Els jutjats ja examinen la política d'empadronament de l'Ajuntament de Martorell, el municipi on l'alcalde, Xavier Fonollosa, fa temps que reivindica que no s'empadrona les persones que viuen ocupant. Va més enllà perquè també afecta persones sense llar i rellogats a habitacions i ara, segons ha pogut saber Nació, un grup de veïns afectats per la política restrictiva martorellenca s'ha decidit a fer un pas endavant i denunciar les pràctiques del consistori que els nega el dret a figurar al padró. És un moviment pioner, apunten fonts jurídiques i entitats socials, i és especialment rellevant que siguin els mateixos afectats els que porten l'administració a la justícia. Si el contenciós administratiu els dona la raó o si el consistori rectifica, quedaran automàticament empadronats. També existeix la possibilitat que acabin sent compensats per danys i perjudicis.
Després d'una anàlisi inicial, el jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona ha admès a tràmit el que formalment es coneix com un recurs contra el silenci administratiu de l'Ajuntament de Martorell, que es nega a donar sortida a les peticions d'empadronament d'alguns veïns del municipi. La clau d'aquest procediment és que posa el focus en la possible afectació sobre els drets fonamentals com la salut o l'educació, que tenen plena relació amb el padró.
Famílies implicades a la PAH del Baix Llobregat Nord i al col·lectiu Papers per a Tothom s'han posat d'acord per portar el seu cas conjuntament als jutjats, després d'anys de mobilitzacions, assessories a persones a qui se'ls rebutjava el padró i intents de fer canviar la política municipal. Ho han fet de la mà d'una advocada especialitzada Esther Sancho, qui ja va portar el cas que va acabar amb sentència favorable i amb l'esbroncada d'un jutge a l'Ajuntament de Premià de Mar per intentar posar frens a un dret bàsic.
Actualment, el municipi el governa Junts per Martorell -que té majoria absoluta amb 16 regidors dels 21 del consistori- amb el PSC, que malgrat tenir només dos representants va sumar-se a l'executiu de Fonollosa. Aquest és el tercer mandat consecutiu de l'alcalde juntaire, amb passat a Convergència i al PDECat. Junts va presentar dilluns iniciatives al Parlament i al Congrés contra les ocupacions delinqüencials presentant-les com "un atemptat a la propietat privada".
Afectats sense targeta sanitària o lloguer social
Els denunciants, que sumen sis representants de cinc famílies diferents, acumulen experiències que descriuen una realitat frustrant. L'Antònia Maria -nom fictici-, veïna de Martorell, explica que fa quatre anys va ocupar un pis d'un gran tenidor, afectada per les dificultats d'accés a l'habitatge. "M'hi vaig intentar empadronar, ja que visc amb el meu fill allà des de llavors, i no hi havia manera. Se'm diu que no puc fer-ho perquè no tinc cap títol de lloguer ni de compra, i no se'm dona cap alternativa. Vaig apropar-me a l'assemblea de la PAH, ho vam provar de tornar a fer tots junts, i tampoc. Hem fet manifestacions, i tampoc. No hi ha manera. És com xocar contra un mur", enraona la dona. Entre altres afectacions, l'Antònia Maria recorda que no pot votar al seu poble, accedir a ajudes que reclamin demostrar el padró o tramitar la targeta amb descomptes per fer servir el transport públic, per exemple.
Una història similar afecta el Chaib, la seva dona i els fills. L'Ajuntament s'ha negat a empadronar cap membre de la família, malgrat les múltiples reclamacions i instàncies durant els últims dos anys i mig. Tanmateix, a la canalla els ha permès inscriure's a l'escola que els pertoca i tenir seguiment sanitari com qualsevol altre nen. "Cap dels nens està empadronat, però tenen col·legi i la targeta sanitària. En canvi, amb mi i a la meva dona és diferent, no ens volen donar la targeta sanitària. Només la meitat de la família. Però és que fins i tot tenint la targeta, quan hem anat al CAP amb els nens a vegades els ha saltat una alerta i ens han dit que no estan empadronats. I llavors apareixen alguns problemes i s'ha de lluitar per tot", detalla el veí.
En definitiva, els afectats per aquesta restricció queden a expenses del sistema martorellenc i d'unes derivades que no estan publicades enlloc. I això té conseqüències, més enllà de l'àmbit dels serveis municipals. "També els complica l'accés a ajudes com el bo social, o els comptadors socials, o fins i tot que els fa que no puguin regularitzar la situació i deixar de viure ocupant. El propietari del pis, sempre un gran tenidor, els diu que no els pot oferir un contracte de lloguer social perquè no li consta que ningú visqui allà, al padró. La paradoxa és total. Els diuen que els volen desnonar, però que no els consta que visquin allà", diu José Cabezas, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord.
Tocs d'atenció, però cap conseqüència a Martorell
Els impulsors del recurs que ara analitza el contenciós administratiu, al qual ha tingut accés aquest diari, denuncien que la manera de funcionar de l'ens local "els impedeix adquirir els drets de veïnatge propis de la seva condició" i que també "els nega l'exercici de drets civils, socials i polítics que hi venen derivats".
La reclamació va en la línia dels retrets explícits que els darrers anys han protagonitzat la Generalitat i la Síndica de Greuges de Catalunya també cap al consistori de Martorell, i de la norma estatal que estableix que el padró serveix per saber quantes persones viuen en una localitat i que se les ha d'inscriure sigui quina sigui la seva residència, estiguin ocupant un pis o dormint en un banc del carrer.
