La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, avala prohibir la compra especulativa i les iniciatives de la Generalitat per regular-la. "És un tema complex des del punt de vista jurídic, però em consta que s'està abordant amb molt de rigor per part dels grups polítics i la Generalitat", ha assenyalat Rodríguez en una entrevista a l'ACN. Segons la ministra, "val la pena fer el pas" i l'executiu espanyol també ha encarregat informes jurídics propis. "Es tracta de governar el mercat, no que el mercat ens governi", assegura Rodríguez, "amb els drets no es mercadeja". La ministra ha avançat a l'ACN que Catalunya rebrà uns 120 milions aquest any del Pla Estatal d'Habitatge.
El govern espanyol té previst convocar durant la segona meitat de maig la Conferència Sectorial d'Habitatge que ha d'aprovar els criteris per repartir el primer tram de 800 milions d'euros del pla de 7.000 milions previstos per a combatre la crisi de l'habitatge. "Espero que Catalunya sigui una de les primeres comunitats amb les quals puguem firmar, perquè hi ha una complicitat absoluta", admet Rodríguez. Ara, explica, el govern espanyol està treballant en els mecanismes administratius per poder transferir una primera part dels diners a partir del juliol. Catalunya, que fins al 2030 opta a rebre 1.015 milions, en podrà ingressar aquest any al voltant de 120, segons confirma Rodríguez.
La ministra d'Habitatge contrasta la "complicitat" amb la Generalitat amb l'actitud d'altres comunitats autònomes, governades pel PP, com Madrid. Rodríguez critica que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, "impedeix que els ciutadans es beneficiïn dels avantatges legals de la normativa espanyola per congelar els seus lloguers". "Dictadura la seva", es queixa la ministra, i l'acusa d'estar "no ja en el boicot" sinó "aguditzant el problema" de l'habitatge. "Mentre tots estem mirant de quina manera, jurídicament, resolem el problema, ella se'n va a Miami per dir que vinguin aquí a comprar-se dues, tres o quatre cases o la finca sencera", lamenta.
"L'habitatge és per viure-hi"
De fet, Rodríguez parla d'aquest tipus d'operacions quan defineix la compra especulativa. "És aquell que amb diners d'un altre estat ve aquí, un multimilionari d'aquests amb qui li agrada estar a Ayuso, a comprar-se un habitatge per passar el cap de setmana", assegura. "Això és compra especulativa, quan hi ha catalans que necessiten aquell habitatge per viure cada dia i no poden competir amb els multimilionaris o els fons d'inversió", destaca.
Rodríguez recorda que el govern espanyol ja ha portat al Consell Europeu una proposta per prioritzar que l'habitatge "sigui per viure", i que ha encarregat els seus propis estudis jurídics sobre la limitació de la compra especulativa, seguint els passos fets a Catalunya.
"Cal explorar aquesta via", insisteix, mentre recorda que també es poden impulsar mesures concretes en el cas de les Balears i Canàries. En aquest sentit, Rodríguez també assenyala que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que qualsevol iniciativa s'ha de fer tenint en compte "una causa d'interès general" i actuant "amb proporcionalitat".
"Cal anar acotant aquestes realitats on no hi ha més remei que prendre decisions dràstiques", assenyala la responsable d'Habitatge. "Si no, no tindrem ciutats, tindrem centres d'inversió, centres econòmics, parcs temàtics o turístics, però haurem deixat de tenir ciutats", avisa.
Un 21% d'IVA als pisos turístics
D'altra banda, Rodríguez aplaudeix la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no renovar les 10.000 llicències de pisos turístics a la ciutat, i obre la porta a aplicar-ho en altres indrets, tot i que admet que no seria una mesura vàlida per a tota Espanya. Sí que cita, per exemple, la possibilitat que es plantegés una limitació similar a ciutats turístiques com Màlaga o Sevilla, o en zones amb molta demanda d'habitatge com el Pirineu, tot permetent que en altres indrets es mantingui aquest model de negoci perquè dinamitza l'economia local.
Entre altres mesures, Rodríguez també planteja la possibilitat d'imposar un 21% d'IVA als pisos turístics, mesura per la qual creu que hi ha un "gran consens", i treballar per exigir "responsabilitat" als portals immobiliaris. De fet, la ministra es mostra partidària de tirar endavant fórmules "imaginatives" per garantir el dret a l'habitatge, i recorda per exemple el cas de col·laboració "publico social" que va permetre comprar la Casa Orsola.
