en què la llengua pròpia del país superés l'estatal. 

Malgrat això, també hi ha marge per a l'optimisme, consideren algunes veus. En aquest sentit, es posa en relleu que l'Enquesta d'Usos Lingüístics va registrar recentment que a Barcelona el 92% de la població assegura entendre el català, i el 78% diu que el sap parlar. Així, el camp per guanyar parlants és ampli, argumenten els més convençuts.

Una eina més

Entre els que defensen aquesta posició hi ha el portaveu d'ERC a Barcelona, Jordi Castellana, que apunta que "hi ha marge" perquè els catalanoparlants se sentin "més interpel·lats a mantenir la llengua, o a fer-la servir a l'hora d'iniciar converses" i perquè "els no catalanoparlants se la sentin com a seva". És una eina més a posar en pràctica, insisteix Castellana, després que un pacte entre republicans i socialistes hagi elevat el pressupost anual a polítiques lingüístiques per sobre dels 7 milions d'euros. "Si ho fiéssim tot a això, malament. Però com a complement per tenir presència a l'espai públic és un recurs que s'ha de tenir en compte", resol el regidor.

Encara no tenen concretat quin serà el pressupost que s'hi destini, però la iniciativa planteja que els mitjans pels quals es faci córrer la campanya siguin: els mitjans de comunicació, les xarxes socials i els suports publicitaris, tant els estàtics com els digitals. A més, s'hi haurà de plantejar una col·laboració amb betevé i amb l'empresa TMB, per garantir l'aparició a les xarxes de busos i metro.

De moment, el govern municipal ha estat consultat per aquest diari, però no ha volgut marcar cap posició al respecte.