El Cristian Cárdenas té 35 anys i una discapacitat intel·lectual. En fa dos que treballa a Femarec, un centre de treball per a persones amb discapacitat al barri del Bon Pastor. Abans d'entrar-hi va viure múltiples dificultats fins a trobar la seva feina actual. "Tenia el meu currículum a Infojobs i anava encadenant pràctiques, però mai em contractaven". Fins que va arribar a Femarec. "Em van formar i vaig aprendre. Ara formo part de la secció de gestió de residus i em sento productiu". Els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social (CETIS) donen feina i salari a 10.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. "No s’agafa les persones amb les millors qualitats, sinó aquelles que ho tindran difícil en el mercat ordinari", explica Víctor Galmés, director de Dincat, l'associació que representa el col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya. 

Però ara els CETIS estan en risc. Denuncien que han patit una retallada del Govern de cinc milions d'euros en les subvencions anuals. Això afecta el personal de suport dels centres -psicòlegs, educadors socials, treballadors socials, terapeutes ocupacionals i pedagogs- que garanteixen una feina segura, digna i adaptada per les persones amb discapacitat. El Cristian explica com conviuen. "Són una peça clau en el dia a dia, ens ajuden a gestionar les emocions i hi podem parlar i desfogar-nos quan tenim un mal dia. A l'empresa ordinària no hi ha aquest suport emocional". La falta d'inversió posa en risc la seva continuïtat i la viabilitat dels centres. La conseqüència última podria ser l'acomiadament laboral de milers de persones amb discapacitat. "Si la situació no canvia hi ha risc real de tancament", assegura Galmés. En canvi, el departament d'Empresa i Treball -responsable dels ajuts econòmics- assegura que "no hi ha cap deute amb els CETIS".

El forat econòmic

Els problemes de caixa s'originen en una modificació del darrer mes de juliol en l'ordre de les subvencions als Equips Multidisciplinaris de Suport (EMS). Segons els càlculs de Dincat, el canvi suposa una reducció d'entre el 12% i el 20% de la subvenció pels centres. En canvi, fons del departament d'Empresa i Treball asseguren que "enguany ja s'ha destinat un import de 133 milions d’euros als CETIS i la xifra s’incrementarà quan es publiqui la convocatòria de subvencions, previst pel mes de desembre".

D'altra banda, Dincat denuncia que el Govern encara no ha pagat ni un sol euro del finançament del 2025, obligant les entitats a avançar i a endeutar-se en 153 milions d’euros. Marta Jordi, EMS de Femarec, detalla com els afecta. "L'entitat està fent un esforç per pagar tots els sous, però arribarà un moment que si no ens donen els diners que ens deuen no podrem mantenir tots aquests professionals". La versió del Govern és diferent. "El calendari de pagament s’està ajustant al nou procediment de millora dels programes de subvencions acordat amb les nou entitats més representatives, entre elles DINCAT. Es pagarà un cop resolt el procés", afirmen.

Amb tot, els CETIS funcionen com una empresa convencional i han de generar ingressos per sobreviure. Sense anar més lluny, Femarec té clients de prestigi com Damm o Nespresso, o d'altres "que ni tan sols saben ni s'adonen que som un centre especial", assegura Jordi. Però a banda, necessiten les subvencions públiques per tirar endavant. Galmés detalla que "el manteniment del centre, l'aigua, la llum, o el control d’explotació s’han de poder cobrir amb els beneficis empresarials, i la subvenció és un ajut per mantenir llocs de feina".

Un col·lectiu en risc

A Catalunya, hi ha vora 93 CETIS. La meitat són lucratius, i tenen un model empresarial, l'altra pengen de Dincat i són sense afany de lucre, és a dir que tots els beneficis es reinverteixen en el projecte. A més, ajuden als treballadors en les gestions externes a l'àmbit laboral, segons explica Jordi. "Hi ha unes 160 hores a l'any què dediquem a l'atenció psicològica de la persona i la família i a la inserció laboral i comunitària. Si tenen problemes a casa o gestions burocràtiques, els donem un cop de mà". El Cristian afegeix que cadascú "té un referent personal amb qui es reuneix mensualment o quan ho necessita, que l'escolta i li dona eines per estar millor". Galmés és més directe: "Sense els suports no es poden tirar endavant als centres, anem cap al col·lapse".

Per tot plegat, Jordi alerta del que suposaria un tancament per les persones amb discapacitat. "Si no estan al centre segurament estarien a casa, no tenen oportunitats al mercat ordinari". El Cristian emfatitza què implica per ell poder estar a Femarec. "M'ha aportat molt, tenia moltes ganes de treballar i m'han donat una oportunitat que sempre havia volgut. A més, tinc el meu sou, que també he lluitat molt per aconseguir-lo, però el que més agraeixo és la confiança que m'han donat aquí". Galmés adverteix que el Govern "no vol comprometre's a què la situació canviarà l'any vinent" i tanca amb una demanda de fons. "Els CETIS haurien de ser concertats i garantits, dependre d'una subvenció ens exposa massa i les coses poden sortir malament".