Les entitats que fa temps que denuncien traves per part d'alguns ajuntaments per accedir a un dret bàsic, empadronar-se al municipi on es viu, s'han endinsat aquest dimecres al Parlament de Catalunya amb una missió: arribar a un acord per acabar amb les pràctiques restrictives. I enmig de totes les incògnites acumulades, emergeix una pregunta concreta que s'ha fet fonamental. Què estan disposats a fer els partits polítics del Parlament davant les iniciatives de governs municipals que decideixen fer la vida impossible a una part de la població quan es vol inscriure al padró? El cas més recent, explicat per Nació, ha portat famílies agreujades de Martorell a denunciar el seu propi ajuntament davant la justícia per vulneració de drets fonamentals. Mentrestant, molts municipis segueixen estratègies similars, tal com assenyala la Xarxa d'Entitats pel Padró.
De moment, de la incursió parlamentària d'aquest dimecres n'ha sortit una primera idea concreta per contestar la pregunta fonamental. La iniciativa, de fet, no ha germinat estrictament com a proposta de les entitats, sinó que s'ha plantejat partir d'una intervenció de la diputada -i exconsellera- Tània Verge (ERC) durant la reunió amb diversos grups. La intenció és reclamar a l'Estat que es modifiqui la llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local perquè es pugui "sancionar" aquells municipis que no compleixin amb l'obligació d'empadronar tots els ciutadans que habitin a la seva localitat, sigui quina sigui la seva situació habitacional. Això obre un nou camí, però també el manté llunyà, tenint en compte que depèn d'una altra institució i que requereix d'un debat polític que no es preveu immediat. Per tot plegat, les entitats socials insisteixen que també cal trobar un acord polític que restrigeixi les pràctiques discriminatòries i doni uniformitat a les actuacions dels municipis.
La Xarxa d'Entitats pel Padró, sorgida arran de l'extensió del problema arreu de Catalunya, s'ha trobat aquest dimecres amb els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC i En Comú Podem. La CUP també ha expressat el suport a la reunió però no ha arribat a la trobada per “problemes d’agenda”, s’ha matisat. La idea és consensuar un “Pacte pel Padró" a escala nacional, un compromís que asseguri que qualsevol ciutadà és inscrit al registre del municipi on viu, tal com estableixen les instruccions de l'Estat i com la mateixa Generalitat ha defensat públicament els darrers anys.
A la pràctica, però, diversos ajuntaments -especialment de Junts i del PSC- han defensat públicament limitar aquest dret a diversos col·lectius, com les persones que no disposen d’un títol habilitant de compra o lloguer en el pis en què viuen. Altres municipis, com el de Ripoll, en mans de l’extrema dreta d’Aliança Catalana, s’han vantat també de complicar els tràmits a migrants.
Drets en joc i una "comissió tècnica" com a proposta incipient
Impedir l’accés al padró municipal suposa una acumulació de problemes per a les persones que no poden certificar l’adreça on viuen. O per a les persones sense llar, o amb altres situacions, que desitgen tramitar un empadronament sense domicili fix. A algunes famílies amb nens els complica l’accés a l’escola que els pertoca, o el seguiment mèdic, o l’accés a prestacions socials que intenten solucionar escenaris de pobresa.
"A diverses localitats el padró no està garantit i això obstaculitza el seu accés a drets humans", ha resumit Júlia Pérez, d'Amnistia Internacional, com a part de la plataforma. També ha recalcat que "la disparitat de criteris entre ajuntaments fa que hi hagi una desigualtat territorial" que encara està pendent de resoldre. De fons, una de les intencions de l'acord polític que es vol impulsar al Parlament és crear un marc unitari d'actuació a totes les institucions locals, però també tenir un consens de país perquè els partits a escala nacional ho transmetin a les seves formacions municipals.
A més, si bé la primera trobada ha tingut eminentment un tarannà de presa de contacte, ja s'han presentat altres possibilitats que sí que es podrien executar directament des de Catalunya. Una d'aquestes idees és la creació d'una "comissió tècnica" -ha mencionat Pérez- que aplegui partits polítics i entitats social de manera periòdica per observar el compliment del compromís per un padró universal i per fer "seguiment de la situació". Sigui com sigui, el text encara no s'ha concretat i els grups parlamentaris no s'han posicionat. De moment, en el futur s'espera que hi hagi noves reunions, asseguren des de la Xarxa d'Entitats pel Padró.
