Els ajuntaments respiren. El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el reial decret que facilita als ajuntaments i a les comunitats recórrer al superàvit per a les inversions sostenibles dels anys vinents. És una reivindicació de fa anys de les entitats municipalistes que permetrà atendre serveis essencials com són ara l’abast d’aigua, l’enllumenat públic, els transports, els centres escolars, el clavegueram, l’assistència social o la millora de l’eficiència energètica. El decret llei haurà de convalidar en el Congrés la que també ha estat un reclam de Junts -amb qui Pedro Sánchez vol reprendre els acords -endavant que fins ara la Moncloa havia incomplert.
L’infrafinançament de les administracions locals fa anys que s’arrossega. En el cas de Catalunya, els ajuntaments són els més mal finançats de l’Estat. Ho va constatar l’Observatori de les Finances Locals, un portal de l’Associació Catalana de Municipis que elabora Polis. Els municipis catalans són els penúltims, superant només els del País Valencià. Però si es pondera pel cost de la vida, Catalunya ja és l’última, rebent tan sols 473,3 euros per habitant.
L’executiu també ha retornat a la Generalitat la gestió de l’oferta pública d’ocupació i els processos de selecció dels “habilitats nacionals”, és a dir, els funcionaris de l’Estat que exerceixen càrrecs sensibles en les administracions locals, com ara secretari, interventor o tresorer. Aquestes decisions del govern espanyol tindran impacte en el món local i en la vida de la gent.
Xavier Amor, secretari de Govern Local i exalcalde de Pineda, explica a Nació la significació d’aquest decret: “És una gran notícia que posa fi a una anomalia. Això és oxigen per als ajuntaments”. Fins ara, els municipis només podien recórrer al superàvit i els romanents per eixugar el seu deute. Un fet que castigava la bona gestió local.
Amor assenyala que dels 1.500 llocs de funcionaris de l’administració local a Catalunya, en aquests moments només estan ocupats amb plaça pròpia 665, el que vol dir que quasi dues terceres parts estan en mans d’interins o de personal facilitat per les diputacions o els consells comarcals. Ara la Generalitat podrà fer convocatòries pròpies en funció de les seves necessitats: “Podrem reduir el dèficit estructural dels funcionaris habilitats, que podia bloquejar o alentir els expedients”. No és un tema secundari. Es tracta de figures essencials. Un secretari és qui vetlla per la legalitat de les actuacions municipals. Un interventor fiscalitza i té el control financer del municipi.
Una regressió que comença el 2008
Amb el segon tripartit, en temps del segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero, els ajuntaments van obtenir el que avui els ha retornat l’executiu espanyol, el recurs al seu superàvit. Ho explica Jaume Oliveras, alcalde del Masnou i vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM): “Els problemes venen de la crisi econòmica que comença el 2008. Tres anys després, encara amb Zapatero, es reforma l’article 135 de la Constitució”. En aquella reforma s’estableix que el pagament del deute públic sigui prioritari per part de l’Estat i que les administracions s’hauran de sotmetre al límit de dèficit establert per la UE. Això seria demolidor pels municipis.
L’arribada a la Moncloa de Mariano Rajoy va sentenciar les finances locals. Les lleis de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la d’Estabilitat Pressupostària del 2012 i el 2013, impulsades pel ministre d’Hisenda del PP Cristóbal Montoro van caure de manera implacable sobre els ajuntaments, “també aquells que disposàvem de superàvit però no hi podíem recórrer per atendre les urgències dels ciutadans”, com recorda Oliveras. Per Jaume Oliveras, el decret del govern de Pedro Sánchez és “una bona notícia, però encara insuficient. Podrem afrontar les inversions sostenibles, però la solució per als problemes financers dels municipis només vindrà de la reforma en profunditat o la supressió de les lleis de Racionalització i d’Estabilitat”.
L’alcalde del Masnou argumenta en favor de la bona gestió de la majoria dels municipis: “La prova és que quan s’han pogut usar els romanents i el superàvit per causes excepcionals no ha passat res i s’ha demostrat que els ajuntaments són bons gestors”. La bona feina dels ajuntaments ha quedat evidenciada des de la recuperació de la democràcia. Ara tindran més marge. Però quedarà demostrat, que han estat per les necessitats tàctiques de Sánchez.
