La idea de limitar les compres d'habitatge que tenen caràcter especulatiu continua sumant suport social. Després que una enquesta a escala catalana la situés com una proposta amb bones perspectives, ara un nou sondeig al qual ha tingut accés Nació ho referma. L'enquesta elaborada per GESOP a petició de Barcelona en Comú preguntava a la ciutadania per quines tres propostes polítiques prioritzaria d'una llista de nou possibles canvis: l'opció que apareix més vegades escollida és "prohibir les compres especulatives". Sis de cada deu persones (59,6%) la van incloure en el seu pòdium de prioritats. La següent opció més mencionada és "garantir l'accés a les escoles bressol municipals per a tots els residents", però amb un 44,1% de suports.
El qüestionari preguntava específicament "de les següents polítiques, quines creu que l'Ajuntament hauria de prioritzar de cara al futur?", i la llista d'opcions la completaven: incrementar el pressupost de neteja (32,7%), crear supermercats públics amb preu reduïts (32%), "avançar en la gratuïtat del metro per als residents" (32%), controlar l'empadronament de persones migrants (28,3%), incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana (22,2%), fer de Barcelona una ciutat amb zero creuers (16%) i promoure el turisme a la ciutat (5,3%). Així, segons aquest sondeig, el plantejament que rep menys suports socials és el de mantenir la línia de promoció internacional de la capital catalana, però el que tampoc arrasa com a proposta prioritària és eliminar del tot el turisme de creuers. L'opció "altres" es queda amb un 3%.
Prohibir l'especulació, proposta d'èxit entre la gent gran
L'enquesta, realitzada a 411 veïns de Barcelona i que estipula un 4,9% de marge d'error, permet fer lectures també per grups d'edat, nivell d'estudis, districte o ideologia. Tanmateix, els responsables de l'enquesta mateixa ja adverteixen que en alguns segments específics la mostra és petita i cal prendre els resultats "amb cautela".
En aquest sentit, destaca com Gràcia és el territori que més habitualment situa la prohibició de les compres immobiliàries especulatives com a prioritat (81%), seguida de Sants-Montjuïc i Sant Andreu. En l'àmbit ideològic, la proposta té una gran incidència entre la població d'esquerres, però la gent de centre-dreta o de dretes també mencionen aquesta proposta de manera habitual: un de cada tres enquestats d'aquest perfil és partidari de prioritzar la limitació de les adquisicions d'immobles.
De manera contrària al relat que alguns discursos fan anar, la franja d'edat que més d'acord està amb la idea de prohibir les compres especulatives és la de la població de més de 60 anys, segons aquest sondeig. El 66% dels enquestats ho col·loca entre com a objectiu prioritari, unes dades més altes que en qualsevol de les altres seccions d'edat: 16-29 anys, 30-44 anys i 45-59 anys.
- Resultats de l`enquesta de prioritats polítiques per al futur / GESOP
Com a dada curiosa, la regulació de les compres d'habitatge és l'aspecte en què hi ha més diferència percentual entre la gent que parla català de manera habitual (71,6%) i la que té el castellà com a llengua preferencial (48,9%). En cap altre àmbit estan tan distanciats aquests dos perfils sociolingüístics.
Més enllà de l'habitatge: neteja, policia, metro i supermercats públics
Entre dos dels eixos destacats de les preocupacions marcades pels darrers governs municipals, com són els recursos per a la neteja i l'increment de la plantilla policial, s'imposa de manera destacada l'opció de la gestió dels residus, amb 10 punts de diferència. Així, malgrat que la seguretat es manté, juntament amb l'habitatge, com el principal problema de la ciutat, la principal preocupació del gruix de la ciutadania no seria l'augment dels membres de la policia barcelonina.
A banda, hi ha dues propostes clau per als comuns que també apareixen a l'enquesta i que l'alcaldable dels comuns, Gerardo Pisarello, ja ha posat sobre la taula: la gratuïtat del metro i la creació de supermercats públics amb preus més assequibles. En el cas de convertir la mobilitat soterrada en un dret gratuït per als veïns de la ciutat, destaca com els districtes que més ho reivindiquen són els que estan situats lluny del centre i tenen àmplies capes de població obrera. A Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris supera el 40% de suports com a política de futur desitjada. En canvi, en el cas dels supermercats de titularitat pública, una de les receptes clau del nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, que també han inspirat BComú, s'aprecia com la reclamació d'aquesta mesura és més accentuada entre la població de menys de 30 anys (43%), i després va perdent quota de suports.
Padró i migrants, una pregunta ambigua
Una altra de les dades que sobresurt és el suport al "control" -sense especificar què implicaria- dels empadronaments dels migrants en els sectors que s'identifiquen de dretes. Entre la gent que s'autopercep com a votant de "centre-dreta" s'arriba a mencionar el control del padró als estrangers com a mesura prioritària en el 71% dels casos, i en el 56% en el sector que nítidament es considera de "dreta". Igualment, aquest supòsit el menciona com a una de les iniciatives municipals prioritàries el 16% dels enquestats d'"esquerra" i el 24% de "centre-esquerra". En qualsevol cas, l'administració fa temps que recorda que l'empadronament no és només un dret, sinó també un deure. Ajuda a dimensionar quanta gent viu a cada municipi i, per tant, limitar aquest dret també suposa un problema per als ajuntaments, que quedarien a cegues respecte a la seva població real.
Tot plegat emergeix quan queda un any perquè comenci la campanya electoral i una mica més perquè els barcelonins passin per les urnes. Algunes forces polítiques ja comencen a posar propostes per al següent mandat sobre la taula, com els comuns o el PSC, que defensa obertament eliminar tots els pisos turístics de la ciutat. Tanmateix, la llista anirà a més.