Malgrat això, les entitats socials del país alerten que les traves a l'hora d'inscriure certs col·lectius -com els migrants, els sense llar o les persones que no tenen un títol de lloguer o compra- s'han accentuat a diversos municipis darrerament. Ara bé, el cas de Martorell és especialment revelador. La majoria dels consistoris eviten publicitar la seva política restrictiva i fan equilibris, però Xavier Fonollosa, de Junts per Martorell, no té inconvenient a l'hora d'explicar el seu model. "Aquí no empadronem ocupes", ha defensat públicament en diverses ocasions.
En conversa amb Nació, l'alcalde estén aquesta política restrictiva a tots aquells supòsits en què la persona no pugui demostrar, mitjançant un títol escrit o la signatura presencial del responsable de l'habitatge. Això deixa molts altres col·lectius en una situació incerta. "Si hi ha algú que té llogada l’habitació, ha d’haver-hi un document acreditatiu signat pel propietari, i que vingui ell a signar a l'Ajuntament, perquè si no, entrem en un submón", defensa Fonollosa.
Entitats socials fa temps que adverteixen que el lloguer d'habitacions és un dels últims recursos que els queden a les famílies pobres que no poden llogar tot un pis, que tampoc no opten per ocupar un immoble buit i que no tenen cap habitatge social a l'abast. Sovint, però, les condicions d'aquestes habitacions impliquen no tenir contracte de lloguer i demanar tràmits oficials al propietari es converteix en un entrebanc. Per aquest motiu, la mateixa sindicatura de greuges catalana ha indicat en diverses ocasions que hi ha maneres alternatives de comprovar que algú efectivament resideix en un habitatge, sense necessitat de documents oficials i que, en qualsevol cas, sempre queda l'opció de fer un empadronament sense domicili fix.
Preguntat sobre el fet que els menors d'edat tinguin accés a l'escola que els pertoca i també targeta sanitària, a diferència dels adults, però no empadronament, Fonollosa destaca que existeix un protocol municipal que estableix condicions especials quan hi ha nens afectats. "S'han de donar els drets socials als infants. Passa per davant el benestar del menor", diu, en relació a la seva mateixa política de restricció de l'empadronament. Aquest diari ha reclamat tenir accés al protocol local, però en el moment de publicar no l'havia obtingut.
De moment, el batlle de Junts -advocat de formació- insisteix que mai ningú no li ha ordenat que canviï la seva manera de funcionar i considera que la llei li deixa marge per aplicar el seu sistema. L'advocada que porta el cas, Esther Sancho, assegura que "la llei, el reglament i les instruccions de l'Institut Nacional d'Estadística són molt clars" i assegura que "l'únic interrogant que queda" és saber "què faria l'Ajuntament de Martorell si la sentència certifica que està vulnerant drets fonamentals amb la seva política d'empadronament". La resposta de Fonollosa, ara com ara, és ambivalent. "Si un jutge ens ho diu, no tindrem res a dir. Però hauríem de veure els efectes de la sentència, més enllà dels casos dels denunciants, des d'un punt de vista jurídic", remarca.
Des de la Xarxa d'Entitats pel Padró, que connecta col·lectius d'arreu del país, lamenten que "no hi ha un control ni unes conseqüències" que estiguin fent virar les polítiques restrictives dels ajuntaments que posen traves. "No hi ha una conseqüència pràctica, tot i que ho hem demanat a la Generalitat", detalla Maria Creixell, en referència a què l'administració catalana podria tallar l'aixeta de certes transferències econòmiques als municipis que no compleixin amb els paràmetres del padró universal. De moment, no consten sancions contra cap ajuntament per aquestes maniobres, tampoc del govern espanyol.
El referent de Premià de Mar, castigat judicialment
Mentrestant, encara ressona de prop el cas de Premià de Mar. L'any 2022 una sentència del jutjat contenció administratiu número 17 de Barcelona va impugnar una moció aprovada a l'ajuntament maresmenc que volia limitar l'empadronament perquè només es pogués fer en els casos en què es presentés "el títol de propietat o un contracte vigent d'arrendament", en un sentit molt similar del que es proposa ara a Martorell. Llavors, el jutge que va portar el cas va deixar sense efecte la moció municipal i va censurar les intencions dels regidors que van impulsar aquella norma.
"Mitjançant aquesta 'neteja residencial' que pretén l'Ajuntament, no sols s'està afectant els okupes, sinó a persones que no poden aconseguir els documents requerits, com podrien ser estrangers no legalitzats, persones en exclusió social, persones amb problemes residencials, pobres, refugiats, etcètera", apuntava en la seva valoració el titular del contenciós administratiu número 17 de Barcelona, que també considerava la proposta "discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat". I rematava: "Ens preguntem què és el que passaria al nostre país si tots els ajuntaments adoptessin tals mesures, al final no cabria una altra solució que situar a tals persones indesitjables en una illa enmig de l'oceà, això és propi d'una pel·lícula de ciència-ficció".
Ara el torn és de l'Ajuntament de Martorell, que haurà d'atendre les peticions judicials i aclarir la seva negativa a les peticions. Els veïns que fa anys que es mobilitzen esperen que el cas tiri endavant aviat, i que el que ara és un recurs per protegir els drets fonamentals acabi conformant-se en una demanda que els doni la raó. La tramitació hauria de ser ràpida, explica Sancho. "Fins i tot es poden reclamar danys i perjudicis. I és el que plantegem. Perquè si tu no accedeixes a la cartera bàsica de serveis socials, perquè no estàs empadronat, quedes en una situació més precària. Així que podem establir les bases d'una possible indemnització. No és l'objectiu, però és una possibilitat", remarca la lletrada.